El blindatge d’Europa
Els atacs de fa vint anys als Estats Units van accelerar la cooperació policial, judicial i antiterrorista a la UE
La nova política europea de seguretat ha comportat una pèrdua de privacitat i ha generat xenofòbia
“Les euroordres són fruit de l’11-S”, recorda Argomaniz
“Els EUA han estat el motor de la cooperació entre els europeus”
Els atacs de l’11 de setembre van marcar un abans i un després per a una Europa que vivia en un relatiu oasi de pau, si s’obvien les guerres als Balcans i l’acció d’organitzacions com ara ETA o l’IRA. La irrupció del gihadisme a principis dels anys 2000 va posar la seguretat al centre de la política europea. I ho va fer fins a tal punt que va arribar a col·lidir amb drets fonamentals i va destapar el racisme subjacent en la nostra societat.
Fa vint anys que dos avions segrestats per Al-Qaida van impactar contra les Torres Bessones de Nova York i l’ona expansiva encara es nota avui dia en nombrosos àmbits de la vida i la política europees. Des dels insofribles controls als aeroports, passant per la cessió de dades personals, fins al tracte que es dona als refugiats a les fronteres. Ara el ciberterrorisme podria suposar un pas més en aquest intent per blindar Europa.
Arran de l’11-S es van “accelerar les mesures de seguretat internes” a la UE, però Javier Argomaniz, professor del Centre Handa per a l’Estudi del Terrorisme i la Violència Política de la Universitat de Saint Andrews, assegura que la lluita antiterrorista no es va convertir en una política europea com a tal fins als atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid, el més mortal d’aquest tipus que hi ha hagut a la UE.
“Els governs es van adonar que la societat europea també podia ser un objectiu del moviment transnacional gihadista”, indica. Entre el 2014 i el 2017 hi va haver un repunt amb la irrupció a Síria i l’Iraq d’Estat Islàmic (EI), una nova “font d’inspiració” per a joves musulmans, segons Argomaniz. “Serà interessant veure si l’Afganistan reemplaçarà EI com a font d’inspiració”, diu.
Amb diferents moments d’intensitat en funció dels pics d’atemptats, la lluita contra el terrorisme definitivament ha guanyat més espai a l’agenda política europea en les últimes dues dècades. Més control a les fronteres, seguretat en aviació i transport públic, prevenció del finançament terrorista o mesures d’antiradicalització. Els experts destaquen, sobretot, l’important avenç en cooperació policial, judicial i d’intel·ligència que s’ha produït a la UE per la croada antigihadista.
“Les euroordres són fruit de l’11-S”, recorda Argomaniz, per exemple. El professor de seguretat internacional de la Universitat de Nottingham, Wyn Rees, atribueix aquest salt qualitatiu en la integració de l’espai de seguretat i justícia de la UE a la pressió de Washington per coordinar-se amb una regió important com a base d’operacions dels gihadistes. “Els Estats Units han estat el motor de la cooperació entre els europeus”, conclou.
Les polítiques antiterroristes de la UE han produït efectes adversos, com el racisme. “Hi ha hagut un augment de la xenofòbia, fet que és totalment injust amb la comunitat musulmana pels actes d’una minoria molt petita”, diu Argomaniz, remarcant com el vincle que han fet alguns polítics “ha afavorit l’ascens de la dreta radical i grups violents”. Els mètodes per caçar gihadistes també han afectat els drets civils dels europeus, especialment el de la privacitat. “Fa vint anys utilitzàvem mitjans sofisticats per espiar altres països, ara estem espiant individus”, subratlla Rees.
Eclipsades pel debat entorn dels gegants tecnològics, iniciatives de vigilància com el PNR o els controls biomètrics van ser molt controvertides. “Hi ha qui ho presenta com una dicotomia, però es pot tenir seguretat i, alhora, protegir els drets dels ciutadans”, opina Argomaniz. En canvi, Rees discrepa: “És un equilibri difícil de mantenir.”
Ara que els EUA han sortit de l’Afganistan, hi ha qui es pregunta si és també la fi d’una era marcada pel trauma de l’11-S. A Brussel·les continuen preocupats. No tant pel segrest d’un avió o per apunyalaments al carrer, sinó per formes imprevistes d’atacs. Com tantes altres coses de la vida actual, el terrorisme també s’està digitalitzant.
Recentment, el coordinador de la UE per la lluita contra el terrorisme, Gilles de Kerchove, alertava de possibles atemptats ciberterroristes “en menys de cinc anys”. “Podríem veure una persona amb un doctorat i radicalitzada que processa un virus per atacar un estadi de futbol”, deia. Per això, des de Brussel·les apressen els governs a “innovar” tecnològicament en el camp de la seguretat per avançarse a les noves amenaces.
Vist en perspectiva, l’11-S va ser brutal i va canviar la vida dels europeus, però els experts recorden que va ser molt més devastador per a altres indrets. Segons dades d’Europol, des del 2007 han mort 411 persones en atemptats gihadistes a la UE. En un llibre sobre les guerres a l’Afganistan i l’Iraq, el periodista Jason Burke calculava que aquestes van causar la mort d’un quart de milió de civils. “L’impacte de l’11-S en el món occidental és mínim comparat amb llocs com ara l’Orient Pròxim o l’Àfrica”, reflexiona Argomaniz.
Comença el judici pels atemptats del 13-N a París
França reviu des d’avui un trauma nacional amb l’inici del judici pels atacs gihadistes del 13 de novembre del 2015 a París i Saint Denis, que van causar 130 morts i més de 400 ferits. Al banc dels acusats s’hi asseurà Salah Abdeslam i dinou acusats més –sis dels quals en rebel·lia– per la seva presumpta participació en l’atac més greu sofert per França des del final de la Segona Guerra Mundial. Abdeslam, l’únic membre del comando que va sobreviure, va ser detingut a Bèlgica el 2016 i extradit a França. Se l’acusa d’haver actuat com a xòfer per al grup que va obrir foc a la sala de concerts Bataclan, i d’haver participat en l’elaboració d’explosius utilitzats. Tenint en compte que l’amenaça terrorista continua sent alta, el judici, qualificat d’històric, és considerat d’alt risc, fet pel qual s’ha establert un dispositiu de seguretat excepcional pels nou mesos que durarà el procés.
22.03.2016. BRUSSEL·LES
Doble atemptat, amb 35 morts i 340 ferits. Cap a les 8 del matí hi ha dues explosions a l’aeroport internacional de Zaventem i una hora més tard hi ha un altre atac suïcida al metro de Maelbeek. Estat Islàmic en reivindica l’autoria. No era el primer atac. El 24 de maig del 2014, un llop solitari va obrir foc al Museu Jueu.
17.08.2017. CATALUNYA
Un total de setze persones van morir com a conseqüència dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. A la Rambla de Barcelona, un vehicle va atropellar i matar-ne quinze, i al passeig marítim de Cambrils una dona va morir en l’atac posterior. Vuit dels terroristes van morir en les diferents accions.
07-09.01.2015. PARÍS
Atac contra Charlie Hebdo i una botiga caixer. El matí del dia 7, dos homes ataquen la seu de la revista a París. Hi moren dotze persones. Els dos homes tenien el suport d’un tercer. Dos es van entregar l’endemà. El dia 9, el tercer es va fer fort en un establiment caixer. Quatre ostatges i l’atacant moren en l’assalt policial.
07.07.2005. LONDRES
Terroristes suïcides ataquen el transport públic. A les 8.50 h exploten tres bombes, en tres vagons del metro, i una quarta en un bus a les 9.47 h. Hi moren 56 persones i 700 més resulten ferides. Al-Qaida n’assumeix l’autoria. Anglaterra seria colpejada més cops, com a Manchester, el 2017, però per Estat Islàmic. Vint-i-tres morts.
19.12.2016. BERLÍN
Cap a les vuit del vespre, un camió envesteix un mercat de Nadal a Breitscheidplatz, a Berlín. Hi mata 12 persones i 48 més resulten ferides. Estat Islàmic reivindica l’atac a través de l’agència de notícies Amaq. L’autor dels fets va ser abatut a Milà el 23 de desembre, al cap de quatre dies.
14.07.2016. NIÇA
Cap a les 23.20 h, un camió atropella una multitud que celebrava la Diada Nacional de França, al passeig dels Anglesos. El conductor és abatut per la policia després de recórrer 2 km sembrant el pànic, disparant al mateix temps. Hi moren 86 persones i unes 450 resulten ferides. Estat Islàmic reivindica l’atac.
13.11.2015. PARÍS
Tirotejos indiscriminats contra civils. A partir de les 21.20 h de la nit del divendres 13 hi ha sis atacs simultanis. Hi moren 130 persones i més de 400 resulten ferides. El més sagnant va ser a la sala Bataclan, on els terroristes van prendre ostatges. Un suïcida s’immola prop de l’estadi de Saint Denis. Avui comença el judici.
11.03.2004. MADRID
Una desena de bombes exploten simultàniament a les 07.40 h en quatre trens de rodalies, en plena hora punta, quan la gent anava a treballar i els estudiants, a escola. Causen 192 morts i dos mil ferits. Una branca d’Al-Qaida reivindica l’atemptat. Durant tres dies el govern d’Aznar va culpar-ne ETA.