Cuixart demana a l’ONU intervenció internacional en el Catalangate davant la “inacció” d’Espanya

L’expresident d’Òmnium Cultural i actual president d’Òmnium Civil Rights Europe, Jordi Cuixart, ha demanat des de la seu de les Nacions Unides intervenció internacional en el cas d’espionatge Catalangate davant la “inacció” d’Espanya. Cuixart ha intervingut durant la 51 sessió de reunions del Consell de Drets Humans de l’ONU. “Recomanem que les organitzacions internacionals instin Espanya a dur a terme una investigació immediata i imparcial, a sancionar els autors, a assegurar-se que això no es repeteixi i que les víctimes puguin tenir accés a una reparació efectiva”, ha reclamat.

Cuixart s’ha dirigit a l’Alta Comissionada de Drets Humans en funcions, Nada Al-Nashif, per reclamar accions en el que ha recordat que és el cas forènsicament documentat més gran del món d’espionatge amb Pegasus. Segons ha assegurat es tracta d’un cas que constitueix “una ingerència molt greu” en el dret a la intimitat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat de premsa, al degut procés i a un judici just, i que a més té “un fort efecte dissuasiu”.

Durant la seva intervenció ha subratllat que el vincle que tenen els espiats és “la seva defensa del dret a l’autodeterminació” i ha dit que Citizen Lab considera que “nombroses proves circumstancials assenyalen el govern espanyol com a autor material”. “Espanya ignora les recomanacions de l’ONU espiant a l’oposició política, a periodistes, a entitats de la societat civil i fins i tot a advocats, a través de procediments judicials poc clars, o fins i tot sense cap tipus d’autorització”, ha afegit.

Cuixart s’ha expressat així a la 51 sessió de reunions del Consell de Drets Humans de l’ONU, coincidint amb la presentació de l’informe ‘El dret a la intimitat a l’era digital’, de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides. L’informe se centra en l’abús d’eines de ‘hacking’ intrusiu, especialment Pegasus, el paper clau del xifratge en garantir el gaudi del dret a la intimitat i altres drets, i la vigilància d’espais públics. A més, destaca el risc de crear sistemes generalitzats de vigilància i control que “poden soscavar el desenvolupament de societats democràtiques”.