Política

La CE pressiona Madrid perquè es renovi el CGPJ

L’executiu comunitari renya el govern i l’oposició espanyols perquè manté el bloqueig de la cúpula judicial

Brussel·les dona un mes a Polònia perquè acati les sentències del Tribunal de Justícia

La politització de la cúpula judicial és l’assignatura pendent de l’Estat espanyol en l’examen de la Unió Europea sobre l’estat de dret. Per segon any consecutiu, la Comissió Europea va criticar ahir el bloqueig en la renovació del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i va instar tant el govern espanyol com l’oposició a “reprendre” el diàleg.

L’executiu de Pedro Sánchez continua sense convèncer el Partit Popular, que es nega a tòrcer el braç si el pacte sobre el CGPJ inclou Podem. “Som conscients de la realitat política i la seva complexitat, però la renovació és important”, deia ahir la vicepresidenta de la Comissió Europea pels Valors, Vera Jourová.

Brussel·les va alertar fa gairebé un any d’aquest bloqueig en el seu primer informe sobre estat de dret, però ahir va lamentar que no s’han fet els deures. “No hi ha hagut cap avenç”, admeten fonts comunitàries. Durant un temps la situació fins i tot va empitjorar quan Sánchez va plantejar reformar el sistema per nomenar la cúpula judicial espanyola. Actualment, s’exigeix una majoria de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat per escollir tots els membres del CGPJ.

“[La reforma] hauria augmentat la percepció que el Consell General del Poder Judicial és vulnerable a la politització”, diu l’executiu comunitari, que va vetar la proposta forçant l’executiu de PSOE i Podem a fer marxa enrere. Ara que es torna al punt de partida, Brussel·les apressa partits i judicatura a posar-se d’acord per renovar l’òrgan de govern dels jutges, que està en funcions des del desembre del 2018.

“És important que es facin passos endavant”, va remarcar ahir l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders. Un cop es desencalli el nomenament, el següent pas hauria de ser reformar el sistema d’elecció per adaptar-lo “als estàndards europeus”, diuen fonts comunitàries. És a dir, que siguin els mateixos jutges els qui escullin el CGPJ que els ha de governar.

Brussel·les indica a l’Estat que ha de seguir els estàndards que marca el Consell d’Europa (organització no vinculada a la UE): almenys la meitat dels membres han de ser escollits per magistrats “de tots els nivells de la judicatura”. Ho veuen essencial per evitar que el CGPJ “es percebi com vulnerable a la politització”. En un sentit similar, l’executiu comunitari va advertir ahir per primera vegada sobre el règim d’incompatibilitats per a jutges i fiscals perquè no estableix “un temps d’espera obligatori” després d’haver format part de l’executiu o el legislatiu.

A banda d’aquests problemes judicials, la CE també va reiterar ahir en l’informe sobre estat de dret preocupacions per la llei mordassa, la corrupció i la llibertat de premsa. En especial, avisen dels “atacs” als mitjans i el vet d’alguns partits polítics: “L’assetjament als periodistes a les xarxes socials és un fenomen creixent i preocupant.”

Varsòvia i Budapest

Qui realment concentra les preocupacions de Brussel·les per les seves derives autoritàries són Polònia i Hongria, on es detecten amenaces “estructurals” a l’estat de dret per les vulneracions de drets a les minories i el deteriorament de la independència judicial.

Brussel·les va apujar el to ahir contra Varsòvia per haver desobeït les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Una setmana després que el Tribunal Constitucional polonès declarés inconstitucionals unes mesures cautelars del TJUE per suspendre el polèmic règim disciplinari del Tribunal Suprem polonès, la Comissió Europea va donar ahir un mes al govern polonès per garantir que les resolucions de Luxemburg s’acataran.

Altrament, l’executiu comunitari demanarà per via judicial que s’imposi una multa a Polònia. “El dret de la UE té primacia”, va defensar ahir Jourová davant del desafiament a l’ordre jurídic del club europeu.

Més control del blanqueig de capitals

La Comissió Europea proposa crear una autoritat europea per combatre el blanqueig de capitals. La idea de Brussel·les és que aquesta nou organisme s’encarregui de coordinar els ens dels estatals que ja treballen en aquest àmbit per “garantir que el sector privat aplica correctament les normes de la Unió Europea”. L’executiu comunitari també vol que amb aquest projecte es doni suport als països aportant més “capacitat analítica sobre operacions il·lícites”. A més, la nova autoritat europea vigilaria les operacions amb criptomonedes, una opció que els darrers anys ha experimentat un gran augment entre els ciutadans. Segons l’executiu comunitari, la nova autoritat hauria de tenir uns 250 treballadors i estar plenament operativa el 2026.

Aquesta iniciativa intenta donar resposta a les crítiques sorgides arran d’una investigació periodística publicada a finals del 2020 que acusava grans bancs europeus, com ara Deutsche Bank o ING, de permetre el blanqueig de capitals. D’entrada, els Vint-i-set són favorables a crear un organisme com el que proposa Brussesdddl·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’esquerra independentista es manifesta a Vilafranca contra la condemna a l’activista Adrián Sas

vilafranca del penedès

Arxiven la multa a un madrileny sancionat amb 600 euros per posar llaços grocs a Carabanchel

madrid

Manifestació policial al centre de Madrid contra la reforma de la ‘llei mordassa’

madrid

Casado critica que s’exigeixi català per exercir la medicina a Catalunya

madrid

La nova variant de la Covid-19 torna a activar les alarmes

GINEBRA/BRUSSEL·LES

Les euroordres contra Puigdemont estan suspeses

barcelona
Pacífic Sud
Tensions polítiques

Un referèndum en fals

París
L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

EDIMBURG

Rodalies abans de l’estiu de 2022 i deute de 3.500 milions

madrid