Política

Prioritat: la creació i difusió de continguts en català

El secretari de Política Lingüística aposta per atreure productores amb els fons Next Generation, millorar el doblatge i fer-se més presents en xarxes

Vol crear un canal televisiu orientat als joves

La creació de continguts audiovisuals en català i, sobretot, la seva difusió a través de xarxes socials i plataformes televisives són dos dels grans àmbits on hi ha camp per córrer per potenciar l’ús de la llengua. Així va quedar palès en el debat que la setmana passada, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, van mantenir a Prada el nou secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va assumir aquestes prioritats, amb la sociolingüista de la UOC Marina Massaguer i la periodista valenciana, especialitzada en comunicació, Teresa Ciges. “El català ha anat apuntant-se a totes les revolucions, moltes vegades amb les mans lligades a l’esquena; ara hem d’aconseguir entrar també en aquest món”, instava Vila, que reflexiona que, si bé els adolescents van al davant, els canvis en la producció i l’accés als continguts “afecten ja a tothom”, i fins i tot posen en perill models de negoci “profundament consolidats”, com la televisió convencional.

Vila recorda que en paral·lel a l’esclat tecnològic, que ha causat llacunes notables del català a xarxes com YouTube o TikTok però també en els videojocs o els e-sports, s’han produït també canvis sociolingüístics, ja que s’han afeblit les fronteres territorials i això pot generar oportunitats per a la llengua, com el fet que el mercat “ha passat a ser el de catalanoentenedors”, i fins i tot s’ha ampliat més enllà dels Països Catalans. Això sí, esmentava altres perills associats com la “diglòssia digital” o acomplexament que fa que un catalanoparlant cregui que en certs àmbits la llengua no serveix, com per vendre o fer una cerca a Wallapop.

El responsable governamental es proposa d’entrada una feina d’anàlisi i planificació per preveure l’evolució de la llengua i, si pot ser, avançar-se als canvis. Ja assenyala, però, els àmbits on creu que s’ha de posar la banya, com el de creació de continguts audiovisuals en català, i per això creu que es poden utilitzar els fons Next Generation per mirar d’atreure grans productores i crear així un hub audiovisual que generi més oferta. El govern també voldria revisar, per millorar-ne la “qualitat lingüística”, els mecanismes de doblatge i subtitulació, i maldarà per la recuperació i posada a disposició del públic dels productes ja doblats o subtitulats, alguns dels quals lamenta que s’han perdut.

A banda, Vila aposta per estrènyer la relació entre territoris del domini lingüístic, i de fet ja va tenir una reunió a Palma amb els seus homòlegs valencià i balear per impulsar iniciatives conjuntes en la producció de materials per a joves i adolescents. “No pot ser que territoris amb problemes comuns ens donem l’esquena, cal treballar plegats en estratègies de llarg recorregut, i aprofitar que ara els governs estan de cara”, urgia també Ciges. Vila citava igualment que cal introduir la protecció explícita del català en la llei de l’audiovisual que prepara el govern espanyol, que ara el deixa a l’estacada.

El que de debò vol posar en el centre el govern, però, és la revisió de les polítiques de difusió, perquè els continguts obtinguin més impacte. “No n’hi ha prou amb els canals que s’estan utilitzant”, resumeix Vila. Creu, així, que cal millorar les sinergies amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, creada per potenciar la llengua. “Com menys ho fa, menys sentit té la seva existència, i això implica reconsiderar moltes coses”, reblava. El secretari de Política Lingüística evitava entrar en detalls, però admetia que una de les mesures que plantejarà aviat serà la recuperació d’un canal juvenil televisiu específic orientat a les xarxes. “Depèn de la direcció de TV3, ara hi ha un canal amb una audiència molt limitada i caldrà veure si és possible”, etzibava, en al·lusió a Esport3.

Potenciar les xarxes

De fet, Vila va ser un dels autors l’any passat, quan encara era a la UB, d’un estudi que proposava precisament això en una de les conclusions. Massaguer, que també hi va participar, hi feia igualment referència en el debat, per demanar un canal “que no sigui tan unidireccional”, ja que admetia que l’explosió de les xarxes “ha agafat amb el peu canviat” la llengua, tot i que es va ser pioner en el seu dia a crear el canal 3XL.net. Després, però, s’hi va deixar d’invertir. Massaguer lamenta que ara els continguts infantils en català “s’han de buscar activament”, i no es pot deixar tot a la “militància” dels pares.

En tot cas, on la sociolingüista creu que hi ha més marge de creixement és a les xarxes, on la llengua es troba en un “cercle de minorització” perquè té poca oferta i poc diversificada, i a més molts catalanoparlants s’hi passen al castellà pensant que els permetrà arribar a més gent. En aquest punt, Ciges creu que, a més del discurs emocional o identitari, també cal donar raons “utilitaristes i funcionals” i fer adonar que “en un mercat de pocs parlants hi ha més oportunitats de destacar que en un de milions”. Hi coincideix Massaguer, que creu que la situació ha millorat respecte de quan van fer l’informe, i “en certa manera el cercle de minorització ja s’està trencant”. Això sí, segons ella “calen més referents massius” perquè ara n’hi ha un buit, i també falta invertir en una gran estructura que aglutini els continguts, a més que es generin productes prou atractius per si sols.

LES FRASES

Cal convèncer que l’entorn del país és bo: si hi ha més producció serà més fàcil que n’hi hagi més en català
Francesc X. Vila
secr. general política lingüística
El mercat en castellà a la xarxa està cada vegada més saturat, i el català hi pot ser un element de distinció
Marina Massaguer
sociolingüista de la uoc
Els mitjans públics arriben tard, però això no vol dir que no es pugui fer res, s’estan posant a treballar
Teresa Ciges
periodista

Proposen un front comú de les llengües minoritàries

Un altre front ha de ser la inclusió del català a les grans plataformes de continguts. Massaguer destacava com Islàndia ha assolit avenços amb l’islandès a Disney Plus a partir de la negociació de la ministra d’Educació. “El més efectiu podria ser que diversos governs amb llengües minoritzades en l’àmbit digital s’unissin per negociar amb les grans plataformes”, proposava, en al·lusió al danès, el suec, el danès o el búlgar.

“Ja m’agradaria que els quatre estats on es parla català es posessin d’acord per parlar amb Netflix per dir-li per exemple que pugi a la xarxa el que ja està doblat, que costa una misèria fer-ho”, recollia el guant Vila, que hi veu un gran obstacle. “No som un estat independent i això limita profundament les capacitat d’obligar; les llengües amb futur són les que tenen un estat propi o propici”, concloïa. Per compensar-ho, reclama que l’activisme “influeixi més sobre les empreses”: “Hauríem de ser capaços d’activar el consum, i passar de l’estadi de queixes a Twitter a posar-nos d’acord per fer actuacions concertades, i alinear els esforços per assolir fites més importants”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Jordi Sànchez presenta un recurs al TEDH contra la sentència del procés

barcelona

El govern espanyol no inclou quotes per protegir el català a la llei de l’audiovisual

Madrid

El comissari de Justícia de la UE celebra la predisposició de les associacions de jutges per renovar el CGPJ

Brussel·les

Arxiven la causa contra cinc independentistes de Tarragona per les protestes contra el consell de ministres del 2018

barcelona

Vox demana al TSJC que emeti una ordre de detenció contra Josep Costa

barcelona

Junts vincula la negociació dels pressupostos de l’estat a “avenços” en autodeterminació i l’amnistia

Barcelona

ERC, a Junts: “Si algú no vol participar a la taula de diàleg que ho digui però que no s’inventi excuses”

Barcelona

El govern de Barcelona proposa un pressupost de més de 3.400 milions pel 2022

Barcelona

Els alcaldes del Baix Penedès es planten davant la Generalitat

Barcelona