Política

Els avals, ara a l’advocacia

El Tribunal de Comptes no aclareix si accepta la cobertura de l’ICF als excàrrecs perseguits per l’acció exterior, i passa la pilota a l’òrgan dependent de La Moncloa amb la petició d’un informe

Ja embarga, això sí, dos dels 34 encausats

El Parlament avui decidirà si demà hi ha ple, i si el decret hi entra

La pilota dels avals de l’Institut Català de Finances (ICF) ha passat al camp de La Moncloa. Tot i que el decret llei és vigent i cap instància judicial l’ha qüestionat fins ara, el Tribunal de Comptes (TCu) es va erigir també en fiscal ahir per posar en dubte la “legalitat i suficiència” del fons complementari de riscos creat pel govern, si bé alhora va evitar rebutjar de manera definitiva que l’òrgan públic de la Generalitat cobreixi els gairebé 5,4 milions que ha aportat com a fiança per a 29 dels 34 ex-servidors públics encausats per l’acció exterior realitzada pel govern entre el 2011 i el 2017. Això sí, un cop esgotat el termini per fer-ho, l’òrgan administratiu estatal ja va anunciar que emetrà “providència d’embargament” per a dos dels perseguits que no havien presentat aval per cobrir la part de “malbaratament” que se’ls imputa, si bé va evitar fer públics els seus noms per qüestions de la llei de protecció de dades. Els tres encausats restants van presentar la fiança pel seu compte, sense haver de recórrer al fons creat pel govern, ja que es tractava de quantitats petites.

Abans de pronunciar-se sobre el gros dels 29 avalats, el TCu va voler involucrar ahir un altre òrgan que sí que depèn directament del govern espanyol, i va elevar, en un escrit signat pel president de la secció d’enjudiciament, José Manuel Suárez Robledano, diverses qüestions a l’advocacia de l’Estat perquè n’emeti un “informe raonat i comprensiu”. En concret, li fa quatre preguntes: si la prestació d’avals amb garantia de fons públics pot constituir el refermament de les possibles responsabilitats comptables; si la concurrència de “dol o culpa greu” en els presumptes responsables estaria emparada pel decret de la Generalitat; si la jurisprudència del Suprem empara o no el principi d’indemnitat –al qual apel·la el govern– dels càrrecs i servidors públics acusats de dol o culpa greu i, finalment, si el sistema estatal de “responsabilitat comptable” permet que sigui, directament o indirectament, la “mateixa entitat perjudicada” –en aquest cas, se suposa que la Generalitat– qui garanteixi “amb diner públic” la presumpta responsabilitat comptable dels encausats.

El tribunal demana una resposta “com més aviat millor”, però a la pràctica, tot i aquest últim exhort, el nou moviment torna a xutar la pilota endavant i dona més temps als perseguits i al mateix govern per trobar fórmules i fons per a un pla B en cas que el que s’ha endegat ara no acabi sent acceptat. A qui indirectament ha passat ara la patata calenta, això sí, és al govern espanyol, si bé la portaveu i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, no s’hi estenia gens quan li feien preguntes ahir, i deixava entreveure que la qüestió fa mandra a La Moncloa, i no té cap pressa per abordar-la. No abans, per exemple, que es pronunciï el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) –previsiblement demà al matí, després que el PSC, Cs i el PP ho demanessin–, o fins i tot que es reuneixi la comissió bilateral Estat-Generalitat, dilluns vinent. “No és un assumpte pacífic des del punt de vista jurídic”, és tot el que en va dir, en al·lusió a la complexitat jurídica que planteja. Segons ella, La Moncloa ha iniciat pel seu compte el tràmit de consultes jurídiques, i està estudiant quina posició adopta. De moment, així, no hi ha presentat recurs d’inconstitucionalitat, i fins i tot el líder socialista a Catalunya, Salvador Illa, va admetre dies després de l’aprovació del decret que els seus serveis jurídics no hi havien trobat cap il·legalitat.

Crítica del govern al TCu

El que va dir Illa és precisament el que ahir va reiterar el govern català. “Sense fissures i sense dubtes, continuem defensant que el decret és dins la legalitat, és jurídicament impecable”, afirmava la portaveu, Patrícia Plaja, que no veu “cap motiu objectiu” per pensar que l’ICF no pot presentar l’aval, que es nodreix del fons de 10 milions d’euros creat pel govern. Plaja exigia al Tribunal de Comptes “que deixi de fer política i s’ajusti a criteris estrictament jurídics” per actuar, i per tant accepti els avals. Per això mateix es negava a especular amb un possible “pla B” en el cas que no s’accepti la fórmula plantejada per la Generalitat.

Plaja, que va dir que es continua buscant una entitat financera perquè es faci càrrec directament dels avals –amb la qual cosa l’ICF passaria a ser el contraavalista, com a mínim mentre no es creï l’òrgan intern que gestionarà el nou fons de riscos–, va girar full pel que fa a les tres dimissions que es van produir la setmana passada a la junta de govern de l’ICF abans que votés la seva implicació com a avalista de les fiances, i es va remetre a “l’agraïment” que ja va expressar el president Pere Aragonès per la feina feta pels “servidors públics”, i en especial “el compromís i la feina feta darrerament” pels integrants de la junta.

Tant la portaveu com fonts d’Economia consultades posteriorment van evitar dir si introduirien canvis en el decret si el dictamen del Consell de Garanties així ho suggerís, tot i que no és vinculant. “No ens avancem a futuribles, perquè defensem la solidesa jurídica del decret”, concloïen.

Ple al Parlament

En tot cas, el decret llei de creació del fons està encara pendent de convalidació al Parlament, ja que abans és preceptiu que es tingui l’esmentat dictamen del CGE. I en principi demà podria ser un dia per fer-ho tot, ja que està previst que es convoqui a la cambra l’habitual ple escombra de final del període de sessions per enllestir l’aprovació precisament de decrets i tràmits pendents. En aquest sentit, fonts parlamentàries consultades ahir assenyalaven que “tècnicament” seria possible que la convalidació en el ple es fes el mateix dia d’emissió de l’informe, tot i que no donaven res per fet. Ni tan sols que el ple sigui demà. I és que aquest matí hi ha prevista tant mesa com junta de portaveus, que hauran de decidir tant quan es fa el ple com el seu ordre del dia. “També pot aprovar-ho la diputació permanent la setmana que ve”, recordaven, en aquest sentit.

En principi, la majoria independentista garanteix l’aprovació del decret, com ahir va fer notar el diputat de la CUP Xavier Pellicer, que va verbalitzar el “suport absolut” de la formació, tant a la creació del fons com a l’aval concedit de manera temporal per l’ICF. Pellicer, que qualificava d’“aberració” la persecució del TCu, creu que el moviment d’aquest òrgan només pretén “passar la pilota” al govern espanyol. Els comuns li van retreure també que els seus suposats dubtes per l’aval “són un element més de l’estratègia del PP”, que hi acapara el poder, segons el seu portaveu, David Cid. El grup, això sí, no decidirà el vot fins que no es conegui el dictamen del CGE, una posició similar a la que ha deixat entreveure els últims dies el PSC.

En canvi, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa –que la setmana passada ja va dur el govern i la cúpula de l’ICF a la fiscalia–, va reiterar ahir que l’operació és “radicalment il·legal”, i va dir a Catalunya Ràdio que considera una “gravíssima negligència” que s’hagin fet avals “fora de mercat i amb els diners de tots els catalans”. Cs hi veu “malversació delictiva” per part del govern per haver fet de “cooperador necessari” en aprovar el decret llei que crea el fons.

LES DATES

06.07.21
El govern
va aprovar el decret llei del fons de riscos complementaris, que empara funcionaris i servidors públics.
29.07.21
El Consell de Garanties Estatutàries
es pronunciarà previsiblement, després que el PSC ho demanés el 9 de juliol.

Giró participarà avui en el Consell de Política Fiscal i Financera

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, participarà aquest matí en el Consell de Política Fiscal i Financera que el ministeri ha convocat telemàticament. Segons va justificar ahir la portaveu del govern, Patrícia Plaja, Giró vol conèixer de primera mà l’objectiu i el marge de dèficit que tindran les comunitats l’any vinent, per “aclarir” així algunes incerteses que envolten els pressupostos del 2022, en què el govern ja treballa.

El seu predecessor, Pere Aragonès, s’havia prodigat poc en aquests fòrums, i de fet ahir Plaja va confirmar que tampoc participarà en la cimera de presidents autonòmics, aquesta presencial, prevista aquest divendres a Salamanca. “No aporta valor per als objectius pels quals treballa aquest govern, així que el president no hi serà”, etzibava la portaveu, que deia que troben l’ordre del dia –en principi s’hi ha de parlar del repartiment dels fons europeus– “molt ampli i molt obert”. Plaja va reiterar que el govern vol establir “prioritàriament” una relació “bilateral i no multilateral” amb l’Estat, i serà en general a tots els espais “on es vagi a fer feina”.

Els dos governs, de fet, ja tenen “avançat” l’ordre del dia de la comissió bilateral de dilluns vinent a Madrid, que inclourà conflictes judicials, el traspàs de la gestió de beques, les rodalies, l’aeroport i el port de Barcelona. “Estem acabant de tancar-ho”, cloïa Plaja, que ja advertia, això sí, que “és impossible sortir amb els deures fets el primer dia”, i que hauran de venir moltes més comissions.

El govern espanyol i el PSC van criticar ahir durament la decisió d’Aragonès, i li van insistir que vagi a Salamanca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona