Política

Els bisbes veuen “renéixer les dues Espanyes de tan dramàtic record”

Diuen que les lleis de l’eutanàsia, l’avortament o la de memòria contribueixen a “l’enfrontament”

El règim del 78 “ha portat una estabilitat no vista en segles”

Els bisbes espanyols han aprovat un document en què asseguren que iniciatives legislatives recentment aprovades amb un ampli suport polític són un senyal del “ressorgiment artificial de les dues Espanyes de tan dramàtic record”. Així, l’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, considera que la societat espanyola viu un moment difícil i no solament per la pandèmia, sinó per una situació social i política “convulsa”. El text afirma que a l’Estat espanyol “s’assisteix a una profunda crisi institucional, en la qual alguns grups polítics voldrien obrir una segona fase constituent”. I afegeixen: “No es tracta de sacralitzar el règim del 78, però sí d’afirmar que aquest marc polític constitucional ha tornat a Espanya una estabilitat gran, no aconseguida durant segles.”

“Desconstrucció”

Els prelats denuncien que “la posada en qüestió de la Constitució”, la monarquia, el poder judicial, juntament amb fortes tensions independentismes enmig d’una inèdita crisi econòmica, “omple de preocupació i incertesa la societat espanyola”.

En aquest context, la CEE assegura que detecta que “els enfrontaments creixen” a la societat espanyola. “Contribueixen a aquesta situació iniciatives del govern de coalició sobre l’educació, l’eutanàsia, l’avortament, la memòria democràtica, el Consell General del Poder Judicial”, organisme que fa anys que està caducat i el PP en bloqueja la renovació, però que segons els bisbes també “va en la línia del projecte de desconstrucció”. A més, i segons ells, aquestes iniciatives legislatives “posen en risc la llibertat”. Lamenten que l’Església es troba “enmig de la seva missió profètica” que l’obliga a denunciar aquests suposats atacs, però alhora “ser terreny de trobada i permanent reconciliació”.

Disminució de fidels

En el document, els màxims jerarques a l’Estat de l’Església catòlica admeten un descens del nombre de preveres i membres de la vida consagrada, així com de matrimonis catòlics, batejos i comunions. Ho atribueixen a “assumptes que han aparegut de manera recurrent als mitjans”. Juntament amb “greus casos d’abusos i altres comportaments inadequats, i la insistència en assumptes patrimonials com les immatriculacions o l’IBI que contribueixen a la pèrdua de la confiança”.

Línies pastorals fins al 2025

Les dures consideracions de la Conferència Episcopal Espanyola han estat aprovades per un ple del qual també són membres l’arquebisbe de Tarragona i el d’Urgell, el cardenal de València, a més de bisbes catalans com el de Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Vic o Tortosa, entre altres. Es recullen en un document de 93 planes anomenat Fieles al envío misionero, en què critiquen obertament la reforma educativa, la llei d’eutanàsia, la de memòria democràtica o la reforma legislativa del dret a l’avortament. El text fixa l’orientació i línies d’actuació per als propers quatre cursos pastorals, entre aquest any i el 2025.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona