Política

La fiscalia recorre al Suprem l’absolució de Tamara Carrasco per incitació als desordres públics

Un jutjat i l’Audiència de Barcelona van considerar que els missatges de WhatsApp no eren de difusió pública massiva

La fiscalia ha recorregut davant del Tribunal Suprem l’absolució de l’activista Tamara Carrasco, integrant dels CDR jutjada per incitació a desordres públics. Carrasco va ser absolta primer pel jutjat penal número 25 de Barcelona, l’octubre de l’any passat, i més tard, el 22 de gener d’aquest any, per l’Audiència de Barcelona, en resposta a un primer recurs de la fiscalia. En la sentència original, que no veu delicte en l’actuació de Carrasco, la jutgessa criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l’àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre. La fiscalia torna a demanar set mesos de presó.

La sentència considerava que no es pot demostrar que l’enviés a cap CDR, ni que cap acció de protesta que es va dur a terme respongués a aquest àudio. La magistrada, de fet, afirmava que el missatge de l’activista de Viladecans era informatiu, no incitava a cometre cap desordre i que les accions fetes pels CDR eren legals.

L’Audiència subratllava que el missatge de WhatsApp no implica difusió pública i afegia que el missatge de veu no cridava a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualificava de desordres públics.

Tot i aquestes dues sentències absolutòries, la Fiscalia del Suprem, segons ha avançat TV-3 i ha confirmat l’ACN, considera que Carrasco va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018. A més, considera que les dues sentències absolutòries no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l’ordre públic encara que els desordres no s’acabessin cometent.

El cas de Tamara Carrasco va començar fa gairebé tres anys i mig quan va ser detinguda a casa seva, acusada de terrorisme i rebel·lió. Al cap de mig any, però, l’Audiencia Nacional va enviar el cas als jutjats de Catalunya, rebaixant l’acusació al delicte de desordres públics. Va mantenir, però, l’ordre de confinament municipal per a Carrasco, que durant un any no va poder sortir de Viladecans, on resideix, excepte per anar a treballar, fins que el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona es va fer càrrec del cas i va aixecar aquesta mesura cautelar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Primer tràmit de la llei d’ocupació pública catalana

BARCELONA

El Govern replica a la CUP que l’aposta per la taula de diàleg forma part de l’acord d’investidura

BARCELONA

El Govern aprova la memòria de la futura llei contra el racisme

BARCELONA

Llop, sobre el 25% en castellà: ”Depenent de què faci la Generalitat, veurem les passes en el procediment judicial”

BARCELONA

Catalunya celebrarà a la primavera un acte en el marc d’un esdeveniment del govern dels EUA sobre qualitat democràtica

Washington

La CUP avisa el Govern que no pot utilitzar la taula de diàleg com a “cortina de fum”

BARCELONA

Primera pena de presó contra l’exlíder birmana Suu Kyi

Tòquio

Sánchez evita parlar de reforma constitucional, i el PP la descarta de ple

MADRID

Scholz lliga un govern tripartit centrat en la covid

Berlín