Política

PAU MORALES ROMERO

ERC

“No s’ha sigut just amb els joves i el país té un deute”

“Calen recursos per assegurar un parc públic que no deixi de ser-ho, per tant de lloguer”

“Més d’hora que tard estem en les condicions de tornar a accelerar la història i avançar en nous estadis cap a la independència”

FORA ELS PEATGES.
Des de l’1 de setembre els maresmencs celebren que no s’hagi de pagar a l’autopista C-32, que travessa la comarca. També n’està satisfet Pau Morales, com demostra amb la fotografia que ha escollit de la seva vida, en què com a militant de les JERC es manifestava contra els peatges amb poc més de 16 anys. Era a finals del 2010, una de les primeres accions en què participava contra la concessió privada d’Abertis i per reclamar una mobilitat més sostenible al Maresme, “una lluita històrica de l’independentisme i de la comarca”, subratlla el diputat.
La consciència política a mi no em ve de les JERC, ni tan sols de família, sinó de l’escoltisme
No hem de tenir por de la taula de diàleg perquè el nostre projecte de país és millor i ens fa guanyadors
El va agafar per sorpresa que el triessin com a diputat?
En el moment que la militància del Jovent Republicà m’escull, em començo a fer la idea. Soc de centrar-me en el que estic fent i el que hagi de ser ja vindrà.
S’ho va haver de rumiar abans de fer el salt?
Sí, però no gaire temps, amb unes eleccions convocades fora del que és habitual a causa de la repressió de l’Estat. El procés d’elaboració de llistes va ser molt accelerat. Vaig tirar endavant i amb moltes ganes.
Era un nen i ja anava a les mobilitzacions. D’on li ve aquesta inquietud?
La consciència política a mi no em ve de les JERC, ni tan sols de família, sinó de l’escoltisme. Des de petit vaig estar a l’Agrupament Escolta del meu poble i amb nou anys recordo que vam fer una pancarta del “No a la guerra” que vam penjar al balcó de l’ajuntament. És allà on he après aquesta consciència social i política que més endavant sí que vaig canalitzar amb la militància a les JERC.
Amb 27 anys, deu ser dels diputats més joves. Són l’aire fresc a la cambra?
Som quatre que tenim menys de trenta anys aportant una visió d’una part de la societat. L’aire fresc dependrà de cadascú i sobretot del fet que ERC torni a tenir la presidència del govern de la Generalitat després que el 1939 els feixistes ens en fessin fora.
Trenquen la percepció que hi ha dels joves desentesos de la política.
El qui diu això és que no sap contactar amb els joves en els espais on participen. En les diferents mobilitzacions que hi ha hagut, els protagonistes han estat els joves, sobretot quan les coses es posaven pitjor.
I ara es troben entre els 3.000 represaliats.
Podem parlar de l’1-O, de les manifestacions de després de la sentència, de l’esclat contra la monarquia i la llibertat d’expressió, i segur que parlarem de reivindicacions estudiantils, feministes, ecologistes. Hi ha molts joves represaliats i l’independentisme no pot deixar ningú enrere. Els presos polítics ho estan practicant amb moltes accions de suport. La clau és l’amnistia per donar sortida a un conflicte que és polític.
Ha estat treballant temes LGTBI. Com valora l’allau d’atacs masclistes?
Estem vivint una onada de LGTBI-fòbia molt gran que ve donada perquè es legitima el discurs de l’odi des de l’extrema dreta. D’altra banda, hi ha una consciència molt gran del col·lectiu de no resignar-se i no voler renunciar a viure plenament. S’ha de denunciar i anar a més perquè la gent no accepta tornar a viure amb por.
ERC va impulsar la llei LGTBI però no s’ha desplegat...
La llei d’igualtat de tracte i no-discriminació va aprovar-se al final de legislatura. Ara, amb el reglament, l’administració serà més eficaç per lluitar contra l’LGTBI-fòbia estructural i combatre les agressions que són de caire penal. Una de les primeres accions d’Interior ha estat crear una unitat de delictes d’odi que permetrà tenir una policia molt més formada en aquest tipus de delicte, amb informació més detallada i precisa de quan es fan els atestats policials i que els delictes d’odi es jutgin com a tals. Hi ha hagut ordres de la fiscalia que han tergiversat el concepte de delicte d’odi, que és el que es produeix contra persones vulnerables. S’han arribat a tipificar protestes contra la policia espanyola, per exemple les de l’1-O, com a delicte d’odi. Esperem que serveixi per al que va ser creada: per defensar els més vulnerables.
S’ha estrenat al faristol del Parlament?
Sí, vaig intervenir la primera vegada pel pacte antifeixista i durant la tramitació de la llei d’emergència habitacional, que ha de frenar gran part dels desnonaments. No fa gaire vam aprovar la resolució per la llibertat d’expressió on es demanava la llibertat de Pablo Hasél. Un acte de correspondència, justa i necessària, perquè el Parlament és una institució amenaçada per haver-se definit contra la monarquia espanyola.
Pel que fa al drama de l’habitatge, s’ha pogut emancipar?
Estic en tràmits de fer-ho. Tenim una xifra històrica per la banda baixa, amb només el 16% dels joves emancipats. Si atenem la situació de precarietat, de salaris baixos, de manca d’oportunitats i els preus dels lloguers, és una missió impossible.
Per als joves, el futur pinta més negre que abans?
Tenim unes condicions materials molt adverses, però tenim energia i potencial, i si tothom està a l’altura hi ha motius per a l’esperança. L’única manera de canviar el model és apostant per una agenda legislativa potent que blindi el dret a l’habitatge a Catalunya i sobretot recursos per assegurar un parc públic que no deixi de ser-ho, per tant de lloguer.
És a la comissió d’Universitats. Amb quins reptes?
S’han fet avenços en l’accés a la universitat tornant a la posició de partida amb les taxes universitàries, però el cost d’estudiar no és només la matrícula. Hi ha joves que han de triar si continuen els estudis o han de treballar per subsistir ells o les seves famílies. La proposta de concedir unes beques salari hi pot ajudar. S’ha de lluitar contra la precarietat laboral a les universitats i en especial als equips de recerca.
S’ha criminalitzat els joves durant la pandèmia?
Sí, i l’administració ha d’aprendre a no actuar amb paternalisme. Ens han ajudat moltíssim en una situació en què patien en l’aspecte laboral, d’estudis i relacions socials. No s’ha sigut just amb els joves i el país té un deute, i això s’ha de reflectir en el debat de política general i en els pressupostos.
Com a historiador, com explicaria el moment en què es troba el procés?
Els processos mai són lineals. Ara estem acumulant forces i reconstruint el país. Això no vol dir que més d’hora que tard estiguem en condicions de tornar a accelerar la història i avançar en nous estadis cap a la independència.
El procés està desinflat?
Si ho mirem des del punt de vista del dia a dia, es pot pensar això, però allargant la mirada s’ha passat de 14 diputats independentistes a 72 i res fa pensar que les coses hagin d’anar enrere. Al contrari.
Confia en les taules de diàleg?
Confio en la ciutadania i els seus representants i crec que sabrem extreure els millors beneficis per avançar cap a la independència. Ens fem forts explicant el nostre projecte perquè l’Estat fins ara només ha explicat el seu contra Catalunya. No hem de tenir por, perquè el nostre projecte de país és millor i ens fa guanyadors.
I les diferències entre els socis de govern?
En el fons estem dins una unitat invisible amb una estratègia comuna. El dia a dia pot semblar una cosa, però tenim acords molt clars d’avançar en les oportunitats del diàleg. Si algú té altres estratègies, que les expliqui, perquè com deia el president Barrera “soc el primer que tinc pressa”.

Apassionat de la història

Va estudiar història conscient que una de les sortides era la docència i assegura que li hauria agradat entrar a les aules. Estudiava i alhora feia classes particulars, però la militància a les JERC el va acabar portant cap a la política, primer com a portaveu del Jovent Republicà mentre feia de regidor al poble. Ara estrena una nova etapa com a diputat, mentre no deixa de banda els estudis, que amplia amb un màster d’història contemporània a través de la UOC. “La formació ha de ser permanent i contínua per mantenir-nos desperts”, defensa aquest jove, que l’any vinent tancarà l’etapa de militància juvenil en què va començar amb 16 anys. “Diuen que els que hi han passat ho segueixen sent sempre”, diu recollint les paraules del president Pere Aragonès, que també hi va militar i amb qui va coincidir en alguna assemblea comarcal. Al Parlament treballa en temes d’habitatge i és portaveu de la comissió de Joventut i d’Universitats i Recerca amb un munt de reptes damunt la taula que afecta el jovent. “Segur que es fa molt dur i hi ha un deute contret de la societat per tots els sacrificis que han hagut de fer els joves per la pandèmia”, insisteix Morales.

Pau Morales

Va néixer a Vilassar de Dalt el 4 de juliol del 1994. Graduat en història a la Universitat de Barcelona. Va fer de regidor al seu poble i el 2016 va ser escollit portaveu nacional de les JERC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alsina afirma que la multa a Polònia és “cabdal per a Europa i les democràcies liberals”

Ginebra

La CUP anuncia una esmena a la totalitat als pressupostos de l’Estat

Madrid

Valtònyc celebra com una victòria col·lectiva la decisió del Constitucional belga

Barcelona

El Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d’injúries a la corona del país arran del cas Valtònyc

BRUSSEL·LES

El TC desestima el recurs de Carme Forcadell contra la condemna del Suprem

Madrid

El Govern preveu publicar un informe pressupostari abans de totes les eleccions al Parlament

BARCELONA

Cambray veu “imprescindible” més finançament als centres pels alumnes vulnerables en la lluita contra la segregació

BARCELONA

Albiach diu a ERC i JxCat que “no tindria sentit” que no donin suport als pressupost de l’Estat

Santa Coloma de Gramenet

Condemnen l’exalcalde d’Alcarràs a tres mesos d’inhabilitació per l’1-O

LLEIDA