Política

Zelenski només veu sortida en la via diplomàtica

El líder ucraïnès diu que el diàleg és l’única opció per posar fi a la guerra i reclama negociar amb Moscou, l’endemà que els russos proclamessin la victòria a Mariúpol

Rebutja l’alternativa ideada per Macron a l’ingrés d’Ucraïna a la UE

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va advertir ahir que només un avenç diplomàtic, i no una victòria militar, pot posar fi a la guerra que Rússia ha desfermat al país des de la invasió, el 24 de febrer passat. El líder ucraïnès va llançar aquest avís l’endemà que Moscou confirmés que ja controla la planta metal·lúrgica d’Azovstal, l’última defensa armada de la ciutat portuària de Mariúpol i símbol de la resistència contra la invasió russa.

“Hi ha coses que només es poden aconseguir en la taula de negociació”, va declarar Zelenski, just quan Rússia anunciava que els seus míssils de llarg abast havien destruït un carregament d’armes occidentals destinades a l’exèrcit ucraïnès. El president va demanar també més ajuda militar, el mateix dia que el president dels EUA, Joe Biden, firmava des de Seül, on es trobava de visita oficial, un paquet d’ajuda de prop de 40.000 milions de dòlars (38.000 milions d’euros) a Ucraïna per fer front a les despeses de la guerra.

La signatura d’aquesta assignació de fons va provocar que Rússia publiqués una llista de 963 ciutadans nord-americans –incloent-hi el mateix Biden; el secretari d’Estat, Antony Blinken, i el cap de la CIA, William Burns– als quals se’ls prohibeix l’entrada al país. A la llista hi consten també altres figures preeminents com ara el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, però no l’expresident republicà Donald Trump.

Zelenski va aprofitar la visita a Kíiv del primer ministre portuguès, António Costa, per deixar clar que Ucraïna necessita convertir-se en candidata a l’adhesió a la Unió Europea (UE), en lloc d’integrar-se a la “comunitat política europea” ideada pel president francès, Emmanuel Macron, com una antesala a l’ingrés. “No necessitem cap alternativa a la sol·licitud per entrar a la UE, no necessitem aquests arranjaments”, va manifestar en una roda de premsa conjunta amb Costa. Posteriorment, Portugal va anunciar un acord de 250 milions d’euros en ajuda financera a Ucraïna.

D’altra banda, Rússia va complir l’amenaça i va tancar ahir l’aixeta del gas a Finlàndia per la seva negativa a pagar el subministrament en rubles, tal com exigeix el Kremlin, mentre intensificava la seva ofensiva al Donbass, a l’est d’Ucraïna. La caiguda de Mariúpol dona a Rússia l’oportunitat de crear un passadís terrestre que pugui connectar la península de Crimea, annexionada el 2014 per Moscou, amb Rússia i les àrees de l’est d’Ucraïna controlades pels separatistes prorussos. És en aquesta zona on l’exèrcit rus concentra ara els atacs, especialment a Luhansk, una de les dues províncies que, juntament amb la de Donetsk, formen la regió del Donbass.

El governador de Luhansk, Serhiy Gaidai, va alertar ahir que Moscou intenta destruir la ciutat de Sievierodonetsk, als afores de la qual s’estarien lliurant combats.

LES XIFRES

963
nord-americans
, inclòs el president Biden, tenen vetada l’entrada a Rússia, segons una llista difosa ahir per Moscou
250
milions
en ajuda financera va prometre ahir Portugal a Ucraïna, el dia que el primer ministre Costa visitava el país

Erdogan parla amb els líders nòrdics

Redacció

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va reafirmar ahir el seu vet a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, en sengles converses telefòniques amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president finlandès, Sauli Niinisto, als quals va reclamar que deixin de donar suport a grups kurds que Ankara considera terroristes. El PKK, guerrilla kurda activa a Turquia, és considerat una organització terrorista per la Unió Europea i per Washington, i Erdogan identifica amb aquest grup també les milícies kurdes de Síria, les YPG, que, en canvi, tenen el suport dels EUA en la seva lluita contra el gihadisme. El líder turc va negar a Andersson que el PKK-YPG –com ho anomena ell, sense distinció– lluiti contra els gihadistes i va exigir “mesures concretes i serioses” a Estocolm que “demostrin que comparteix les preocupacions de Turquia”. També es va queixar a Andersson de les activitats a Suècia de la secta islamista de Fethullah Gülen, a qui el govern turc acusa del fallit cop d’estat del 2016.

Andersson va dir que Suècia dona suport a la lluita contra el terrorisme i a la inclusió del PKK a la llista de grups terroristes. Per la seva banda, Niinisto va assegurar que manté converses “obertes i directes” amb Erdogan i va defensar continuar amb aquest diàleg estret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès reivindica la figura de Trias Fargas: “Era un pragmàtic, en el bon sentit de la paraula”

Barcelona
itàlia

Draghi exclou qualsevol risc per al seu govern

Roma
estats units

Jura el càrrec Ketanji Jackson, primera jutgessa afroamericana del Suprem dels EUA

Washington

El Parlament demana un fons de compensació per falta d’inversions de l’Estat

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia es retira d’una illa estratègica a la mar Negra, però avança a Luhansk

Moscou / Kíiv

El Parlament demana no suprimir els jutges de pau a Catalunya

Barcelona
cimera de madrid

Erdogan diu que activarà el vet si Suècia i Finlàndia no compleixen les promeses

Madrid
israel

El Parlament israelià aprova la seva dissolució i convoca noves eleccions

beirut

Els Mossos despleguen el seu major dispositiu des de 2012, en estiu postpandèmia

Barcelona