Política

Pròxim Orient

El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

La nova ofensiva d’Israel inclou la vigilància massiva dels palestins i la il·legalització d’activistes

El grup israelià B’Tselem acusa el Parlament d’utilitzar els atacs dels colons contra la població ocupada per guanyar territori

Nova ofensiva repressora contra Cisjordània. Als menors empresonats, els civils assassinats, el territori assetjat i a la dominació des del terror, s’hi suma ara la vigilància massiva de la població ocupada i la il·legalització d’activistes. “L’exèrcit anima els soldats a fotografiar palestins per carregar els seus perfils al sistema”. Ho diu a Efe Ori Givati, membre de Breaking the Silence, un col·lectiu d’exsoldats israelians penedits que denuncien els abusos que l’exèrcit comet en territori palestí. Givati parla del sistema de vigilància –amb càmeres de reconeixement facial i sensors de moviments– que l’exèrcit ha instal·lat a Cisjordània. El dispositiu identifica la persona que el soldat té al davant i n’extreu les dades personals. Si es posa de color vermell, el soldat procedeix a detenir el ciutadà; si es posa groc, la detenció és temporal.

Fets ocorreguts a Hebron semblen vinculats a aquesta xarxa. A l’octubre, vuit soldats israelians van entrar en un edifici residencial de la ciutat cisjordana per buscar-hi –deien– uns infants que havien llançat pedres. Van passar porta per porta per fotografiar els menors de l’habitatge. Era al capvespre i a alguns els van haver de despertar. A la mateixa ciutat, la segona més gran de Cisjordània, un altre sistema estaria seguint la població en temps real, fins i tot a dins de les llars. Defensors dels drets humans denuncien la violació de la privacitat de tot un poble i temen que aquesta tecnologia s’exporti arreu del planeta. La vigilància i l’espionatge han estat l’avantsala de noves decisions controvertides. Recentment, les autoritats israelianes han il·legalitzat sis entitats civils palestines que vetllen pels drets bàsics de la població ocupada, en absència d’un estat funcional. La decisió posa els treballadors, les oficines i les propietats de les entitats en risc de detenció, de bloqueig o d’expropiació. Els grups il·legalitzats –i designats com a terroristes– denuncien que es tracta d’una campanya per deslegitimar-los i aïllar-los dels seus donants internacionals. La seva il·legalització coincideix en el temps amb el descobriment de Front Line Defenders: segons el grup irlandès, el govern d’Israel hauria espiat il·legalment membres de totes sis entitats a través dels seus telèfons mòbils amb l’aplicació Pegasus. Hi ha qui pensa que la il·legalització d’aquestes entitats pretén justificar l’espionatge previ fet contra aquests grups.

Addameer, un dels col·lectius afectats, vetlla pels drets dels 4.600 presos palestins en presons israelianes, molts d’ells detinguts sense càrrecs –inclosos menors– per virtut de la coneguda “detenció administrativa”. Un d’ells és Amal Nakhleh, un nen detingut per raons que estan sota secret de sumari des de fa un any malgrat el seu mal estat de salut. Un altre és Kayed Fasfous, un dels múltiples presos en vaga de fam contra les detencions sense càrrecs. Fa 130 dies que fa vaga. “Jo també vull que aquestes entitats tanquin”, diu Shahd Qaddoura, membre d’Al-Haq, també afectada. “Però no encara”, escriu a Mondoweiss, “sinó quan ja no siguin necessàries perquè els agressors retin comptes davant la justícia i perquè Palestina sigui lliure”. El grup israelià i jueu B’Tselem ha acusat el govern israelià d’utilitzar la violència dels colons contra els palestins com “una eina informal però determinant” per guanyar territori ocupat. L’exèrcit, afirma, “no s’esforça a aturar aquests atacs, i fins i tot hi participa”.

451
són els atacs
registrats per B’Tselem perpetrats per colons contra palestins a Cisjordània en dos anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Raquel Sánchez lamenta el retard de la llei estatal d’habitatge i rebutja que hi hagi conflicte competencial

barcelona

El PSC exigeix la compareixença d’Elena pels Mossos

BARCELONA

ERC preveu “accions de desbordament democràtic” i “desobediència política i social” si fracassa la taula de diàleg

BARCELONA

Yolanda Díaz convocarà en pocs dies la taula de diàleg social per augmentar el salari mínim

MADRID

Borràs assegura que no té responsabilitats sobre els sous que cobren funcionaris sense treballar al Parlament

Barcelona

L’Audiència Nacional permet a les defenses del 23-S accedir a les escoltes telefòniques senceres

BARCELONA

Cunillera demana “administrar la impaciència” per al diàleg

BARCELONA

Junts ja vol saber al febrer amb quins alcaldes compta

barcelona
Amenaça la democràcia

Amenaça la democràcia

Roma