Desconfiança a l’alça
L’estudi de l’ICIP sobre polarització i convivència a Espanya veu com un risc per a la democràcia el baix nivell de confiança
Amplis acords en impostos, estat del benestar i igualtat
Dissensió en la transició i l’organització territorial
Hi ha una desafecció creixent entre els ciutadans envers les institucions, ja siguin locals, autonòmiques, estatals o europees. Aquest resultat contrasta, a grans trets, amb una bona convivència entre els ciutadans dels diversos territoris de tot Espanya, segons l’últim informe sobre polarització i convivència, encarregat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que ha traslladat l’estudi fet el 2020 a Catalunya a tot el territori espanyol.
Els experts tornen a assenyalar que el focus de la polarització es troba en els partits polítics, mentre que entre els ciutadans no hi ha grans discrepàncies com les que s’exhibeixen en l’arena política. Només dos elements creen polarització entre ciutadans de diferents comunitats: la transició democràtica –menys valorada fins i tot entre els joves que entre els grans– i l’organització territorial.
Així, es repeteix bàsicament el mateix mapa que fa un any es va dibuixar per a Catalunya, on la convivència ciutadana és força bona, amb dades semblants a altres països europeus i amb importants consensos a l’entorn de la necessitat que hi hagi una sanitat pública, distribució de riquesa entre ciutadans rics i pobres, igualtat entre homes i dones en el món laboral, i més i millors serveis públics malgrat que signifiqui més impostos. També hi ha una opinió majoritàriament favorable al fet que les persones transgènere puguin canviar el sexe que figura en el seu carnet d’identitat.
Tanmateix, un aspecte que de nou preocupa és la confiança en les institucions, que continua molt baixa, amb les pitjors xifres a Catalunya. De fet, cap institució resulta aprovada, a excepció de les comunitats del País Basc i Galícia.
El fet que la polarització hagi quedat emmarcada en una falta de confiança en les institucions i en el rebuig que generen els partits polítics aliens ha tornat a fer saltar totes les alarmes. Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), explica que un cert grau de polarització és normal i que sempre hi ha temes que seran polèmics en una societat. “Les institucions són les encarregades de gestionar aquesta diversitat de manera constructiva”, hi afegeix. Ara bé, aquestes discrepàncies que solen ser normals esdevenen tòxiques quan certs discursos no reconeixen la legitimitat del discurs de l’adversari. “Aquí tenim el problema”, lamenta.
Discursos tòxics
De la mateixa manera que a Catalunya durant el procés es va constatar una falta de reconeixement de l’adversari, ja fos independentista o unionista, aquesta problemàtica la trobem repetida a escala espanyola quan la dreta i l’extrema dreta qüestionen la legitimitat del govern. “Aquesta situació alerta d’una escletxa, perquè, si bé la convivència és bona, els discursos dels partits i els mitjans de comunicació ho porten a la confrontació, que no es correspon amb la realitat social”, adverteix. Una situació que, d’altra banda, ja s’ha vist en altres contextos polítics, com el Brexit i la polarització als Estats Units entre comunitats, i que té a veure amb la crisi de les democràcies liberals, en què la ciutadania no veu resoltes les seves necessitats. Com es reverteixen aquestes discrepàncies tòxiques perquè siguin diferències sanes? “La responsabilitat és de qui exerceix el lideratge i calen discursos i gestos de respecte cap a la cultura de l’adversari”, resumeix el director de l’ICIP.
L’estudi, amb un marge d’error d’un 1%, es va fer entre el 22 d’octubre i el 12 de novembre del 2021 a través de 7.189 entrevistes, dividides en 1.500 per a la mostra del conjunt d’Espanya i mostres afegides de 800 entrevistes a les comunitats autònomes. La desconfiança envers les institucions contrasta amb el resultat que els ciutadans sí que tendeixen a confiar en la resta de la gent, amb una mitjana de 5,47. Catalunya, amb el nivell més baix de confiança institucional, mostra nivells de confiança social similars als d’altres regions, mentre que el País Basc registra el màxim nivell de confiança interpersonal. Quant a la convivència, és valorada i supera el notable en el municipi i en la comunitat autònoma, i obté un aprovat alt per a la convivència a Espanya.
LES FRASES
La llengua com a factor identitari
Una de les dades que han causat sorpresa i que l’ICIP vol estudiar més a fons és la importància que té la llengua com a factor de construcció d’identitat. Contràriament a la percepció que es pot tenir, només un 35% dels enquestats la consideren “bastant” o “molt” important com a element a tenir en compte per definir la identitat i la personalitat d’algú. Aquesta xifra és la mateixa per a Catalunya, mentre que al País Basc s’enfila només un punt més. Aquesta identificació, a més a més, gairebé no varia entre comunitats autònomes: a les regions on existeixen llengües cooficials, no hi ha una associació més gran de la llengua amb la identitat.
A més a més, a Catalunya hi ha un 39% dels enquestats, la xifra més alta entre les comunitats, que consideren que la llengua no és “gens” important a l’hora de percebre la identitat i el caràcter d’una persona. Altres factors encara menys importants per definir la identitat són la religió, la classe, el gènere i la comunitat autònoma a la qual es pertany.
