La Generalitat aplicarà la Llei d'acollida “digui el que digui el TC”
Tots els socis del tripartit defensen la llei que aposta pel català en la integració dels immigrants i lamenten el recurs del Defensor del Poble
CiU reclama al govern català que “defensi amb contundència” el desplegament de l'Estatut
Diversos membres del govern i dels partits polítics catalans s'han afegit a les crítiques suscitades pel recurs al Tribunal Constitucional (TC) presentat per la Defensora del Poble espanyola, Maria Luisa Cava contra la Llei d'acollida i integració d'immigrants. Aquesta llei, aprovada pel Parlament de Catalunya l'abril, considera el català com a primera llengua d'acollida.
Així, el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, ha afirmat que s'aplicarà aquesta llei “digui el que digui el TC”. En declaracions a Europa Press, Amorós ha lamentat que “hi hagi qui no accepta la voluntat democràtica”, referint-se al diputat del Grup Mixt del Parlament i impulsor de la iniciativa, José Domingo. “Això demostra que no saben perdre democràticament”, ha subratllat.
Segons Amorós, els nouvinguts doblen la taxa mitjana d'atur dels autòctons i tenen “nivells d'autonomia i d'integració molt baixos”, precisament pel seu desconeixement de la llengua, la cultura, el mercat de treball i la legislació de la societat d'acollida, àmbits en els quals se centra la norma.
Per aquesta raó, ha considerat que oposar-se al català com a llengua de primera acollida és “un greu prejudici” tant per als catalans com per als immigrants. “El recurs demostra, una vegada més, les dificultats que té Catalunya per desenvolupar les seves lleis a l'Estat” espanyol, ha conclòs.
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila (ERC), també ha defensat la llei recorreguda perquè considera que el català facilita la integració dels nouvinguts,a l'augmentar la seva autonomia i facilitar l'establiment de relacions socials i de participació. Així mateix, considera que la llei promou la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
Segons la consellera, està demostrat que quan es comença per aprendre el castellà no sempre s'acaba coneixent el català i, en canvi, tothom que comença aprenent català acaba coneixent les dues llengües.
Excloure els immigrants
En el mateix sentit, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha acusat Cava d'intentar provocar una “doble exclusió”. Per una banda, persegueix l'exclusió del català “del regne d'Espanya”, un fet que resulta “fins i tot lògic provenint del nacionalisme espanyol”, però per l'altre, “i això és inacceptable”, suposa també “un intent d'excloure els immigrants de la societat catalana”. Joan ha remarcat que el govern seguirà donant als immigrants totes les eines perquè puguin desenvolupar-se amb normalitat dins Catalunya, “i això inclou conèixer el català”. “Es veu que la defensora del poble no considera els immigrants com a poble”, ha sentenciat.
La secretària d'Immigració del PSC, Consol Prados, ha lamentat la interposició del recurs perquè la llei compta tant amb el català com amb el castellà per integrar les persones immigrades. “És veritat que l'aposta inicial és pel català, perquè es considera que al castellà hi tenen més accés”, ha constatat. Prados ha insistit que la norma no obliga a fer cap curs de formació als nouvinguts: “No són obligatoris”.
“Dividir la societat catalana”
Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat aquest el Defensor del Poble espanyol de ser el “millor aliat” de la “xenofòbia” i el “racisme” per intentar “fragmentar i dividir” la societat catalana. Puigcercós s'ha referit així a Enrique Múgica, que va iniciar el procés per recórrer la llei al TC abans de cedir el relleu al càrrec a María Luisa Cava, que ha materialitzat el recurs. Per Puigcercós, el recurs contra la que ha considerat una de les lleis “més importants” de la legislatura, és el fet “més greu” després de la sentència sobre l'Estatut. El líder d'Esquerra ha remarcat la diferent manera de “veure el món” que té Catalunya amb la de l'Estat, ja que mentre a la primera s'ha fet una Llei d'acollida amb la participació del primer partit de l'oposició, CiU, “a Espanya han fet una Llei d'estrangeria”.
Puigcercós ha carregat amb duresa contra la institució que representa Cava, de la qual ha dit que “deu ser defensor d'alguna causa, però no del poble de Catalunya”. El dirigent republicà ha emmarcat el recurs en la que considera una “croada sistemàtica” iniciada per José María Aznar per impedir que Catalunya sigui un sol poble cohesionat.
El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, s'ha afegit als retrets a l'institució que representa caba afirmant que “la Llei d'acollida és un encert mentre que el Defensor del Poble és un problema”. Segons Miralles, el recurs és “una nova provocació de Múgica –anterior defensor del poble– a les lleis aprovades al Parlament” i ha afegit que aquest és “una peça més contra l'autogovern i l'aprofundiment de la democràcia, està obsessionat en anar en contra dels drets dels catalans i catalanes i actua com el PP”.
Defensar millor l'Estatut
El principal partit de l'oposició al Parlament, CiU, ha responsabilitzat la Generalitat de permetre aquest recurs. El portaveu adjunt de CiU al Parlament i secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha assegurat que “si passa això és amb l'absoluta permissivitat del Govern”. En aquest sentit, ha dit que espera que l'executiu català “sigui capaç de defensar amb molta més contundència i encert el desplegament estatutari”. Pelegrí ha recordat que CiU va votar a favor de la llei per responsabilitat.
També s'ha referit a les paraules del conseller Josep Huguet, que ha titllat Múgica de “falangista” per haver començat aquest procés i ha convidat el conseller a informar-se de qui és ara el Defensor del Poble, ja que és María Luisa Cava qui ha acabat interposant el recurs al TC. El democratacristià ha recordat a Huguet que governa amb el PSC-PSOE, el mateix partit de Múgica.
