L’ANC acusa la Generalitat de ser còmplice de la repressió
L’Assemblea arrenca una campanya que pretén aconseguir una comissió d’investigació del Parlament sobre la persecució a l’independentisme
Acampada de dos dies a plaça Catalunya
L’Assemblea Nacional Catalana considera que l’actitud de la Generalitat de Catalunya, personant-se en processos penals contra joves independentistes, la fa còmplice de la repressió de l’Estat Espanyol contra el moviment que treballa per la plena sobirania de Catalunya. Aquesta és una de les denúncies que fa el manifest Nosaltres acusem la justícia espanyola i que és el punt de partida d’una campanya que pretén culminar amb la presentació al Parlament d’una iniciativa per tal que la cambra catalana de representació posi en marxa una comissió d’investigació sobre la causa general contra l’independentisme que afecta quasi 4.000 persones.
La voluntat de denúncia de l’Assemblea anirà fins a les últimes conseqüències, i si el Parlament no fa seva la petició de la comissió d’investigació, “la farem nosaltres mateixos, amb una comissió ciutadana”, va avisar Lluís Sobrevia, membre de l’executiva de l’ANC i un dels coordinadors de la campanya.
Per impulsar aquesta iniciativa, l’ANC ha desplegat durant aquest cap de setmana un campament a la plaça de Catalunya de Barcelona, amb més de trenta tendes, i s’ha triat aquests dies perquè coincideix amb el cinquè aniversari de la detenció de Jordi Sànchez el 2017, aleshores president de l’entitat.
L’acampada es volia fer davant del palau de justícia, al passeig de Lluís Companys, però l’espai ja estava reservat i es va canviar a la plaça de Catalunya.
La lectura del manifest, per part d’un grup d’actors del col·lectiu Teatre amb R de república va obrir els dos dies d’acampada. El document fa una repassada detallada dels casos de repressió i de les diverses instàncies judicials, acusant al rei Felip VI, Mariano Rajoy, tribunals, jutges i altres estructures de l’estat de dur a terme una persecució “programada” que pretén “aniquilar l’independentisme”.
Al manifest s’hi explica que la justícia espanyola no persegueix fets concrets sinó que construït una causa política contra la qual ha llançat tot el seu potencial punitiu. S’acusa el Tribunal de Comptes de voler “arruïnar els presidents i consellers de la Generalitat i centenars d’activistes”, i de la mateixa manera, s’acusa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’actuar com “el gran inquisidor del Parlament de Catalunya”.
El manifesta acaba citant Émile Zola, com a font d’inspirador, i afirma que com va fer aquest “amb l’opinió pública francesa, volem despertar la consciència de l’opinió pública europea de l’actuació de la justícia espanyola contra el moviment per la República Catalana”.
Pesarodona i Feliu
Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, presidenta i vicepresident de l’ANC, van fer breus intervencions que van precedir les xerrades i actes que es van desenvolupar durant tot el dia a l’acampada. Pesarrodona, víctima directa de la repressió, va proclamar “acusem la justícia espanyola, i tant que sí”, per acabar insistint en la força de la gent: “La independència la farem sortint als carrers.”
Al seu torn Dolors Feliu va fer un al·legat contra la por que busca infondre la repressió desplegada. “Què es pensava l’Estat espanyol?”, va preguntar-se abans de respondre: “No ens fan por.” Feliu va afirmar que l’única recepta per posar fi a la repressió “és aconseguir la independència” i va animar la gent a “alçar-se una vegada rere una altra”.
La revolució de la generació dels cabells grisos
Gent de Gavà i de Reus, de Sant Vicenç dels Horts i de Palamós, del barri de Sant Andreu de Barcelona, de la Meridiana i també de Roda de Ter, com és Dolors Feliu, o de Puig-reig, on hi viu Jordi Pesarrodona. Gent de tot arreu va fer cap ahir a plaça de Catalunya en el primer dels dos dies d’acampada reivindicativa, amb el comú denominador de ser gent d’una edat avançada. El vicepresident de l’Assemblea va lloar el seu compromís i la seva força en afirmar que “sou la gent dels cabells grisos els que heu d’iniciar la revolució”, i des de la plaça el van correspondre amb un sonor i generós aplaudiment de complicitat i agraïment.
Sota un sol inclement, amb una temperatura quasi d’estiu, les tres-centes persones que van acudir a les primeres hores de l’acampada van seguir sota unes carpes que van fer la funció d’ombrel·les gegants els primers actes de la jornada. L’acampada serà al centre de Barcelona fins aquesta tarda.
Poc abans de la cloenda s’hi espera la intervenció de Lluís Llach i després els parlaments deJordi Pesarrodona i Dolors Feliu.
