Clam per la desobediència a l’acampada de l’Assemblea

La plaça de Catalunya es va convertir ahir en un clam a favor de la desobediència civil com a eina per plantar cara a la repressió i acostar el país a l’objectiu de la independència. La d’ahir va ser la segona i última jornada de l’acampada organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al cor de Barcelona per posar en marxa la campanya Nosaltres acusem, amb l’objectiu de recollir signatures per demanar una comissió d’investigació sobre la repressió de l’Estat espanyol al moviment independentista.

Les intervencions que es van fer ahir al matí van ser de persones víctimes d’aquesta repressió i advocats, i el comú denominador de totes elles va ser el concepte de la desobediència com a eina i estratègia de lluita.

Un dels que van prendre la paraula va ser Tomàs Sayes, veí de la Cerdanya represaliat més d’una vegada, l’última per manifestar-se en favor de la llibertat de Pablo Hasél. Arran d’aquest últim cas, Sayes ha estat detingut fins a tres cops perquè la seva negativa a col·laborar amb la justícia l’ha posat en cerca i captura. “Si tu desobeeixes decideixes tu, no ells”, va afirmar Sayes, que va animar la gent a creure que és la ciutadania qui té el poder.

Des del mateix escenari van intervenir Josep Cruanyes i Josep Costa. La presència d’aquest últim havia creat molta expectació entre el quasi mig miler de persones que ahir hi havia a la plaça i que van aplaudir de valent l’home que fa pocs dies va deixar plantat el tribunal que el jutjava com a membre de la mesa del Parlament. Costa es va declarar radicalment en contra del concepte de la desjudicialització que s’ha posat damunt de la taula en les negociacions entre el govern català i l’espanyol. “La desjudicialització és el contrari de la desobediència civil”, estratègia per la qual és evident que opta Costa, tal com va demostrar marxant del seu propi judici.

El qui va ser vicepresident primer del Parlament va lamentar que l’acció política que es fa avui en dia “està absolutament condicionada al fet d’evitar que quinze persones més entrin a la presó” i va assegurar que es pretén que Catalunya faci bondat a canvi de no enviar ningú més a presidi.

Al seu torn, Josep Cruanyes va afirmar que “mai” la resposta a la repressió ha de ser la renúncia dels drets. Per exemple, va comminar a fer servir sempre el català davant els tribunals perquè “la llengua s’ha de defensar de totes totes”.

Amb un bon regust de boca per la constant assistència de gent a l’acampada, Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona van cloure els dos dies de reivindicació amb un parlament. Abans ho va fer el cantant Lluís Llach, que també es va dirigir als concentrats.

Llach, com va passar amb Josep Costa, va ser dels més ovacionats a la plaça de Catalunya. El cantant va demanar al govern que opti per la confrontació: “Cal confrontació per anar a la negociació”, va dir. Abans de tancar cantant la cançó No és això, Llach va mostrar el seu disgust pel “govern autonomista votat per independentistes”.