Política

La mutació dels barris que busca continuïtat

El govern vol presentar un projecte per continuar la regeneració integral iniciada amb la llei de barris a finals d’any

Els plans de barris han intervingut en 117 municipis en 17 anys

L’arribada del tripartit al govern català l’any 2003 es va segellar, per part del PSC, ERC i ICV, amb l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, en el qual es va especificar la necessitat d’impulsar un programa de rehabilitació integral de barris del país. Aquest és l’embrió del que després va convertir-se en l’aprovació, el 27 de maig del 2004, de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial amb el suport de tots els partits, una iniciativa coneguda popularment com a llei o pla de barris. Just ara fa uns dies es van donar les xifres de les set convocatòries que han suposat una inversió de 1.123 milions d’euros d’inversió pública, un cop el 21 de juny passat es va tancar el període perquè els consistoris justifiquessin les seves actuacions. El 22 de març d’aquest any va ser l’última pròrroga concedida per acabar les actuacions motivada per la pandèmia de la Covid-19 i que posava punt final a una llei pensada per fer un abordatge integral d’actuacions en aquelles àrees amb dèficits urbanístics, socials i econòmics importants.

Un cop tancat aquest cicle de 17 anys amb aturades per la crisi, queixes dels municipis pels retards i diverses pròrrogues, el nou govern busca fórmules per seguir desenvolupant projectes que permetin continuar intervenint de manera integral als barris de Catalunya, i concretament el Departament de Drets Socials estudia iniciatives que permetin regenerar el teixit urbà, rehabilitar edificis i millorar l’eficiència energètica en aplicació dels criteris dels Fons Europeus Next Generation, però que a la vegada permetin impulsar altres mesures que corregeixin les desigualtats territorials, reforcin la cohesió social i millorin la qualitat de vida dels veïns. En l’última compareixença el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, va dir que l’objectiu era presentar el projecte de regeneració integrals als barris per “visualitzar com s’afronta la següent etapa” abans de finals d’any.

La creació de la llei de barris tenia com a objectiu establir un fons financer de la Generalitat per finançar els projectes que anaven presentant els municipis. Depenia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), havia de finançar entre un 50% i un 75% del pressupost global de cada projecte en el cas de municipis amb menys de 10.000 habitants i que tenien menys recursos. Per a cadascuna de les set convocatòries anuals, la Generalitat podia aportar un màxim de 99 milions d’euros. En les condicions per poder-se acollir a les subvencions es van prioritzar actuacions en nuclis antics, zones marginals o àrees de construccions fetes a partir dels anys cinquanta.

El primer decret

El 7 de setembre del 2004 s’aprovava el decret que estipulava la creació d’una comissió integrada per representants d’entitats municipalistes, dels col·legis d’arquitectes i de la Generalitat per analitzar i seleccionar les sol·licituds que s’havien d’adequar a una sèrie de paràmetres i justificar que experimentaven processos de regressió urbanística; problemes demogràfics d’envelliment o creixements accelerats de població, problemes econòmics o socials greus i dèficits socials, urbans i problemàtiques de desenvolupament local.

Molts consistoris van intentar acollir-s’hi en les diverses convocatòries, molts van repetir i modificar projectes, ja que per obtenir la subvenció havien de preveure intervencions més enllà de les clàssiques d’instal·lar ascensors o fer rehabilitacions, com ara incloure equipaments d’ús col·lectiu; millores en l’espai públic; creació de zones verdes; millores en accessibilitat, l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el reciclatge de residus; elaboració de programes socials i econòmics i incloure l’equitat de gènere en l’ús d’equipaments i l’espai públic. Només en la primera convocatòria s’hi van presentar 66 projectes i ho van aconseguir 13 com ara els dels centres històrics de Balaguer, Olot o Manresa; pel barri de Ca n’Anglada de Terrassa, o els barris de Roquetes i Nou Barris de Barcelona. El que va obtenir una inversió més elevada, de 18,7 milions, va ser el de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. En tots es van constituir comitès d’avaluació i seguiment amb representants de les administracions, agents socials i econòmics i associacions veïnals.

Al gràfic que acompanya la informació es poden veure totes les subvencions rebudes pel govern en les set convocatòries per demarcacions per un global de 582,7 milions, a les quals s’ha de sumar un 48% de les aportacions dels ens locals, que dona una xifra global de 1.123 milions. Aquesta xifra, segons el govern, suposa que gairebé un milió de veïns s’han beneficiat de les actuacions i calcula que equivalen a rebre 1.135 euros per persona.

Fins a 143 barris de117 ajuntaments han desenvolupat fins a 3.900 actuacions del 2004 al 2021 incloses en la llei de barris. El percentatge d’execució mitjana de tots els programes és d’un 84,5%, però el grau de compliment és molt més elevat en les primeres convocatòries que en les últimes, afectades per la crisi econòmica, segons explicaven els responsables del govern. Els projectes de la primera convocatòria, la del 2004, van tenir un grau d’execució d’un 98,4%, mentre que el pitjor percentatge es va registrar en la convocatòria del 2009, en què es va arribar a un 62,2%.

LES XIFRES

143
barris
de 117 municipis han fet actuacions incloses en la llei de barris durant 17 anys de vigència.

LA DATA

3.900
actuacions
s’han fet arreu de Catalunya, la majoria concentrades en l’àmbit metropolità (1.808).

LA FRASE

Volem presentar un projecte per a la regeneració integral de barris abans de finals d’any
Carles Sala
SECRETARI D’habitatge I INCLUSIÓ SOCIAL
27.05.04
es va aprovar
per unanimitat la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès celebra que s’ha fet “un pas més” en el procés de pau a Euskadi

Barcelona

Junts torna a reclamar un “front comú” al Congrés a ERC i la CUP davant la “marginació constant” del govern espanyol

Barcelona

ERC insisteix al govern espanyol que ha de generar les “condicions necessàries” per negociar els pressupostos de l’Estat

Barcelona

La CUP “no tanca portes” als pressupostos però adverteix al Govern que “no està fent els deures”

Barcelona

El TC belga decidirà el 28 d’octubre sobre la constitucionalitat de la llei d’injúries a la corona al país pel cas Valtònyc

Brussel·les

Albiol suspèn reunions, comissions i un consell d’administració des de l’esclat dels Papers de Pandora

Badalona

Els comuns defensen la “vocació descentralitzadora” dels pressupostos estatals

Barcelona

Otegi, a les víctimes d’ETA: “Sentim el seu dolor. No s’hauria d’haver produït mai”

San Sebastià

Casado insisteix a exigir que es modifiqui el sistema d’elecció del CGPJ per renovar-lo

Madrid