Política

Un congrés virtual ratifica com a president de la CDU el rival històric de Merkel

Els democratacristians trien un líder escorat a la dreta després d’anys de lideratge centrista

Merz vol allunyar el partit de les aliances amb els socialdemòcrates

Costa definir com a “renovació” d’un partit el retorn d’un líder que vint anys enrere va quedar fora de les seves estructures, arraconat per la via centrista d’Angela Merkel. Aquest és el cas, però, de Friedrich Merz, el dretà de 66 anys a qui la Unió Cristianodemòcrata (CDU) va ratificar ahir com a líder amb el 94% dels vots dels delegats. Va ser un congrés virtual, amb poques intervencions fora dels discursos programats. Hi havia un mandat previ, emanat de la consulta entre les bases, que al desembre es van pronunciar amb un 62% a favor de Merz, davant els centristes Norbert Röttgen i Helge Braun. La ratificació del congrés era una formalitat, ja que segons els estatuts del partit l’elecció de la presidència correspon als 1.001 delegats de la CDU, no als 400.000 militants.

El cas és que Merz va guanyar la partida, dues dècades després de quedar apartat de la seva funció d’aleshores –cap de l’oposició al Parlament– per la presidenta del partit, Merkel. Merz tenia 46 anys i havia ingressat a les joventuts democratacristianes als setze anys. Merkel, un any més gran, havia entrat a la política i al partit feia només deu anys, com a talent reclutat de l’est del país. S’havia convertit en presidenta d’un partit en l’oposició i enfonsat en l’escàndol del finançament irregular sota el patriarca Helmut Kohl. Merz va ser un en la sèrie d’enemics interns que va arraconar fins a imposar la seva línia centrista. Ell va quedar fora de joc, però es va fer milionari en la gran indústria. Ella va arribar a la cancelleria de la primera potència europea.

Merz va refermar ahir el seu propòsit de rellançar la CDU com a força opositora i alliberada dels “compromisos” que, al seu parer, han hagut de fer els conservadors els darrers setze anys als seus socis de coalició –socialdemòcrates, en tres legislatures, i liberals, en una–. És el tercer intent de trobar una successió sòlida a Merkel, que va presidir el partit del 2000 al 2018. El primer i el segon van correspondre a dos centristes –Annegret Kramp-Karrembauer i Armin Laschet–. La primera va fracassar per falta de lideratge; el segon va enfonsar els conservadors en el rècord a la baixa –un 24,1%, el resultat de les generals del setembre que van situar al poder el socialdemòcrata Scholz.

Ara la CDU gira a la dreta amb un líder de qui dependrà el manteniment del cordó sanitari a la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), principi fonamental defensat a tots nivells per Merkel.

Eclipsi total de l’excancellera

Ni un missatge de salutació als delegats, ni un esment a la seva figura per part del nou líder: l’absència d’Angela Merkel al congrés del seu partit va ser total. Un dia abans, Armin Laschet, el president sortint, havia aclarit que no volia ser presidenta honorària, el càrrec que va ocupar Helmut Kohl. Això no era cap sorpresa, ja que Merkel va deixar clar repetidament que no volia cap càrrec un cop retirada. Menys normal és que tampoc acceptés la invitació de Merz a un sopar dissabte, dissenyat per fer farina blana amb la líder històrica, tant a escala alemanya com europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona