“Farem una escola d’oficis dins de cada presó i formació TIC”

No, no la coneixia. Només que era presidenta del Senat. Ja hem demanat hora per anar-hi i plantejar-li les necessitats del departament, que són moltes.

Doncs que ens aboni els 6,2 milions d’euros pendents de les últimes inversions en nous jutjats per poder-ne afrontar més.

A l’Estat espanyol t’has d’acostumar a agafar el que et donen i després a reclamar el següent, perquè t’esperes al futur no t’arriba res. Els barems que hi ha per a nous jutjats són del 2006 i llavors no preveien la inversió en tecnologia de la informació i la comunicació, i aquest milió i escaig de més és en aquest concepte i ens l’han d’abonar.

Sí. Hi ha hagut una reforma de la llei de taxes i actualment són molts menys milions. Però quan ha estat en vigor la llei de taxes judicials es van recaptar 60 milions d’euros, amb la llei del ministre Gallardón, que va dir que anirien al torn d’ofici, i no ha arribat mai res. I ni Hisenda ni el Ministeri de Justícia saben on ha anat a parar la recaptació de taxes.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, va dir que no hi havia persecució a Catalunya. I una cosa són els jutges i magistrats de primera instància i d’instrucció, així com els jutges de pau, que fan una feina difícil amb els mitjans que tenen, amb molta càrrega de treball i de manera vocacional. I una altra cosa són les altes instàncies que el Consell General del Poder Judicial nomena a dit, i això objectivament té un color polític. Els jutges formen part d’associacions, i pel seu nom saps si són conservadors o progressistes i, per tant, tenen un tarannà molt determinat. I ara mateix el CGPJ, que està caducat, ha nomenat jutges en altes instàncies amb un perfil molt concret i tenim jutges per 25 anys més. Per tant, allò de “todo atado y bien atado” a la cúpula judicial existeix.

Volem posar molt d’èmfasi en el català a la justícia, i amb diverses accions. Sabem que ara el català està infrautilitzat i quantes sentències surten en català. Però també ens interessa saber quants escrits entren en català, quin és el volum d’escrits en català que presenten advocats i advocades, i quin és l’impuls si es comença en català i es canvia la llengua o al revés. Això ho hem de poder analitzar per després facilitar informació a través de formació al Cejfe, als col·legis d’advocats, perquè aquests lletrats en prenguin consciència. I si l’impuls en l’ús del català va des del client fins a dins dels jutjats, hi ha més pressió perquè es faci en català. A Catalunya ens passen situacions surrealistes...

Per exemple, el meu fill està estudiant dret, i l’assignatura de dret civil català es fa en castellà. I amb això, l’habilitat d’usar paraules tècniques en català la perds. Com ara dir auto quan és interlocutòria. Hem de facilitar que es facin els escrits en català, i que no quedin desfasats. Ara treballem la planificació i quins són els nivells de compliment per anar rectificant aquelles accions que tinguin més o menys èxit, que siguin avaluables. A més llarg termini, hem de despertar vocacions de jutges, fiscals i advocats de l’administració de justícia a Catalunya, i en català. Això evitarà la gran mobilitat de jutges que tenim, que no marxin quan estiguin formats, ja que perdem talent. I si l’advocat sap que el jutge l’entendrà, no tindrà recança a l’hora d’usar el català.

En aquest cas concret, el departament va especificar al seu moment que aquesta escultura no es fondria, sinó que es mantindria en tres peces en un magatzem de la Generalitat, així com les tres figures, perquè tenen un cert valor artístic. Ara, no deixaria de ser surrealista el fet de retirar el monument per tornar-lo a muntar. A més, és un monument franquista i ens empara una llei. El volem retirar perquè només honora un bàndol, el dels vencedors, i en qualsevol altre país d’Europa no hi seria. La jutgessa ha de ser àgil en la resposta final, perquè no és innòcua: ara el podem retirar, amb el cabal del riu, si no ens causa perjudici. Que decideixi el que hagi de decidir, però que sigui ràpid.

Volem que se sancioni l’enaltiment del franquisme als nostres carrers i places, l’exhibició de símbols feixistes, i que es puguin retirar. Una llei que no preveu sancions o una aplicabilitat dels seus preceptes no és una bona llei, i per això l’estem revisant a fons. Ens agradaria presentar-la durant el primer trimestre del 2022.

Que és una necessitat és obvi. Tota la ciutat ho reclama i aquest departament ho intentarà. Són uns 60 o 70 milions d’euros, i si per exemple tinguéssim les taxes, tindríem el Palau. No és una comparació, però cal ser conscients que tot allò que no se’ns paga és un perjudici. I insisteixo a demanar als parlamentaris de la comissió de Justícia que ens ajudin com a representants dels ciutadans de Catalunya a reclamar allò que ens pertoca, i això no els converteix pas en independentistes, sinó en servidors del seu electorat. Tenim previst incloure el Palau de Justícia de Tarragona en els fons Next Generation, perquè tenen tots els requisits que Europa demana. Hauríem de tenir un projecte fet en aquest sentit a finals del 2023, i ho podem complir.

Sí. Estem pendents que l’Ajuntament de Barcelona ens cedeixi el solar. La presó de dones és una necessitat perquè, de les 8.000 persones preses, unes 500 són dones, i l’únic centre que tenen per a elles és Wad-Ras; la resta de presons són mòduls dins una presó d’homes, i això va en contra seu. Volem fer una presó de dones i amb visió de gènere.

No. Ara, amb el nou director general d’Afers Penitenciaris, estem visitant les presons i escoltant tothom. Sense córrer, però anem fent. Anirem prenent decisions en tots els àmbits.

Hem anat a Lledoners, a la presó de joves, a Quatre Camins i, divendres, a Ponent.

Vaig constatant que hi ha un envelliment dels funcionaris de presons i s’han de prendre decisions com ara la renovació de les plantilles i jubilacions anticipades, i la promoció interna. El 2009 va acabar l’acord laboral, està desfasat. Cal cuidar aquest col·lectiu, que és imprescindible, i en volem reconèixer la feina.

No, en absolut. Aquí el que sí que hi ha són uns expedients oberts per un eventual delicte de lesions, que està en mans de la justícia. Es van obrir expedients a aquestes persones, es van absentar de la feina sis mesos, ara ja s’han reincorporat i l’expedient està aturat perquè el cas està judicialitzat.

No. Les nostres presons funcionen i han de vetllar pel compliment dels drets humans i garantir-lo. Els funcionaris es queixen perquè la circular és més un tràmit burocràtic no resolt; ells ja la complien. Ja intentem que la contenció sigui l’últim recurs, però a la presó hi ha persones amb perfils molt violents, a vegades amb crisi per abstinència de drogues, per problemes de salut mental, i també hi ha gent dolenta a les presons. Coneixem tots els interns i sabem la manera d’actuar, i ens demanen més formació.

Sí. Ens diuen: “Som professionals de carrera, però a vegades hem de fer de bombers, de psiquiatres o de metges sense ser-ho, i volem més formació.” Tenim l’Escola de Policia de Catalunya, que dona servei als Mossos i a policies locals, i volem parlar amb Interior perquè ens ajudi amb els funcionaris de presons, amb una formació més holística. Com més formació donem als funcionaris, més garantirem els drets humans.

Enfocarem la nostra tasca a les presons amb una política social en majúscules. Tenim molt bons professionals a les presons. La rehabilitació penitenciària a Catalunya és una estructura d’estat; no tenim res a envejar a Europa. Ara volem fer tres vies de rehabilitació: per a dones, per a joves i per a homes. Cadascun dels grups té necessitats diferents. Per als joves, necessitem més treball amb entitats, ja que la meitat són immigrants i no tenen familiars aquí. Per exemple, el projecte Vincles, que assisteix joves i famílies a partir de la sentència, volem que ara sigui en tot el camí. I, com a novetat, a cada presó i a cada centre de justícia juvenil farem una escola d’oficis i treball, que sigui ben visible, com els centres de formació d’adults que depenen del Departament d’Ensenyament. En aquestes escoles, desenvoluparem un projecte pioner de formació en noves tecnologies i formació a distància, amb aules que disposaran de connexió controlada a internet. No només hem de formar cambrers, soldadors o empleats del sector del tèxtil amb una formació certificada com fa el CIRE, sinó que també tinguin coneixement en noves tecnologies, formació en TIC, com demana el mercat laboral. Si s’inverteix en rehabilitació, hi ha un retorn social.

Hem fet un estudi, en el marc SROI, que conclou que per cada euro que s’inverteix en reinserció laboral dels interns, s’obté un retorn a la societat de 6,52 euros. Els interns deixen de necessitar certs recursos.

Hem de parlar amb Ensenyament de com resolem els mesos d’estiu: s’acaba l’activitat curricular, els mestres fan vacances, però ells són allà els 365 dies de l’any. Es podria fer l’escola d’estiu o altres activitats.

Honestament, crec que no. Els indults són una gràcia que dona el govern, i el Suprem els revoca si tenen un defecte de forma, com en el cas del conductor kamikaze. No crec que prosperin, perquè són recursos polítics. Ara, la reversibilitat és una espasa de Dàmocles que els diu que vigilin el que fan. Els priva del lliure desenvolupament de la persona com garanteix la Constitució.

El president Puigdemont hauria de poder tornar avui mateix a Catalunya, perquè és eurodiputat i té la immunitat. Pot anar per tot Europa menys per Espanya; això ja és una gran anomalia. No tenim cap garantia que en arribar aquí no el detinguessin i, fins a aclarir-ho, ja hauria passat quatre anys tancat i el mal estaria fet. Quan nosaltres diem que anem a la taula de diàleg a parlar d’amnistia i autodeterminació, estem parlant d’això: de la fi de la repressió, dels exiliats, del Tribunal de Comptes, del 23-S, etc. Cal poder votar l’encaix de Catalunya en un referèndum. Els catalans hem de poder dir què volem i, si volem la independència, com. I el Consell d’Europa ha demanat una amnistia de facto. Aquí el poder judicial està desbocat.

Cert, no hi ha cap voluntat.

Tot el que va de Catalunya s’ajorna. Amb la concessió dels indults s’han despentinat tant com podien i ara el que et diuen és que la prioritat és la recuperació econòmica. Res més.

Res. El govern de Catalunya mostrarà la seva predisposició a anar a la taula de diàleg per buscar una solució, com sempre. Però no tinc gens de confiança que hi hagi una resposta, perquè explícitament, al Congrés, i tàcitament, amb el canvi de ministres, ens diu que no.