El PP salva la llei de seguretat de Sánchez enmig de Pegasus
La dreta derrota amb el PSOE i Podem les esmenes a la totalitat d’ERC i Junts
L’independentisme alerta de la “fulminació” de competències i del perill d’ampliar l’arsenal repressiu si governa Vox
L’endemà que el president Pedro Sánchez etzibés al PP que són uns “mangantes” i que Alberto Núñez Feijóo s’hi tornés ridiculitzant-lo com una “caricatura”, el Congrés va demostrar que la política no té memòria i va ser el PP el que va salvar la llei de seguretat estatal enmig de l’escàndol per l’espionatge amb Pegasus. Amb ERC enervada per l’espionatge a Pere Aragonès però fora de l’equació ja des de molt abans del cas en tractar-se d’una llei de contingut repressiu que actualitza la norma del 2015 de Mariano Rajoy, el govern de Sánchez va ser auxiliat pel PP i va derrotar amb 299 vots les esmenes a la totalitat presentades per Gabriel Rufián (ERC) i per Míriam Nogueras (Junts) en un debat contaminat per la malfiança i per la cerimònia de relleu al CNI de la destituïda Paz Esteban per Esperanza Casteleiro. “Amb l’aprovació de la llei no hi guanya el PSOE, hi guanya Vox. Els estan donant en safata de plata tots els recursos repressius per quan arribin al govern”, va avisar Montse Bassa (ERC).
El ministre Félix Bolaños (Presidència) era l’encarregat de defensar la llei –que dona tot el poder al president en “una situació d’interès per a la seguretat” i que preveu requisar béns (també autonòmics) o fins i tot obligar els majors d’edat a fer “prestacions personals”– i no va convèncer els socis dient que no envaeix competències de la Generalitat. “És un 155 encobert”, va alertar Bassa (ERC). “Quan els estats tenen l’objectiu d’eliminar moviments polítics que molesten, el que fan és qualificar-los de problema de seguridad nacional i justifiquen lleis com aquesta i justifiquen la violència, la presó i l’espionatge a la dissidència”, va advertir Nogueras. La portaveu de Junts va subratllar la paradoxa de cedir tot el poder a un president que té un iPhone infectat per Pegasus i no ho detecta fins que ha passat un any.
Mobilitzar majors d’edat
Pensant en el 2023, Nogueras va acusar el PSOE i Podem de “preparar el camí i les eines perquè un futur govern del PP i Vox pugui rematar el que queda dempeus dels drets fonamentals i les llibertats”. Des de la CUP, Mireia Vehí va denunciar l’article 28.2, que permet mobilitzar els majors de 18 anys, i el capítol quart de recursos estratègics i energètics. “A vostès, tocar els beneficis de les grans corporacions no els va bé; ara, això de mobilitzar els recursos energètics per a conflictes armats sí que ho veuen millor”, va ironitzar Vehí, ovacionada per Albert Botran i per ERC.
En ple xoc per Pegasus –Sánchez compareix el 26 de maig en un ple ad hoc–, el govern s’examinava de salut al Congrés i va poder aprovar la llei de seguretat i quatre normes més sense ERC: el decret contra oligarques russos, el projecte de llei per evitar explosius casolans, el projecte de llei contra el tràfic de refugiades i la proposició no de llei del conveni 189 de l’OIT. “Doncs ja està mesurada la debilitat del govern”, va presumir el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas. La llei no ha mort, però això no vol dir que estigui aprovada i ara falta el més difícil: pactar-la amb el PP. Perquè una cosa és que Feijóo evités coincidir amb l’independentisme als titulars tombant la llei de seguretat i una altra és negociar-la amb el PSOE.
Comissió d’investigació
Davant el vet del Congrés a investigar l’espionatge, Podem, ERC, Junts, la CUP, el PDeCAT, Bildu, Compromís i el BNG van registrar ahir una comissió d’investigació –amb l’ardit de no dir Catalangate ni CNI– sobre la vinculació d’estaments oficials i un entramat parapolicial amb fons reservats. “El CNI filtra que hi ha dues opcions; nació estrangera o descontrolats de policia i Guàrdia Civil. Al Congrés hem tingut Villarejo i García Castaño, grans prohoms de les clavegueres, i ho han reconegut. Investiguem-ho”, va dir Rufián.
