Estat espanyol
El BOE publica la derogació del delicte de sedició
La reforma del codi penal també modifica els desordres públics i la malversació
La llei orgànica, que no inclou els canvis al poder judicial, entrarà en vigor en 20 dies
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest divendres la reforma del codi penal que elimina el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació, l’endemà que el Senat aprovés la norma de forma definitiva.
El text estableix que la llei orgànica entrarà en vigor d’aquí a 20 dies. Per tant, els canvis no seran efectius fins al 12 de gener de 2023. A partir d’aquest moment, el Tribunal Suprem podrà revisar les penes aplicades als líders independentistes condemnats per sedició i malversació.
La reforma, fruit de l’acord entre el PSOE i ERC, deroga el delicte de sedició i com a contrapartida endureix el de desordres públics, que ara preveu càstigs de fins a tres anys de presó en els casos de pertorbació “rellevant” de la pau pública mitjançant “violència o intimidació”. Aquesta disposició deixa oberta la porta als jutges a la interpretació d’aquesta “intimidació”.
Socialistes i republicans també han consensuat una de les modificacions de la llei que han generat més debat, la del delicte de malversació. La reforma distingeix entre diversos tipus de malversació segons si hi ha ànim de lucre personal o no. Així, rebaixa substancialment, tot i que no despenalitza, el supòsit en què les autoritats destinen diners públics a una finalitat diferent a la que estaven assignats.
Per als casos en què, tot i no haver-hi ànim de lucre personal, hi hagi un “dany o entorpiment greu del servei” al que anaven destinats els diners, les penes aniran d’un a quatre anys de presó. I si no és “greu”, només preveu la inhabilitació de fins a tres anys.
Sense la reforma judicial
El text final publicat al BOE no inclou la part de la reforma judicial per modificar el sistema d’elecció del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, ja que el mateix tribunal va paralitzar de manera cautelaríssima la tramitació d’aquesta part. El Senat va haver de retallar el text de la proposició de llei per la suspensió –a petició del PP– de les dues esmenes que hi va introduir el Congrés per desbloquejar la renovació del mateix Constitucional.
