Torrent celebra la seva absolució, però lamenta “l’amenaça permanent de judicialització”
La defensa de l’expresident del Parlament estudiarà si recorre al TS pel “reconeixement de la inviolabilitat”
L’expresident del Parlament i conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha celebrat l’absolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè “protegeix la llibertat d’expressió” i estableix un “precedent” positiu per a la mesa. “S’ha fet justícia”, ha dit Torrent en una roda de premsa al Parlament, on aquest matí assistia a la sessió de control al govern. Tanmateix, Torrent ha denunciat que el judici “no s’hauria d’haver produït mai” i que els diputats del Parlament haurien de poder exercir els seus “drets polítics sense l’amenaça permanent de judicialització”. La defensa de Torrent i de l’exsecretària de la mesa Adriana Delgado estudiarà si recorre la sentència pel “reconeixement de la inviolabilitat” parlamentària.
El seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha explicat que encara han de decidir quina és “l’estratègia tècnica” que més convé per “demanar la garantia d’inviolabilitat parlamentària”, però ha assegurat que “és un tema que està sobre la taula i s’haurà d’estudiar”. Així, no ha descartat un recurs al Tribunal Suprem malgrat l’absolució.
Torrent destaca els “fonaments” de la sentència
“Evidentment, Barrientos no podia ser un jutge imparcial”, ha remarcat Torrent preguntat per la importància de les dues recusacions per aconseguir l’absolució. Ara bé, Torrent ha destacat els “fonaments jurídics” de la sentència: “Valen i són interessants”.
L’actual conseller d’Economia creu que és un bon “precedent” per a “futures meses del parlament”. “No pot ser que hagin de fer la seva activitat sota l’espasa de Dàmocles de la judicialització”. En aquest sentit, Torrent ha assegurat que la seva satisfacció és més “institucional” que no pas “personal”: “Ens traiem un pes de sobre, però aquesta no és la qüestió”.
L’exsecretària de la Mesa Adriana Delgada també ha celebrat l’absolució tot reivindicant que aquest òrgan del Parlament no hauria de treballar sota el “risc d’acabar als jutjats”.
