Política

Unió Europea

Institucions

El TJUE es vesteix de símbols

El tribunal comunitari rebateja alguns dels seus edificis amb els noms d’algunes de les figures més emblemàtiques del dret a Europa

Atorga denominació de dona a la torre més alta tot reivindicant l’accés universal a la justícia

Es tracta d’un gest de gran simbolisme, feia trenta anys que la institució no donava nom als seus edificis

L’estat de dret no viu el seu millor moment en alguns països de la UE i moltes són les ocasions en què es reivindica. Aquest és precisament l’objectiu de la renovació que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha encetat amb la celebració del seu setantè aniversari. La institució encarregada de vetllar per l’aplicació i la interpretació uniforme del dret comunitari fa anys ha rebatejat alguns dels seus edificis amb els noms d’algunes de les figures més emblemàtiques del dret a Europa: Comenius, Montesquieu, Rocca i Temis. Es tracta d’un gest de gran simbolisme: feia trenta anys que la institució no posava nom als seus edificis. Ara, la Torre A, B, C i l’Annex C ja són història en el complex arquitectònic on hi ha aquesta institució a Luxemburg.

Com el mateix projecte europeu, en constant progressió per superar les deficiències, el TJUE ha anat evolucionant al llarg dels anys. Lluny queda la seva primera instal·lació a l’altiplà de Kirchberg (Luxemburg) a principis de la dècada dels setanta. Amb l’adhesió de nous estats a la UE, les instal·lacions de la institució s’han anat ampliant paral·lelament a l’augment de països que se sumaven al club comunitari. En aquest procés també va ser clau la creació, l’any 1989, del segon òrgan jurisdiccional, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), en el qual hi ha dos jutges per cada estat membre.

La primera inauguració d’un edifici del TJUE va ser la del Palau original, el 1973. Des d’aleshores, el tribunal ha tingut cinc ampliacions. L’última es va completar l’any 2019 i va ser la que va permetre que tot el personal de la institució treballés al mateix indret. Va ser en la dècada dels noranta quan es van començar a donar noms a alguns dels edificis. El primer va ser Erasme, considerat el primer europeu a treballar per federar les cultures del continent al voltant dels ideals humanistes. Després va arribar l’edifici Thomas More, una altra figura destacada en la defensa de les llibertats.

Ara, amb el setantè aniversari, la fins ara Torre A passa a dir-se Comenius, pel filòsof i pedagog txec Jan Amos Komenský, el primer defensor de l’educació universal i, en conseqüència, de la igualtat d’oportunitats. La Torre B ara tindrà el nom de l’advocat i escriptor francès Montesquieu, i la Torre C, el de Rocca, per Giustina Rocca, considerada la primera advocada de la història. Rocca dona així nom a la torre més alta en gest del tribunal en la reivindicació de l’accés universal al dret i a la justícia. També té nom de dona el fins ara Annex C. Concretament el de Temis, considerada en la mitologia grega la deessa de la justícia. Convertida en imatge universal de la justícia, la seva espasa llueix al logotip del TJUE amb doble fulla per recordar que ningú s’escapa de poder ser sancionat quan s’incompleixen les normes.

70
anys
ha fet aquest 2022 de la creació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna assegura haver frustrat un atac terrorista a Kíiv planejat per Moscou

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ordena evacuar més barris de Rafah

Barcelona

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana