Política

Dinamarca

La primera ministra danesa convoca eleccions anticipades l’1 de novembre

La socialdemòcrata Mette Frederiksen assegura que, si guanya, apostarà per formar un govern ampli

El Partit Social Liberal, soci de govern, l’havia amenaçat amb una moció de censura si no avançava els comicis

La primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha convocat aquest dimecres eleccions generals anticipades per al pròxim 1 de novembre, set mesos abans del previst, tal com li demanava la majoria parlamentària.

El Partit Social Liberal, una de les formacions que garanteixen la majoria al govern socialdemòcrata, havia amenaçat amb una moció de censura a Frederiksen si aquesta no convocava eleccions a l’inici del curs parlamentari, després de la presentació al juny d’un informe crític amb la gestió de l’Executiu en el sacrifici de milions de visons per una mutació del coronavirus.

Frederiksen ha admès que és “estrany” avançar les eleccions enmig d’una crisi internacional “energètica, econòmica i de seguretat” i ha promès que, si guanya, el seu partit apostarà per formar un govern ampli, en contra del que ha defensat fins fa poc.

“Estem preparats tant per a compromisos com per col·laborar, perquè en els temps difícils que vivim, amb crisis entrellaçades, ha arribat el moment de provar una nova forma de govern a Dinamarca: una política de col·laboració, amb més compromisos, que volem encapçalar”, ha dit Frederiksen en una breu compareixença sense preguntes.

Els socialdemòcrates, que han dominat la política danesa en les últimes dècades, han governat aquesta legislatura amb una quarta part dels escons, tot i que gaudien de majoria gràcies al suport de tres formacions de centreesquerra: socialistes, verds i social liberals.


Els visons acaben amb la legislatura
El Partit Social Liberal va desencadenar fa tres mesos les especulacions sobre unes eleccions anticipades quan va anunciar la seva amenaça a Frederiksen, vinculada al minkgate (cas dels visons), el major escàndol polític recent a Dinamarca.

Les autoritats sanitàries daneses van alertar la tardor del 2020 que una mutació del coronavirus detectada a visons podria comprometre l’eficàcia de les futures vacunes contra la Covid-19, per la qual cosa el govern va aprovar de forma urgent el sacrifici de tota la població d’aquests animals. A més, va prohibir per dos anys la cria de visons, de la que Dinamarca era aleshores el primer productor mundial.

Dies després es va descobrir que l’executiu no tenia cobertura legal per decretar aquesta mesura, ja que només està permès sacrificar animals en granges amb contagi o a la zona pròxima.

El govern va aprovar llavors una reforma legal sobre la marxa, davant les protestes de criadors i de l’oposició. El ministre d’Agricultura, Mogens Jensen, va dimitir enmig de la polèmica i el Parlament va crear una comissió d’investigació.

Aquesta comissió va concloure el passat juny que l’actuació del govern va ser “molt criticable” i va veure fonament per obrir casos disciplinaris contra diversos alts funcionaris. No obstant, i tot i considerar que les declaracions de la primera ministra van ser “greument enganyoses”, va admetre que no es pot saber si estava al corrent de la falta de cobertura legal de la mesura.

El Parlament danès va aprovar al juliol una amonestació oficial a Frederiksen, tot i que va rebutjar aplicar altres mesures més dures, com reclamava l’oposició, gràcies als vots dels aliats dels socialdemòcrates, que li garanteixen la majoria a la Cambra.

Frederiksen ha reconegut errors en la seva actuació, tot i que els ha atribuït a la situació “crítica” en què es trobava el país enmig de la pandèmia de coronavirus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia cancel·la la primera reunió des de l’esclat de la guerra que havia de mantenir amb els EUA sobre armes nuclears

Brussel·les
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els EUA rebutgen pressionar Zelenski per a negociar amb Rússia en un termini concret

Bucarest
política

Operació Volhov: L’alcalde de Cabrera nega tracte de favor a Vendrell

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Les tropes russes combaten al centre de Màrinka, segons un líder prorús

Moscou
POLÍTICA

Petició de presó per piular sobre la secretaria d’Instrucció 13

barcelona
TURQUIA

L’oposició turca proposa tornar al sistema parlamentari

ANKARA

ERC vol “intensificar” les reunions amb ECP, Junts i PSC per assolit un “principi d’acord” pels pressupostos

barcelona

Problemes a la frontera d’Ucraïna amb Hongria i Moldàvia per talls de llum

LEÒPOLIS

Les autoritats prorrusses neguen plans d’abandonar la central nuclear de Zaporíjia

MOSCOU