Política

Putin rebutja la presència militar estrangera al Caspi, en una cimera regional

Compareix al costat dels líders de l’Iran, l’Azerbaidjan, el Turkmenistan i el Kazakhstan

Zelenski acusa Moscou d’atacar Ucraïna des d’aquest mar

Coincidint amb la històrica cimera de l’OTAN a Madrid, on es va confirmar l’ampliació de l’Aliança Atlàntica, el president rus, Vladímir Putin, participava ahir en una altra trobada d’un fòrum regional, el que aplega els líders del Caspi.

Els dirigents d’aquests països, entre els quals hi ha Rússia i l’Iran, van rebutjar la presència militar estrangera en aquest mar durant la sisena cimera celebrada a la capital turcmana, Asgabad. El comunicat final de la trobada defensa l’absència a la regió de forces armades “que no pertanyin als països riberencs”. A més de Rússia, l’Iran, el Kazakhstan, l’Azerbaidjan i el Turkmenistan es comprometen a no cedir el seu territori a altres estats per cometre agressions o altres accions militars contra cap dels seus veïns.

El Caspi, afirmen, ha de ser utilitzat “amb finalitats pacífiques” i s’ha de convertir “en una zona de pau, bon veïnatge, amistat i cooperació”.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar aquesta setmana que l’exèrcit rus havia llançat nombrosos atacs amb míssils contra Ucraïna des d’aquest mar.

El comunicat aprovat ahir també planteja garantir un “equilibri de forces estable”, de manera que la infraestructura militar d’un país no mini la seguretat de l’altre. Respecte a això, els mandataris es van pronunciar a favor d’un acord que inclogui mesures de confiança sobre les activitats militars i estableixi les normes que regulin la cooperació regional en aquest àmbit. Durant la seva intervenció en la cimera, Putin va defensar l’impuls de la cooperació política, comercial, energètica, de transport i en seguretat. Però no va fer cap referència als recels de Teheran a ratificar la Convenció del Caspi firmada en la cinquena cimera, celebrada el 2018 al Kazakhstan, després que el seu president, Kassym-Jomart Tokayev, en demanés la immediata entrada en vigor.

Segons la convenció, el Caspi, el llac més gran del món, amb una superfície de 370.886 km², es dividirà en aigües territorials (que no superaran les 15 milles marítimes d’amplada), zones exclusives per a la pesca (10 milles d’amplada) i aigües d’ús comú.

L’Iran, però, considera que la delimitació del mar és un afer que continua obert i, de fet, el seu ministre d’Afers Estrangers, Hossein Amir Abdollahian, va fer una crida, la vigília de la cimera, a determinar com més aviat millor les “fronteres marítimes” i la demarcació del sòl marí i els seus recursos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els EUA calculen que Rússia ha sofert entre 70.000 i 80.000 baixes a Ucraïna

Washington
Tensió a l'estret de Taiwan

Biden, “preocupat” per les maniobres militars de la Xina

Washington
rússia

Rússia suspèn la comprovació de les seves instal·lacions nuclears per part dels EUA

Moscou
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia augmenta la pressió sobre Ucraïna

Moscou / Leopólis
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’exministre de Defensa ucraïnès Yezhel, acusat d’alta traïció

Leópolis
Israel

Blinken urgeix Israel i Palestina a llimar diferències després de la treva a Gaza

Johannesburg
alemanya

El partit de Schröder l’exculpa de possibles danys pel seu vincle amb Putin

Berlín
colòmbia

Colòmbia entra a l’era del canvi

bogotà
pròxim orient

Israel i la Gihad Islàmic mantenen la treva a Gaza

el caire