Política

Alemanya

Eleccions generals

Scholz, l’altre Merkel

L’actual vicecanceller i candidat socialdemòcrata se situa en la línia centrista i moderada de la dirigent conservadora

L’SPD, soci en tres mandats de la cancellera, aspira a saltar al poder

La manca de credibilitat del conservador Laschet li dona ales

Per governar necessitarà un tripartit inèdit a escala federal

Dins del govern de gran coalició, ha trencat amb el dogma de l’austeritat enmig de la pandèmia

Quan Olaf Scholz va ser proclamat candidat socialdemòcrata a les eleccions generals, l’agost de l’any passat, més d’un es va fregar els ulls. No feia ni nou mesos que el mateix Scholz havia estat derrotat en el seu intent de ser elegit president del Partit Socialdemòcrata (SPD). Se’l veia massa centrista, massa moderat, massa identificat amb la gran coalició d’Angela Merkel, com a vicecanceller i ministre de Finances. Com a nous líders havien estat elegits per les bases, el desembre de 2019, els esquerrans Saskia Esken i Norbert Walter-Bojans. Era un duet marginal, que s’havia imposat a l’aspirant de l’aparell, Scholz, en un llarguíssim procés semblant a un càsting.

Algú devia advertir Esken i Walter-Bojans que, amb ells, l’SPD anava a la següent trompada a les urnes. La socialdemocràcia alemanya havia acumulat una desfeta rere l’altra des dels temps de Gerhard Schröder a la cancelleria –del 1998 al 2005--. Molts en responsabilitzaven el seu paper de soci en successives grans coalicions de Merkel –tres, del total de quatre governs que ha dirigit la líder conservadora–. D’altres, la traïció a les essències del partit que va suposar la línia centrista de Schröder, que va derivar en l’escissió de l’ala més esquerrana, amb Oskar Lafontaine al capdavant, i les reformes estructurals anomenades Agenda 2010.

El cas és que l’agost de 2020, enmig de la pandèmia, l’SPD va donar un toc de timó des de dalt: el candidat seria Scholz. El bloc conservador de Merkel estava massa concentrat en les seves picabaralles entre dretans i centristes per donar una resposta. No va ser fins al març d’aquest any que van resoldre la qüestió a favor d’Armin Laschet. I Scholz, mentrestant, havia anat guanyant terreny. De la tercera posició a què semblava condemnat, amb resultats estimats del 15 o el 17%, va saltar a liderar els sondejos. Van jugar al seu favor la falta de credibilitat de Laschet, a qui pocs veuen capacitat per ser canceller, i les relliscades de la verda Annalena Baerbock, combativa però inexperta.

Scholz, centrista i moderat com Merkel, semblava el millor candidat per succeir la cancellera, malgrat procedir del partit rival. Era l’únic dels tres principals aspirants que coneixia per dins el govern de la primera potència europea. Abans que ministre de Finances havia estat titular de Treball en la primera legislatura de Merkel. Però, sobretot, havia trencat la dinàmica de l’austeritat com a dogma enmig de la pandèmia. L’Alemanya de Merkel, un país ric però que es comporta com si fos pobre, ha exhaurit la paciència dels seus ciutadans, farts de patir la tenalla de les retallades, la manca d’inversió i unes infraestructures antiquades. Scholz podria convertir-se en el quart canceller socialdemòcrata de la República Federal d’Alemanya. El successor del visionari Willy Brandt, l’estrateg Helmut Schmidt i l’arriscat Schröder. Merkel va derrotar a les urnes quatre “S” de l’SPD –a Schröder el van seguir els candidats Frank Walter Steinmeier, Peer Steinbrück i Martin Schulz, el 2009, el 2013 i el 2017--. Sense Merkel, la cinquena “S” de Scholz té possibilitats de guanyar. És un camí complex, ja que, a diferència de Schröder, no en tindrà prou amb els Verds com a aliats. Tot apunta a un tripartit, sigui amb el suport dels liberals, poc amics de l’ideari verd, o de l’Esquerra. Aquesta darrera opció topa amb moltes recances tant històriques com presents. L’Esquerra és, d’una banda, el partit aglutinant del postcomunisme de l’est alemany i la dissidència socialdemòcrata que es va endur Lafontaine quan va trencar amb la línia d’Schröder. I, a més, rebutja l’OTAN, qüestiona les relacions transatlàntiques i les intervencions del exèrcit alemany en missions internacionals. Trenca amb les línies mestres de la política exterior d’Alemanya, des de temps fundacionals de Konrad Adenauer fins als d’Angela Merkel, passant pels tres cancellers –fins ara– de l’SPD.

26
per cent
és el percentatge que pronostiquen els sondejos per a l’SPD. Superaria el mínim històric del partit en les generals del 2017, quan va treure un 20,5 %, i avançaria el bloc conservador de Laschet, al qual es calcula un 22%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cara a cara entre Morawiecki i Von der Leyen a l’Eurocambra dimarts pel “Polexit” legal

Estrasburg

ERC proposa al Parlament reprovar el Tribunal de Comptes pel ‘no’ als avals de l’ICF

barcelona

Pujol assegura a l’Audiència Nacional que la seva família no va aprofitar-se del seu càrrec a la Generalitat

Madrid

El TSJC jutjarà Pau Juvillà el 22 de novembre pels llaços grocs a la Paeria

barcelona

Mor l’exsecretari d’estat dels EUA Colin Powell als 84 anys per coronavirus

washington

Aragonès celebra que s’ha fet “un pas més” en el procés de pau a Euskadi

Barcelona

Junts torna a reclamar un “front comú” al Congrés a ERC i la CUP davant la “marginació constant” del govern espanyol

Barcelona

ERC insisteix al govern espanyol que ha de generar les “condicions necessàries” per negociar els pressupostos de l’Estat

Barcelona

La CUP “no tanca portes” als pressupostos però adverteix al Govern que “no està fent els deures”

Barcelona