Política

La Xina silencia amb mà de ferro les denúncies del #MeToo

La denúncia d’agressió sexual de la tennista Peng Xuai ha fet evidents altres casos similars que han acabat amb presó per a les agredides

Les autoritats temen que el moviment pugui posar en qüestió el poder del govern

El cas de la desaparició temporal de la tennista xinesa Peng Xuai després d’acusar l’exviceprimer ministre xinès Zhang Gaoli d’agressió sexual ha causat un fort impacte en el món de l’esport internacionalment aquestes darreres setmanes i ha fet emergir casos d’altres dones que han estat assetjades socialment, acusades de crims o silenciades per haver explicat les seves vivències d’assetjament i violència i per haver denunciat públicament la discriminació que pateixen les dones xineses cada dia.

La periodista i activista Huang Xueqin, que va ajudar una dona que va acusar un professor d’haver-la agredida sexualment, va impulsar i liderar el moviment #MeToo a la Xina el 2018 i va aconseguir que el codi civil del gegant asiàtic definís per primer cop en què consistia l’assetjament sexual. Huang i l’activista Wang Jianbing estan detingudes des del setembre acusades d’“incitar a la subversió del poder de l’Estat”. La detenció de Huang es va produir el dia abans que marxés en direcció al Regne Unit per estudiar-hi un màster. Aquesta no ha estat l’única detenció de la periodista: entre l’octubre del 2019 i el gener del 2020, ja havia estat sota arrest acusada de “provocar baralles i crear problemes” per escriure sobre les protestes multitudinàries a Hong Kong.

Al llarg d’aquests anys, diverses activistes pels drets de les dones s’han enfrontat a fortes campanyes de desprestigi en les xarxes socials i a algunes els han tancat els comptes en un intent del govern de silenciar aquest moviment. El nerviosisme de Pequín ha augmentat les darreres setmanes amb una forta campanya de diversos influenciadors progovernamentals amb milions de seguidors que acusen les activistes pels drets de les dones de ser “antixineses” i de tenir el suport de forces estrangeres. Aquestes acusacions, sense aportar cap evidència, són les que habitualment empren les autoritats contra els moviments de protesta.

Els atacs envers les feministes, però, no es limiten tan sols a internet: la guionista Zhou Xiaoxuan, que va acusar el popular presentador de televisió Zhu Jun d’haver-la grapejada, va ser objecte d’una forta campanya de desprestigi i li han prohibit publicar en els seus comptes de les xarxes socials. El setembre passat, quan Zhou va acudir a l’audiència per la demanda civil que va presentar contra el presentador, un grup de transeünts organitzats la van assetjar i esbroncar a les portes dels jutjats. Aquesta turba va impedir a la guionista parlar amb la premsa, davant la passivitat de la policia.

Les activistes, tot i que creuen que el moviment #MeToo ha obert una porta molt difícil de tancar, creuen que el règim controla totalment el discurs públic i les xarxes socials i Pequín castiga amb mà de ferro els qui s’atreveixen a denunciar l’assetjament sexual o la desigualtat entre gèneres.

LES XIFRES

2018
Any en què
hi va haver el primer cas de denúncia d’agressió sexual a una dona per part d’un professor.
20
dies
va estar desapareguda la tennista Peng Xuai després d’haver fet públic el seu cas d’agressió sexual.

Apartat de l’esfera pública

L’exviceprimer ministre xinès Zhang Gaoli, acusat per la tennista Peng Xuai d’haver-la coaccionat per mantenir relacions sexuals tres anys enrere, no ha fet cap aparició pública després de fer-se públic aquest afer, i s’ha mantingut el secretisme que envolta l’elit política xinesa. Peng va denunciar, el 2 de novembre en una xarxa social xinesa, que Zhang la va agredir sexualment en una habitació de la seva residència. La jugadora, en un llarg missatge en què assegurava estar molt espantada, va confessar que, tot i que en un principi ho va rebutjar, va accedir a mantenir una relació fins que el polític va deixar de contactar amb ella recentment.

Zhang, que es va retirar com a polític en actiu el 2018 i es manté allunyat de la vida pública, ha quedat fora del focus mediàtic i ni ell ni el govern xinès han parlat de Peng. L’Oficina d’Informació del Consell d’Estat no va respondre a les nombroses sol·licituds de la premsa i no ha comentat la publicació de la tennista ni ha posat Zhang disponible als mitjans. La seva darrera aparició pública va ser l’1 de juliol a Pequín per la celebració del centenari del Partit Comunista. Actualment, la censura ha bloquejat qualsevol esment d’aquest assumpte i els cercadors d’internet a la Xina no mostren resultats en introduir junts els noms Peng i Zhang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Polèmica pels privilegis laborals al Parlament

Barcelona

Tensió a Girona per l’aprovació del nou contracte de neteja

girona

Martín Villa rebat que no hi havia pla d’eliminar enemics als 70

madrid
Política

Les escoltes telefòniques, a disposició de la defensa dels CDR

La llarga agonia del requetè

Barcelona

L’oposició redobla els atacs per la nova cúpula als Mossos

barcelona

L’ultradretà Zemmour suma una altra condemna per incitació a l’odi racial

París

Navalni no lamenta des de la presó el seu retorn a Rússia

moscou

ERC manté l’aposta pel diàleg sense renunciar a la desobediència

Barcelona