Política

El govern exigeix a Sánchez garanties d’execució dels comptes

JxCat concreta les propostes que vol negociar conjuntament i Aragonès li reclama que s’assegui a la taula

La CUP demana al president que compleixi amb l’acord d’investidura i que la Generalitat retiri les peticions de presó contra independentistes

Junts demana al president que s’aixequi el vet a Sànchez i Turull

El govern no es refia ni del que figura per escrit en els acords amb Pedro Sánchez. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va denunciar ahir que el que digui el pressupost espanyol no és creïble si no va acompanyat d’una garantia d’execució. “Necessitem que l’execució pressupostària de les inversions es materialitzi i estem en uns nivells extraordinàriament baixos aquest any. I necessitem garanties de compliment, en aquests moments no hi ha aquestes garanties”, va lamentar el republicà ahir al Parlament durant la sessió de control al govern. En una rèplica a la cap de files de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, Aragonès va reptar els comuns, que formen part del govern espanyol, a aconseguir establir una garantia d’execució: “Serà un pas endavant, però de moment el que veiem és que cada any en els pressupostos es pinten unes xifres que els deixen en paper mullat, perquè no hi ha la voluntat política d’executar-los com toca.”

ERC fa setmanes que denuncia que el nivell de compliment efectiu dels comptes de l’any passat és ínfim. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va advertir a principis de mes que el grau d’execució se situa al voltant del 13%, una xifra “ridícula”. El mes vinent la Generalitat i l’Estat haurien de reunir la comissió mixta d’infraestructures, en què s’hauria de donar compte del percentatge d’execució de les inversions compromeses.

Mentre això no passa, Junts per Catalunya continuava pressionant ahir el president Aragonès perquè l’independentisme negociï conjuntament el pressupost al Congrés, tenint en compte que l’acord de govern estableix la coordinació dels socis a totes les cambres legislatives. Fa quinze dies, en seu parlamentària, el cap de l’executiu va demanar concreció a Junts, que ahir detallava cinc propostes:garanties de compliment de les inversions de l’Estat a Catalunya, el manteniment dels fons Covid, la cogestió dels fons europeus, la defensa del català al sector de l’audiovisual i el traspàs del servei de Rodalies. Es tracta de qüestions que a JxCat estan convençuts que comparteixen amb ERC com a punt de partida per posar-se a negociar.“En aquest sentit, hem constatat que el president no té aquesta voluntat”, asseguraven fonts del partit.

Aragonès va replicar que tots els diputats que representen Catalunya al Congrés, “d’acord amb el pes que els ha donat les urnes”, defensaran les propostes que el cap de files de Junts, Albert Batet, va posar sobre la taula –“les podem compartir”–, però va posar el focus en una necessitat superior: que consellers de JxCat s’asseguin a la taula de negociació. “Torno a allargar la mà perquè sumin el que ha de ser el procés de negociació a la defensa del dret a l’autodeterminació i a l’amnistia en aquesta negociació que fem de govern a govern.” “Per ajudar en el progrés d’aquest procés de negociació s’ajuda molt més sent-hi”, va sentenciar Aragonès.

Batet va recordar que si volen que JxCat s’hi assegui “només s’ha d’aixecar el vet a persones que han estat a la presó per defensar els drets de Catalunya i l’1-O”, en referència a Jordi Sànchez i Jordi Turull.

El teva-meva es va acabar aquí perquè, en un gest inusual, Aragonès va declinar utilitzar el seu segon torn de rèplica.

Per la seva banda, la CUP va exigir a Aragonès que la Generalitat retiri les peticions de presó als independentistes perseguits. El diputat Xavier Pellicer va recordar que el 30 de gener de 2018, en el marc de les mobilitzacions durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont, dotze persones van ser detingudes, set de les quals seran jutjades el 25 de novembre amb peticions de fins a quatre anys de presó per part de fiscalia i de dos anys per part del govern. “No podem entendre com pot ser que a hores d’ara, malgrat l’acord de mínims a què vam arribar per la seva investidura, el seu govern continuï demanant per a aquestes set persones dos anys de presó”, va etzibar.

“No comentaré casos concrets aquí a l’hemicicle”, va esbandir Aragonès, que va defensar que la Generalitat treballa per garantir la proporcionalitat tenint present la defensa del dret a la lliure manifestació i del dret a la integritat física dels agents de policia i altres funcionaris públics.

LES FRASES

Per ajudar en el progrés d’aquest procés de negociació s’ajuda molt més sent-hi
Pere Aragonès
President de la Generalitat
Només s’ha d’aixecar el vet a persones que han estat a la presó per defensar l’1-O
Albert Batet
President de Junts al Parlament

Aragonès va guanyar el debat

El president Aragonès va guanyar el debat de política general celebrat entre el 28 i el 30 de setembre, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) feta pública ahir, elaborada a partir de 800 enquestes entre el passat dia 30 i el dia 7. Ara bé, Aragonès va suspendre, com ho van fer tots els líders polítics que hi van intervenir. El republicà es queda amb un 4,84, seguit de Carles Riera (CUP), amb un 4,17; Albert Batet (JxCat), amb un 4,16; Josep Maria Jové (ERC), amb un 4,05; Jéssica Albiach (En Comú Podem), amb un 3,94; Salvador Illa (PSC), amb un 3,80; Alejandro Fernández (PP), amb un 2,50; Carlos Carrizosa (Ciutadans), amb un 1,67, i Ignacio Garriga (Vox), amb un 1,50. De fet, només un 45,1% dels enquestats tenien coneixement de la celebració del debat, el més important de la legislatura –al marge del del pressupost i de la pròxima qüestió de confiança–. Un 78,1% dels enquestats admet que va seguir “poc” o “gens” les intervencions al ple. Altres dades reveladores són que el 82,7% dels catalans pensen que hi van predominar les crítiques, els retrets i les acusacions d’uns contra altres; el 40,6%, que cap líder va guanyar el debat, i el 67,1%, que després de la sessió parlamentària la situació política “continuarà igual”. La percepció és que el president va defensar “igual” els interessos del partit que els del país, mentre que la resta de líders haurien defensat més els interessos de la seva formació.

El govern va nomenar dimarts el politòleg Jordi Muñoz com a nou director del CEO en substitució de Jordi Argelaguet, que hi portava deu anys, d’ençà que Artur Mas era president.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un militant de Catalunya en Comú acusa un dirigent del partit d’“abús laboral i sexual”

Barcelona

Montero ajusta la població i obre el ball del finançament

madrid

Llum verd als primers ajuts europeus per a la recuperació

BRUSSEL·LES

Crit d’alerta de l’ONU sobre l’agreujament de la crisi humanitària afganesa

Beirut

Àustria tanca la crisi política amb l’elecció de nou canceller

VIENA
Deu morts al Kurdistan per  un atac gihadista
IRAQ

Deu morts al Kurdistan per un atac gihadista

El papa clama contra el drama de la immigració
XIPRE

El papa clama contra el drama de la immigració

Junqueras vol que el TC li retiri la inhabilitació

Barcelona
Al·legacions de Guanyem a les ordenances de Girona

Al·legacions de Guanyem a les ordenances de Girona

girona