Política

LAIA CAÑIGUERAL

DELEGADA DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Hem de tenir visió a mitjà termini, estratègica”

S’ha marcat impulsar i valoritzar l’FP per resoldre la manca de personal que demanda l’empresariat per la fita de la recuperació econòmica i social

De les potencialitats de la demarcació destaca la recerca sanitària i, alhora, reimpulsar l’aeroport

Hem d’apostar per la salut. Podem ser una demarcació referent en l’àmbit de la recerca sanitària
En breu, caldran tècnics de laboratori i de tots els cicles formatius d’FP de l’àmbit de la salut
Girona aconsegueix avançar quan tots els agents territorials ens posem d’acord i compartim una visió
Pel que fa al campus de salut, des del govern impulsarem el pla funcional del nou hospital Trueta

Quan acabem l’entrevista parlem de fer llistes, quelcom molt femení, apunta la delegada del govern a Girona, Laia Cañigueral. Fer llistes implica ordenar i prioritzar; és una manera de ser, de persona endreçada, gens dispersa, de tenir clar el que s’ha de fer o, com a mínim, per on començar. Li comentem que el millor de fer una llista és poder eliminar-ne les tasques anotades. Somriu i assenteix, perquè aquesta llista de màxims exemplifica un rumb a seguir.

Quin balanç fa d’aquest mig any com a delegada del govern?
Molt positiu. De fet, aquests Objectius de la Generalitat a Girona són el resultat del treball fet en equip aquests primers sis mesos, de totes les visites i reunions amb entitats, agents socials, econòmics, plataformes ciutadanes, ajuntaments, consells comarcals i també la Diputació. He calculat més de 250 reunions trepitjant territori. Cal afegir-hi totes les visites que han fet els directors de cadascun dels serveis territorials. Tenim un equip coordinat, fort i amb rumb. A més de conèixer quines són les necessitats dels ciutadans de la demarcació, també era important tenir el pla de govern i els pressupostos. A partir d’aquí, el que hem fet és territorialitzar el pla de govern definint vint objectius en clau gironina. Havien de ser objectius de què, amb la feina transversal i coordinada, poguéssim ampliar l’impacte, maximitzar la feina que fem. L’objectiu és potenciar la fortalesa del model Generalitat Girona. Som l’única demarcació on la seu de la Generalitat és en un edifici únic que centralitza tots els serveis.
Prop de mil dos-cents treballadors en un únic edifici que centralitza tots els serveis. Vol visualitzar-ne la feina i, a més, fer-ho retent comptes. Com?
Volem apropar la Generalitat a la ciutadania. I per fer-ho ens volem explicar. Que la gent sàpiga quines són les actuacions que ens hem marcat. I en el procés d’aproximar la Generalitat al ciutadà és molt important que se sàpiga en què estem treballant, que coneguem les seves necessitats i ens en preocupem, perquè la finalitat és millorar la vida dels ciutadans de la demarcació. En aquesta voluntat de retre comptes, segurament alguna d’aquestes accions que hem planificat no tindrà el resultat que havíem plantejat i, per tant, l’haurem de redefinir. I ho explicarem. Si només expliquem resultats magnífics, no estem explicant la nostra feina. Abans del resultat, hi ha molta feina prèvia. És a dir: hem fet el diagnòstic, hem definit prioritats, més de 200 accions concretes, i, a partir d’aquí, anar explicant-ne l’evolució.
Quina és la demanda comuna que li han fet d’arreu del territori i des de tots els sectors?
Una de les qüestions més transversal en tots els agents econòmics, i per això és l’objectiu número u, és la necessitat de personal. Des de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona fins al Gremi de Constructors i la Federació d’Hostaleria i Turisme, tots m’han expressat la necessitat de més personal. Tenen molts problemes a l’hora de trobar persones disposades a treballar en el seu sector. I quan mires les xifres de l’atur, sobretot l’atur juvenil, t’adones que hi ha alguna cosa que no estem acabant de fer bé, quelcom que falla. El primer que vam fer, a l’octubre, va ser una reunió de treball amb el sector empresarial per posar en comú les seves demandes. A partir d’aquí, hem estat treballant un llistat, una proposta de nous cicles. Vam veure que necessitàvem aquest retorn d’informació i per això farem una taula estratègia de la formació professional a les comarques gironines en què explicarem aquest llistat de nous cicles i els contraposarem amb les seves necessitats. A partir d’aquí, anirem valorant si realment estem anant per bon camí. Una altra de les accions és el mapa de tots els cicles formatius a la demarcació, sumant-hi tots els diferents recursos que té el SOC de certificats de professió, a més de les escoles agràries. En aquesta taula presentarem el mapa i la proposta de nous cicles que estem preparant de cara al curs vinent per assegurar-nos que hi ha equilibri territorial, però també que arribem als diferents sectors econòmics. Hem de planificar a mitjà termini. Dilluns, vaig acompanyar el president Aragonès a la visita d’Hipra. En algun moment, ens haurem de plantejar fer algun tipus de cicle formatiu de tècnic de laboratori al voltant de les noves instal·lacions d’Hipra a Aiguaviva. Hem de mirar les potencialitats de la demarcació i aprofitar-les.
Més enllà del sector turístic?
El turisme a les comarques gironines és un sector molt important. Agraeixo l’esforç que han fet per adaptar-se de manera continuada a tot el context de la pandèmia. Estic molt orgullosa del sector turístic que tenim, que suma esforços per millorar la qualitat, innovar i avançar cap a la sostenibilitat. És imprescindible i és una fortalesa que no es dona a cap lloc més del país. Hem d’acompanyar-los en aquest avenç, però, al mateix temps, hem de mirar altres sectors i diversificar al màxim l’economia a la nostra demarcació. Hem d’aprofitar que la vacuna europea serà gironina i sumar la sort de tenir una empresa com Hipra a l’oportunitat de tenir un campus de salut com el que estem decidits a fer. Que no sigui només construir nou hospital Trueta, complint unes demandes assistencials i d’atenció sanitària molt importants, sinó que hem d’anar més enllà. Hi hem de sumar la vessant de formació amb les facultats de medicina i infermeria, a més de la de recerca. Hem d’apostar per aquest àmbit, en què podem ser una demarcació referent. Hem de planificar que, en breu, necessitarem tècnics de laboratoris i tots els cicles formatius de l’àmbit de la salut. Hem d’anar creixent, però, en tots els àmbits, també en el de la industrialització.
Va dir que serà la legislatura de l’FP. Es poden fer nous cicles però s’han de valoritzar, qualificar-los en el mercat laboral.
Volem sumar esforços per crear més impacte. Per això l’objectiu de l’FP inclou els departaments d’Educació, d’Empresa, d’Acció Climàtica –perquè te en compte el sector primari– i de Presidència, però també hi afegirem Joventut. Cal fer un canvi pedagògic, un esforç per oferir l’FP com una sortida laboral del mateix nivell que l’universitari. Les taxes d’inserció laboral en l’FP són més elevades que les titulacions universitàries. L’FP dual és un model d’èxit, una oportunitat molt vàlida, que també permet progressar, i ho hem d’explicar als joves quan es plantegen un projecte de vida. Ha de tenir el mateix reconeixement social que una carrera universitària.
Pel què fa al campus de salut, quins són els objectius reals per aquesta legislatura?
No hem volgut només centrar-nos en qüestions que puguem acabar aquesta legislatura. Perquè si només expliquem el que farem, perdríem la visió estratègica. Hem de tenir visió a mitjà termini. Pel que fa al campus de salut, els ajuntaments de Salt i Girona han de fer els diferents processos de reforma dels planejaments urbanístics, perquè, d’aquí un any i mig, puguin cedir aquests terrenys al Departament de Salut. La comissió paritària va definir com havien de situar-se el nou hospital i les facultats, i la UdG també hi va participar. Ja està aprovat. Mentrestant, des de la Generalitat el que impulsarem és el pla funcional. Serà un gran hospital i l’hem d’estudiar molt bé. El Departament de Salut farà un procés, en col·laboració amb els professionals sanitaris, per definir com ha de funcionar per treure el màxim rendiment del nou equipament.
Hi ha més prioritats sanitàries?
La pandèmia ha deixat clar la importància de la sanitat pública. Dit això, les obres del nou bloc quirúrgic no han pogut començar perquè l’empresa adjudicatària ha renunciat a l’obra per l’encariment de les primeres matèries. La resta d’empreses també hi han renunciat, el que ens obliga a fer de nou el concurs públic. Mentrestant, podrem fer obres menors al Trueta, però l’ampliació del bloc quirúrgic s’endarrereix per l’obligació de fer un nou concurs públic. Segurament, serà el tercer trimestre de l’any quan puguem iniciar les obres.
Quina és l’aposta de govern, en aquest front comú territorial per potenciar l’aeroport?
La voluntat és implicar-hi els ajuntaments, que siguin també coresponsables d’aquesta estratègia conjunta. És important des del territori insistir en una sèrie de qüestions. Per exemple, hem d’assegurar que hi hagi un pla de mobilitat, com ara que la nova estació que ha de connectar l’aeroport amb la línia d’alta velocitat es porti a terme. També fer seguiment de les taxes que es cobren per passatger i mirar de reduir-les. Hi ha qüestions que, com a territori, si anem de manera coordinada ens poden ser molt útils. Des de la Generalitat, pensem que l’aeroport és clau per a la recuperació econòmica i social, que és l’objectiu que perseguim després de dos anys de pandèmia. No és només clau per al sector turístic. Qualsevol àrea geogràfica que vulgui invertir en indústria, innovació i recerca necessita un aeroport.
El tercer objectiu és la llengua. El retrocés social del català també hi és en el Girona rai?
Sí que és cert que tenim unes comarques fantàstiques, envejables; tenim molta sort. Però hem de fugir d’aquest cofoisme, d’aquest mantra del Girona rai. Segurament, a la demarcació el català està millor que en altres zones del país, però no ens hem de conformar, i és una prioritat del govern. L’educació és important, però també se n’ha d’augmentar l’ús social en la justícia i en les xarxes socials. La llengua és un element d’integració, d’arrelament, i la gent s’ha d’adonar que usant-lo s’amplien les possibilitats que té.
Promotors i la plataforma en contra del parc eòlic Tramuntana han reclamat l’arbitratge de la Generalitat amb un informe de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. 
Hem de tenir clar que en funció de la potència és competència de l’Estat. A part, pel fet de situar-se a l’àrea marítima és competència estatal. Estem fent-ne seguiment, però el que tindrà l’últim paraula és l’Estat. M’he reunit amb la plataforma i amb la directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica, perquè hem d’escoltar i fer de corretja de transmissió.
Fer efectiva la perspectiva de gènere és un dels objectius. Molts cops es té la sensació que és un altre mantra. Com concretar-ho?
S’estan començant a veure accions decidides que ens fan veure que estem avançant. L’imprescindible era tenir un departament, perquè a les reunions de govern hi ha algú que té aquesta visió de gènere permanent, que està amatent a aquestes qüestions. Ho hem vist en les noves promocions de Mossos, de Bombers i d’Agents Rurals. I el govern ha doblat els recursos destinats a la violència masclista. L’objectiu és deixar de parlar-ne i fer accions que ho accelerin. Ara, la perspectiva de gènere implica un canvi estructural, perquè el masclisme està molt arrelat en totes les estructures i els canvis són lents. Acabar amb la violència institucional i el ple funcionament de les taules comarcals són objectius. Hem de garantir una atenció digna a les víctimes de violència masclista en qualsevol cas i en qualsevol comarca. Perquè treballar amb els ens locals, els ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació és també un objectiu. Hem de sumar esforços en la lluita contra la violència masclista, però també amb l’aeroport. Girona aconsegueix avançar quan tots els agents territorials ens posem d’acord. Sempre hi ha hagut bona col·laboració. Ara hem d’impulsar que sigui més viva i concretar accions. Perquè quan ho haguem d’anar a defensar a Barcelona, a Madrid o a Brussel·les, una única visió i un únic projecte territorial dona més força.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona