Política

Elna qualifica “d’esquizofrènica” la posició de França sobre l’ús del català als plens

Més d’una quinzena de municipis de la Catalunya del Nord se sumen al canvi del reglament per debatre en llengua catalana

L’Ajuntament d’Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica “d’esquizofrènica” la posició de l’Estat francès sobre l’ús del català als plens municipals i estudiar dur el seu cas al Consell Constitucional. L’equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncii sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fes sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva petició i segons la qual “es consagra” l’ús de la llengua francesa en l’àmbit jurídic. L’alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, al mateix temps que el prefecte copresideix la Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure’n l’ús, “ataca” la decisió d’Elna.

Elna considera “ridícula” i “còmica” l’actuació de l’Estat francès en relació a la modificació que l’Ajuntament va fer el passat mes d’abril per permetre intervenir en català als plens, a condició de traduir-ho al francès a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de Montpeller i ara el consistori estudia elevar-ho al Consell Constitucional.

En una roda de premsa aquest dilluns, l’alcalde del municipi, Nicolàs Garcia, ha explicat que estan analitzant aquesta possibilitat tenint en compte que una nova llei els permet presentar una qüestió de constitucionalitat al màxim òrgan garant de la carta magna francesa. “Es tracta que es pronunciï sobre el fet que l’estat francès es recolzi en una llei del 1539 i digui si és constitucional o no”, diu Garcia. I és que, segons l’advocat municipal, Mateu Pons, es tracta de l’única “base legal” que sustentaria l’argumentació del prefecte sobre l’ús exclusiu del francès en l’àmbit administratiu i jurídic. “No tenen cap llei ni article de la Constitució que sigui ben clar o que digui expressament que llengües regionals estan prohibides al ple. El que fan és una interpretació extensiva dels articles 1 i 2 de la Constitució”, remarca Pons.

L’alcalde d’Elna assegura que si decideixen fer aquest pas demanaran a la resta de regions implicades com Occitània, Còrsega o el País Basc que s’hi sumin. Això, afegeix, “suspendria” la tasca del Tribunal Administratiu, que ha de deliberar sobre la petició del prefecte. Pons creu que la sentència pot arribar en un o dos anys i que, mentrestant, el ple podria continuar fent intervencions en català.

Intervencions curtes

Segons remarca l’alcalde la modificació del reglament per permetre intervenir en català als plens, a la pràctica, només representa un 5% de les deliberacions. A tall d’exemple, diu, a l’últim ple de 40 deliberacions, només dues es van fer en català. “Em sembla ridícul dir que la República francesa pot caure perquè a Elna es parli en català cinc minuts en un ple”, afegeix.

A més, veu contradictòria i “esquizofrènica” la posició del prefecte per diversos motius. En primer lloc, perquè copresideix i cofinancia a Oficina de Pública de la Llengua Catalana, que té com a màxim objectiu promoure l’ús de la llengua. Per altra banda, afegeix, “han signat una carta on es comprometen a que tots els alumnes de la província que vulguin parlar ho puguin fer i a donar-los els mitjans per fer-ho”. Per últim, diu Garcia, “es posa en una situació esquizofrènia perquè fa referència a una llei de 1539. O sigui 250 anys abans de la creació de la República francès i 120 abans del Tractat dels Pirineus. És a dir, que la República crida la monarquia per salvar-se”.

L’alcalde veu, com a mínim surrealista, que a l’argumentació de la denúncia davant del Tribuna Administratiu, el prefecte al·legui que “no pot donar-nos la raó perquè França ha signat la carta europea de les llengües però no l’ha ratificat”. “És a dir, pretenen que la pròpia falta de l’Estat francès la paguem nosaltres”, afegeix Garcia

El tinent d’alcalde, Pere Manzanares, per la seva banda, ha explicat que els consta que hi ha almenys 16 municipis de la Catalunya del Nord que han seguit l’exemple d’Elna i han modificat el seu reglament. Entre ells, hi ha Formiguera, Els Banys, Trillà, Portvendres o Sant Joan la Cella. Alguns ja han rebut la carta del prefecte demanant-los que es facin enrere.

Ens mans del jutge

Des de la Prefectura dels Pirineus Orientals argumenten que la decisió d’Elna no s’ajusta a l’article 2 de la carta magna, que “disposa el francès com a idioma de la República” i a l’article 75.1 que diu que les llengües regional són patrimoni de França però no tenen l’estatus de llengua oficial a la vida pública. A més, reiteren que el Consell Constitucional i els tribunals administratius han declarat “il·legals” en diverses ocasions les deliberacions d’assemblees celebrades en un idioma diferent. Amb tot, remarques que “correspondrà al jutge” decidir sobre la “legalitat de la deliberació” d’Elna.

LA FRASE

No tenen cap llei ni article que sigui ben clar o que digui que les llengües regionals estan prohibides al ple
Mateu Pons
Advocat municipal
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NIL-ÒSCAR LÓPEZ CRESPO
ALCALDE DE MATADEPERA (JUNTS)

“L’Ajuntament és pobre i haurem de buscar nous mètodes de finançament”

El preu de Junts: la concertada, el Hard Rock i abaixar l’IRPF

Barcelona

Montero al PP: “Promouen la cultura de la violació”

madrid

Marlaska s’espolsa la pressió

MADRID

La CE reclama suspendre fons a Hongria per les violacions de l’estat de dret

Brussel·les

Rebel·lió de 40 entitats per la criminalització del dret de protesta

BARCELONA

L’Ajuntament de Cassà redueix un 3,9% el pressupost del 2023

CASSÀ DE LA SELVA

Parron plega com a regidor de Llagostera

LLAGOSTERA

Muñoz, de nou candidat del PSC a Sant Feliu

sant feliu de guíxols