Política

Rússia colla Kíiv perquè cedeixi al seu dictat

El Kremlin diu que depèn d’Ucraïna, si compleix les seves demandes, posar fi “als possibles sofriments de la població”

Zelenski admet que “la situació és molt difícil” i acusa Moscou d’usar l’hivern com a arma contra els civils

Davant la impossibilitat de doblegar l’enemic al camp de batalla, l’exèrcit rus afebleix Ucraïna colpejant sistemàticament les seves infraestructures de cara a l’hivern per obligar-la a acceptar les seves exigències, segons va admetre ahir el mateix Kremlin.

Ucraïna “té totes les possibilitats d’encarrilar la situació de manera que es compleixin les demandes de la part russa i posar fi, per tant, a tots els possibles sofriments de la població civil”, va indicar el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov.

El portaveu va intentar justificar els bombardejos continuats sobre la xarxa energètica i altres infraestructures bàsiques amb l’argument que “no hi ha hagut ni hi ha atacs contra instal·lacions socials”, i va afirmar que els objectius elegits per les forces armades russes “estan vinculats de manera directa o indirecta al potencial militar i, en conseqüència, han de ser eliminats”.

En la mateixa línia, el president de Bielorússia i estret aliat de Putin, Aleksandr Lukaixenko, va instar Kíiv a negociar un acord amb Moscou per posar fi al conflicte. “S’ha d’aturar tot això, perquè el que vindrà després és la destrucció total d’Ucraïna”, va dir el mandatari al marge de la cimera de la postsoviètica Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, celebrada dimecres a Erevan, la capital d’Armènia.

Malgrat les justificacions de Rússia, el cas és que la principal víctima d’aquesta estratègia no és el sistema militar ucraïnès, sinó tota la infraestructura civil, que afecta directament la vida dels ucraïnesos. L’ONU ha alertat que l’última onada d’atacs russos podria derivar en un hivern “catastròfic” per a milions de persones, que es podrien quedar sense electricitat, calefacció o aigua.

Fins a 11 regions van registrar una apagada total, segons el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i “milions” de ciutadans van quedar a les fosques. Ahir el país intentava recuperar-se de l’enèsim cop contra la seva infraestructura crítica. L’oficina de la presidència va informar que s’havia restablert el subministrament elèctric a totes les províncies. A Kíiv, però, un 70% de la població continuava a les fosques mentre sí que es restablia el subministrament d’aigua potable a tots els districtes, segons l’alcalde de la capital, Vitali Klitschkó.

Zelenski ha assegurat que la situació és “molt difícil” i ha denunciat que “els ocupants fan tot el possible perquè la gent pateixi, perquè ni tan sols puguem veure’ns o sentir-nos”. I és que també les comunicacions mòbils s’han vist afectades. Ahir, per exemple, només funcionaven un 44 % de les estacions de telefonia.

El risc nuclear

En una intervenció telemàtica davant del Consell de Seguretat, la matinada d’ahir, el líder ucraïnès va acusar Moscou d’utilitzar l’hivern com a arma contra la població del seu país, cosa que va qualificar de “crim contra la humanitat”. També va reclamar a l’ONU una condemna clara d’aquestes tàctiques i va criticar que es permeti a Rússia bloquejar tota acció en aquest organisme gràcies al seu dret de vet. “No podem ser ostatges d’un terrorista internacional”, va dir en referència a Moscou. Diversos països, amb els EUA al capdavant, van fer denúncies semblants sobre els atacs contra plantes elèctriques i altres infraestructures clau. Segons l’ambaixadora nord-americana, Linda Thomas-Greenfield, Putin sembla “decidit a reduir les instal·lacions energètiques d’Ucraïna a runa”. “Ha decidit que, si no pot prendre Ucraïna per la força, intentarà congelar el país perquè es rendeixi”, hi va afegir.

D’altra banda, les autoritats ucraïneses van assegurar ahir que Rússia va estar a punt de causar una “catàstrofe nuclear i radioactiva” dimecres, quan, a causa dels seus atacs, totes les plantes atòmiques d’Ucraïna es van desconnectar de la xarxa elèctrica per primera vegada en 40 anys, inclosa la de Zaporíjia, la més gran d’Europa i situada en la línia de front, al sud del país.

La planta, ocupada per les forces russes des de l’inici de la invasió, ara fa nou mesos, es va reconnectar a la xarxa ahir al matí i els generadors de seguretat que s’havien activat es van apagar.

Orbán s’alinea amb la UE

En el front diplomàtic, el Grup de Visegrado –format per Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia– va acordar ahir que un dels seus “objectius estratègics” és la defensa de la integritat territorial d’Ucraïna i evitar que Rússia amenaci la seguretat europea. Així ho va afirmar el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, en roda de premsa després de participar en una cimera del grup a Kosice, a l’est d’Eslovàquia. Segons Orbán, considerat el millor aliat de Putin a la Unió Europea (UE), aquest és l’“acord mínim” a què han arribat els líders de Visegrad, un bloc regional creat fa 30 anys i dividit els últims mesos a causa de la tebior de Budapest amb el Kremlin.

LES FRASES

Els ocupants fan tot el possible perquè la gent pateixi
Volodímir Zelenski
PRESIDENT D’UCRAÏNA
Si no pot prendre Ucraïna per la força, Putin intentarà congelar el país perquè es rendeixi
Linda Thomas-Greenfield
AMBAIXADORA DELS EUA DAVANT LES NACIONS UNIDES

Més presó per a Pablo González

Redacció

El tribunal regional polonès de Przemysl (sud-est) va prorrogar ahir tres mesos més la presó preventiva al periodista basc Pablo González, privat de llibertat des que va ser detingut al febrer acusat d’espionatge. Un portaveu del tribunal va declarar que el motiu de la decisió judicial és confidencial i que només serà comunicat a les parts. És la tercera vegada que el tribunal prorroga la detenció del reporter, arrestat el 28 de febrer a Przemysl, on cobria la crisi de refugiats causada per la invasió russa d’Ucraïna. L’Agència Polonesa de Seguretat Interior (ABW) l’acusa d’utilitzar la seva professió per encobrir activitats per als serveis secrets russos (GRU), raó per la qual podria rebre una pena de fins a 10 anys de presó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’opositor rus Ilià Yashin rebutja l’acusació de l’Exèrcit rus per difamació

Moscou
polònia

Exoneren un jutge polonès suspès per no acatar la reforma judicial

Cracòvia
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

La UE assegura el seu suport per a preservar el patrimoni ucraïnès

Brussel·les

El TC torna a rebutjar el recurs de Puigdemont i Comín contra la JEC

Madrid

Riba acusa PP, PSOE i Cs de voler “silenciar” les víctimes del Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les

L’executiu proposa actualitzar el codi civil i introduir la igualtat de gènere i la mediació

Barcelona

El govern “no veu incompatible” pactar els pressupostos amb comuns, Junts i PSC

Barcelona

La llei de la ciència i el decret que dona 376 milions més a Salut, al proper ple

Barcelona

La CUP promou la derogació total de la sedició i de la llei mordassa

Madrid