Lloret aprova els comptes més alts de la història, amb 81,6 milions i 8,4 d’inversió
El govern tira endavant el pressupost (un 10% més elevat que el del 2021 sense apujar impostos) amb el suport extern de Força Lloret
Cs, Lloret en Comú i el PSC s’hi oposen
El ple de Lloret va aprovar ahir un pressupost de 81,69 milions per al 2022, el més elevat de la història, segons la regidora d’Hisenda, Lara Torres, i amb un increment d’un 10% respecte al del 2021. Torres, igual que l’alcalde, Jaume Dulsat (JxLloret), i el primer tinent d’alcalde, Jordi Orobitg (ERC), van defensar que el creixement es farà sense incrementar la pressió fiscal i creant nous tributs –com ara a les operadores de telefonia mòbil o la neteja de franges perimetrals contra incendis–, a banda de bellugar recursos que fins ara es destinaven a bonificacions contra la covid-19.
Per l’alcalde, Jaume Dulsat, amb aquests comptes volen aconseguir “que ningú quedi enrere, malgrat que hàgim de continuar sent assistencialistes; més del que voldríem”.
A banda dels 13 vots que sumen JxLloret, ERC i els quatre regidors no adscrits, hi va votar a favor la regidora Lluïsa Baltrons, de Força Lloret, que va elogiar el pla per destinar 1,2 milions a millorar espais públics, sense comptar-hi 540.000 euros més per refer el passeig de Fenals o 100.000 per a sa Caleta, a banda d’altres inversions per a l’estalvi energètic en l’enllumenat o la millora d’equipaments esportius –160.000 euros per al pavelló– o centres educatius.
La resta, en contra
Els altres tres grups, en canvi, van votar en contra del pressupost, però amb disparitat d’opinions. El més conciliador va ser el portaveu de Cs, Jordi Hernández, que va agrair que els haguessin escoltat amb la proposta de millorar la parada central de taxis de l’avinguda Just Marlés, i va lloar les inversions en millora d’espai públic o per al sociosanitari, però va reclamar, sense èxit, més ajuts per a material escolar, més ambició en el manteniment de franges contra el foc en urbanitzacions, i eliminar el controvertit copagament del servei d’assistència domiciliària per a gent gran o discapacitada a partir d’un cert nivell d’ingressos.
Dulsat va lamentar, davant el to conciliador dels taronges, que no s’abstinguessin. Però més durs van ser els portaveus de Lloret en Comú, Ernesto Gracia, i el PSC, Francisco Pastor. El primer va criticar els números perquè considera que són “continuistes”, i va qüestionar els increments previstos en multes –tot recordant els controvertits semàfor fotogràfic i radar a l’avinguda Vila de Blanes–, o l’increment de 100.000 euros previst en recaptació de la grua municipal i els 138.000 euros de la nova zona verda.
Pastor també va situar les multes i la tarifa en zones residencials com a punts entre els arguments per votar en contra del pressupost, per bé que des de l’equip de govern, el portaveu de Junts, Jordi Sais, va garantir que la tarifa seria gratuïta a la zona verda –llevat de l’expedició de la targeta per a residents– i que els ingressos consignats provindrien de forans, amb la mateixa tarifa que la zona blava.
Pastor, però, va insistir a qualificar d’“electoralistes” els comptes, amb quatre milions pendents de gastar el 2020. I la seva exnúmero 2, Torres –ara no adscrita al govern–, li va retreure que no hagués presentat cap proposta ni atès correus després de la primera trobada.
