Política

Londres denuncia que Moscou vol instaurar un règim afí a Kíev

La ministra d’Afers Estrangers britànica alerta d’un suposat pla de Rússia per canviar el govern ucraïnès per una administració prorussa

El Kremlin acusa el Regne Unit de difondre bajanades i generar tensions

Continua escalant la tensió i cada la crisi s’enreda més. Fins i tot, ahir, el papa Francesc va expressar la seva preocupació per la situació a la frontera russoucraïnesa i va advertir de les conseqüències per a la seguretat al continent europeu. Rússia va rebutjar, ahir, les acusacions del Regne Unit que apunten que el Kremlin busca substituir el govern ucraïnès per un de prorús mentre considera envair i ocupar Ucraïna. La ministra d’Afers Estrangers britànica, Liz Truss, va publicar, dissabte al vespre, una investigació del servei secret sobre el presumpte complot de Rússia per derrocar el règim ucraïnès i posar-n’hi un d’afí per a què tindria, fins i tot, un nom concret per ser el nou president. L’exdiputat ucraïnès Yevhen Murayev es considera un possible candidat, segons la nota del Ministeri d’Afers Estrangers britànic. Murayev va ser diputats fins a les eleccions ucraïneses del 2019. La investigació britànica indica també que disposa d’informació que els serveis d’intel·ligència russos mantenen vincles amb nombrosos expolítics ucraïnesos. Entre els noms que cita figura el de Mykola Azarov, primer ministre de Viktor Yanukovych, que va ser derrocat durant la revolució del Maidan, el 2014. Quan Yanukovych va ser desallotjat del poder, Azarov va fugir a Rússia per formar un govern a l’exili. La investigació proporciona informació sobre els suposats plans de Rússia, però no especifica si té la intenció d’entrar per la força a Ucraïna. El govern de Boris Johnson va advertir al Kremlin que s’enfrontarà a fortes sancions econòmiques si compleix les seves suposades intencions. “Hi haurà conseqüències greus si Rússia intenta envair [Ucraïna], però també si prova d’instal·lar-hi un govern titella”, va dir el viceprimer ministre britànic, Dominic Raab, a la televisió, mentre que Truss va instar “Rússia a desescalar i assumir la via de la diplomàcia”.

La rèplica russa no es va fer esperar. Sota el títol Desinformació que circula, el Ministeri rus d’Afers Estrangers va publicar, la matinada de diumenge, un missatge a Twitter per acusar el Regne Unit d’intensificar les tensions sobre Ucraïna i va instar-lo a “deixar de difondre bajanades” d’una vegada per totes. “La informació errònia difosa pel Ministeri d’Afers Estrangers britànic mostra que els països de l’OTAN, encapçalats pels anglosaxons, estan augmentant les tensions sobre Ucraïna”, va informar el Kremlin.

La crisi ucraïnesa serà tractada, demà, pels ministres d’Afers Estrangers de la UE, que es reuniran a Brussel·les i intentaran fixar amb el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken –que participarà a la trobada per videoconferència–, una coordinació transatlàntica. Sobre la crisi ucraïnesa, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, UE i Cooperació, José Manuel Albares, informarà demà al Congrés. El govern espanyol ha enviat ja dos vaixells de guerra al mar Negre, una decisió que ha generat una nova crisi amb els seus socis, Unides Podem, que van manifestar la seva oposició a la intervenció espanyola en el conflicte amb un “No a la guerra”.

Les claus d’una crisi que fa témer un conflicte a gran escala

La situació a la frontera entre Rússia i Ucraïna va començar a acaparar l’atenció el novembre passat, amb les primeres informacions sobre un important reforç militar rus a la zona. Des de llavors, el grau de la retòrica ha anat escalant. Les tensions per la presència russa a la frontera amb Ucraïna ja van despertar, però, temors a l’abril, quan Kíev va informar de la concentració de més de 100.000 militars russos a la regió. Segons Washington, es tractava de l’acumulació més gran d’efectius russos a la frontera amb Ucraïna des del conflicte del 2014.

Guerra al Donbass

L’origen de les tensions rau al Donbass, a l’est d’Ucraïna, on el 2014 va esclatar una guerra entre l’exèrcit ucraïnès i milicians prorussos. A un mes del començament de les hostilitats a l’est ucraïnès, Rússia va annexionar Crimea. El conflicte es troba ara congelat a falta de compliment dels acords de pau de Minsk, signats el 2015.

L’expansió de l’OTAN

Les relacions entre Rússia i els Estats Units es troben, ara, en un punt “crític i perillós”, afirma Moscou. Per evitar un deteriorament més gran de la situació, Rússia va exigir a Washington i l’OTAN garanties de seguretat, que preveuen, en primer lloc, un vet a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica cap a les fronteres russes i el cessament de les seves activitats a les antigues repúbliques soviètiques, que Moscou veu com la seva àrea d’influència. En aquest sentit, Moscou espera de l’OTAN un document per escrit amb la seva posició sobre la futura arquitectura de seguretat a Europa, que ha d’incloure garanties que les exrepúbliques soviètiques Ucraïna i Geòrgia no ingressaran a l’Aliança, malgrat els seus anhels de fer-ho.

Conflicte dialèctic

Rússia nega plans d’atacar o envair Ucraïna malgrat un augment substancial de tropes a la frontera amb el país veí. Segons Moscou, el desplaçament de les unitats militars dins de les fronteres russes és el dret sobirà del país, que no incumbeix altres estats. El president rus, Vladímir Putin, va dir, recentment, que Rússia no té plans agressius, però reaccionarà amb “duresa” a qualsevol pas hostil per part d’Occident, en referència a la possible negativa de l’OTAN de renunciar a la seva activitat a l’Europa de l’est i l’Àsia central.

Maniobres militars

Enmig de tensions amb Ucraïna i Occident, Moscou continua els exercicis militars al llarg de la seva frontera occidental. El mes que ve, estan previstes maniobres conjuntes entre Rússia i Bielorússia. Els EUA les han qualificades de “preocupants”, mentre que Moscou ha dit que, al final, les tropes tornaran a les seves bases d’emplaçament permanents.

Dimiteix el cap de la marina alemanya

El cap de la marina alemanya, Kay-Achim Schönbach, ha renunciat al càrrec després d’unes controvertides declaracions sobre la crisi a Ucraïna, va informar, dissabte a la nit, un portaveu del Ministeri de Defensa. El vicealmirall, que havia qualificat de “sense sentit” la idea que Rússia pretengués envair Ucraïna, deixarà el càrrec “amb efecte immediat”, va dir. Schönbach també va dir que el president rus, Vladímir Putin, mereixia respecte, segons un vídeo enregistrat en un acte a Nova Delhi (Índia) organitzat per un institut d’experts que circula a la xarxa. “És fàcil donar-li [a Putin] el respecte que vol, i probablement també mereix”, va afirmar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El COE es dona uns dies més per decidir sobre els Jocs

barcelona

L’emèrit arriba a l’Estat com si res no hagués passat

madrid

El PSC descarta fer una nova llei pel català

BARCELONA

La llei de l’audiovisual s’obre pas en ple xoc d’ERC i Junts

madrid

Interior tramita dues multes de Policia Nacional per parlar català

barcelona

Colau vol un tercer mandat per “consolidar el projecte”

barcelona

Pesarrodona espera ser l’escollit per presidir l’ANC

BARCELONA

Biden dona un impuls a l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN

WASHINGTON / MOSCOU

Pep Berga aspirarà a la reelecció a Olot

Olot