Política

ANTONI NAVARRO ROBLEDO

ALCALDE DE LLAGOSTERA (ERC)

“Municipalitzar serveis és possible des d’un punt de vista econòmic”

“Un servei com el de l’atenció als residents no s’ha de basar en criteris purament econòmics, sinó d’atenció a les persones”

“Vam proposar la cessió d’uns terrenys a Catsalut i ens van dir que sí”

En el pacte [amb la CUP] ens trobem molt còmodes i és fàcil que continuï en la mateixa línia
El poble està mancat de sòl industrial. Un dels objectius del govern és el foment de l’economia local

Antoni Navarro Robledo (Esparreguera, 1956), llagosterenc d’adopció des de fa una trentena d‘anys, ha estat membre de diverses entitats i regidor en diferents períodes. Des del juny del 2019 és l’alcalde de Llagostera.

En quatre etapes ja ha estat vint anys a l’Ajuntament. És hora de retirar-se?
Fa molts anys que hi sóc i toca que la gent jove agafi els compromisos. Em retiro com a alcalde, però no com a polític ni del grup amb el qual em sento molt identificat. Podran disposar de la meva experiència. La persona que serà el candidat està molt capacitada. Puc marxar tranquil, queda un grup potent que pot fer una bona feina.
Ha estat regidor per ICV, l’Entesa i ERC. I és alcalde d’ERC pactant amb la CUP. Quin futur albira a l’Ajuntament?
He participat en moltes conteses electorals. Sempre fas càlculs, la gent tendeix a donar-te ànims i acabes pensant que tindràs una majoria aclaparadora i la realitat et posa a lloc. Tots els grups volen tenir la majoria absoluta i, si no, a fer pactes. En el pacte ens trobem molt còmodes i és fàcil que continuï en la mateixa línia.
Vostè va posar com a objectiu aconseguir “una Llagostera participativa, justa, solidària, pluricultural, feminista, respectuosa amb el medi ambient i centrada en les persones”. S’han complert?
Crec que sí, perquè no era un objectiu de l’alcalde, ni d’ERC. Ho era d’ERC, de la CUP i meu. Tots hem treballat en aquesta línia. Hem creat òrgans de participació en què hem implicat gent del poble en moments durs com la pandèmia i ens ha permès prendre decisions de manera conjunta, justa i solidària. Els dos darrers anys hem congelat l’IBI i enguany tots els tributs; tenim en compte la situació econòmica de la gent. Hem fet el pla d’igualtat i hi estem treballant. I en el cas del medi ambient, s’ha ampliat el porta a porta, i l’objectiu és posar energies renovables i estudiar com fer comunitats energètiques. En l’habitatge hem ampliat un gairebé inexistent parc d’habitatges socials i en gestionem una trentena de lloguer social.
Vostès tenen l’objectiu de compromís residu zero i han ampliat el servei de recollida porta a porta als veïnats i les urbanitzacions de la Canyera, Mata i Mont Rei. I una àrea controlada a Font Bona i Selva Brava. Preveuen que la recollida selectiva augmentarà de l’actual 72%?
Creiem que es pot augmentar i ja estem avançant cap a l’objectiu del 85%. Molt ambiciós, però realista. És difícil perquè el mercat no ens hi ajuda. Hem de dialogar amb els comerços per evitar el màxim de residus. És important haver ampliat el porta a porta a espais que no són del nucli urbà. S’ha fet molt bé i el regidor David Parrón, que ha hagut de plegar per motius laborals, ha fet molt bona feina. S’ha millorat moltíssim la quantitat de reciclatge que es fa al poble.
El contracte de neteja es vol municipalitzar. Se subroguen les treballadores, quan sembla que la tendència és externalitzar les feines. Es una aposta per millorar el servei?
Sí. El més còmode per a un equip de govern és l’externalització perquè s’hi posa una empresa i es fa càrrec de tot. Estem convençuts que la municipalització va bé i és possible des d’un punt de vista econòmic perquè estalvies IVA i benefici industrial. Estàs en diàleg amb els treballadors i les condicions poden ser millors, amb el mateix cost. Ara tenim una empresa molt familiar, hi ha hagut molt bona relació i n’hi haurà en un futur, però tocava fer la licitació i aquí ja no només vindria aquesta empresa, fet que redunda en el servei i en la situació de les treballadores. Convençuts que municipalitzar el servei és el millor, i no només en la neteja d’edificis, sinó també en altres serveis com la zona blava.
La construcció de la nova residència geriàtrica és un objectiu pendent. Han descartat buscar fons externs i privatitzar-ho?
Descartem privatitzar-ho en la mateixa línia que dèiem abans. Un servei com el de l’atenció als residents no s’ha de basar en criteris purament econòmics, sinó d’atenció a les persones. Qualsevol empresa privada que ho agafi, tot i que és ben legitim que hi tingui interès econòmic, això moltes vegades va en detriment de l’atenció a les persones. En la covid s’ha vist com les residències portades des de l’àmbit públic han aguantat millor que les privades. Pel que fa a la construcció, ja en l’època de l’Entesa es va començar a parlar d’una nova residència a la zona esportiva. Hi ha ciutadans que diuen: per què no s’amplia l’actual i s’agafa l’antic col·legi de les monges? Per raons obvies. Primer d’espai. La persona que està en la residència quan ha de sortir es troba amb carrers amb pendents. No pot sortir. Hi ha tretze passadissos, moltíssimes escales... No pots donar l’atenció adequada. Tenim personal per sobre de la ràtio perquè no hi ha l’espai diàfan. La nova residència no volem només que sigui més còmoda des del punt de vista arquitectònic, sinó de cara a la gent, més assolellada, més pràctica, amb una zona de menjador, que no sigui un espai tancat al món exterior. En l’espai actual és impossible.
També hi ha en projecte la construcció d’un nou CAP?
Estem esperant fer la cessió de terrenys. Ens vam reunir amb Catsalut i vam demostrar que hi ha dèficits en el CAP, com la falta d’àrea d’urgències. Calia una ampliació i vam plantejar si es podia fer allà mateix tenint en compte que és zona inundable. En una reunió amb Catsalut i l’ACA ens van dir que allà no es podia ampliar. Vam proposar la cessió d’uns terrenys, ens van dir que sí i es comença a posar en marxa la maquinària. Els terrenys són prop del tanatori, un espai lluminós, ben comunicat i amb aparcament.
Un dels problemes és tenir gent preparada per atendre les persones grans. Des de l’Institut es pot fer un cicle formatiu d’assistència social per preparar persones per al geriàtric?
Sí, ens vam posar en contacte amb l’Institut, conscients que no hi ha prou gent formada per atendre els residents ni tampoc per a un servei d’atenció domiciliària com voldríem. Hi ha una quantitat alta de gent gran que viu en domicili particular. Vam plantejar fer un cicle formatiu d’assistència a la tercera edat que tingués sortida laboral i es poguessin fer les pràctiques. Ja es va demanar l’any passat a Ensenyament i no va avançar, però junt amb l’Institut hi hem tornat a insistir per si el podem tenir per l’any vinent. Això permetria tenir personal qualificat tant pel nostre poble com pels municipis dels voltants.
La Fundació Privada Patronat Santa Creu està construint un edifici per a persones de més de 60 anys que siguin autònomes.
Sí, aviat s’acabaran les obres d’aquest bloc de protecció oficial, amb un total de 16 habitatges destinats a persones de més de 60 anys autònomes.
Quines són les grans línies del pressupost del 2023?
Passem de 10 milions consolidats amb la part de la residència geriàtrica. El 2022 l’oposició ens van donar suport, i aquest any hem fet reunions prèvies i s’ha explicat [Junts i el PSC hi van votar en contra el 21 de desembre passat]. Està en línia continuista, perquè creiem que les coses s’estan fent bé. Sé que hi ha coses que ens divideixen, com la privatització de serveis, que no es veu igual a tots els grups. Dins el pressupost aportem gairebé 200.000 euros a la residència geriàtrica, perquè no hi havia prou personal. Sempre se’ns ha dit que una direcció ha de descansar en tres potes: gerència, direcció tècnica i recursos humans, i aquí ho teníem concentrat en una sola persona. També faltava gent a la cuina i a l’atenció als residents. A més, la pujada de la llum o els augments salarials, que no venen compensats amb els diners que ens arriben. Ho hem comparat amb altres municipis i amb una residència semblant aporten molts més diners. Per tant, no és producte de mala gestió, sinó d’uns serveis necessaris.
L’oposició no els ho ha posat gaire difícil.
Sí, ha estat una oposició tranquil·la. Valoren en conjunt positivament el que s’esta fent. Com que he estat a l’oposició, penso que s’ha de ser una mica generós i que els companys tinguin el màxim d’informació. L’element personal ajuda i la relació ha estat molt bona, amb lògiques diferències. La quantitat de propostes que presentem i que s’aproven és important.
Van fer una actuació puntual al passeig Pompeu Fabra, que té la gran reforma pendent.
Hi ha un projecte que s’hauria de tornar a redactar, però hem de ser conscients de la situació econòmica. Hi havia mínims del passeig que s’havien de resoldre. Els vehicles aparcaven sobre la vorera i impedien a la gent anar amb el carro de la compra i qui va en cadira de rodes no podia ni passar. Vam veure que podíem reduir el passeig i vam fer-ho en dues fases. A la primera hi havia un esglaó sense cap utilitat i traient-lo els cotxes poden aparcar a baix. La primera fase no ha quedat tan bé com la segona, que es va poder retallar el passeig i es va asfaltar. S’ha fet que les voreres siguin practicables. També faltaven arbres.
Es legalitzaran aviat les urbanitzacions de Font Bona i Selva Brava? La recepció de la Canyera ja està ultimada?
Cadascuna està en períodes diferents. La Canyera està acabada i a punt de recepcionar. Hi una problema amb Endesa i Telefònica per soterrar les línies, però si ho esperem no acabaríem. Per tant, tirem endavant. Font Bona està pràcticament acabada, però per motius econòmics hi ha gent que no fa front a les seves obligacions i en una part falta l’última capa d’asfalt. Quan és compleixi es recepcionarà. Selva Brava no té junta de compensació i cal que facin tot el procés que han fet les altres. És una situació més difícil. No és en el pressupost però preveiem la canalització d’aigua potable fins a Font Bona.
Fa temps que es parla de l’enderroc de ca la Xe i del de Casablanca. Ho veurem abans d’acabar el mandat?
Està pressupostat. Vam comprar l’edifici de ca la Xe que està en ruïnes i requeria una actuació perquè és una sortida del poble i una zona de molt poca visibilitat. S’hi pot fer una placeta amb un parell de bancs. Vam tenir molts problemes per trobar l’interlocutor. Aviat es retirarà la runa i s’està fent el projecte per la plaça. Pel que fa a la Casablanca, es va comprar per enderrocar-ho i posar-hi terra, ja que és zona verda. Els pròxims governs ja diran què s’hi farà. Hi anava una rotonda que formava part del projecte Sud11, que és la zona industrial. Hem intentat eliminar de la urbanització la càrrega de fer la rotonda. El poble està mancat de sòl industrial. Un dels objectius del govern és el foment de l’economia local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tribunals

El TS avala la segona inhabilitació a Torra

barcelona
guerra a europa

Zelenski demana que no es retardi l’entrega d’armes a Ucraïna

barcelona
estat espanyol

Ábalos garanteix que no posarà en risc la majoria de Sánchez

barcelona
cuba

Cuba demana ajuda al Programa Mundial d’Aliments

barcelona
Política

Les defenses del cas Tsunami demanen al Suprem que s’invalidi la causa

barcelona
Rússia

La vídua de Navalni insta la UE a ser més creativa per fer front a Putin

barcelona
rússia

El funeral de Navalni es farà divendres a Moscou

barcelona
Lleida

Larrosa aposta per promoure el creixement i la mobilitat de Raimat

Lleida
guerra a europa

Rússia condemna més de 280 soldats ucraïnesos per crims de guerra al Donbass

barcelona