El vot exterior hauria de respirar millor aquest 23-J amb el nou sistema

Els catalans que viuen a l’estranger han viscut un calvari per exercir el seu dret a vot la darrera dècada perquè el 2011 es va implementar el sistema de vot pregat i es va caure fins al 4% de participació quan havia estat del 25%. Però, després de molta lluita, des de l’octubre de l’any passat aquest sistema és història perquè els partits van acordar un canvi de la llei electoral espanyola (Loreg) i ja no tindran tants maldecaps. Les eleccions estatals del 23-J seran les primeres per als catalans a l’exterior en què podran tornar a votar amb certa normalitat. Els ciutadans de la resta de l’Estat ja ho van poder fer en les eleccions autonòmiques d’aquest any. Segons ha comunicat l’INE, 281.155 catalans que viuen a l’estranger ho podran fer.

El director general de la Catalunya Exterior, Rafel Caballeria, recorda que el sistema anterior al vot pregat era molt simple i “donava peu al fet que es pogués produir frau electoral” i en alguna província el recompte “no quadrava gaire”, però amb el vot pregat tot va esdevenir “farragós”, ja que s’havia de sol·licitar per poder exercir aquest dret. Ara hi ha un “equilibri” i ja no caldrà pregar per votar. És a dir, els residents a l’estranger inscrits en el registre que els fa constar com a tals (CERA) han rebut la documentació a casa seva directament: en una primera tramesa, tots els documents electorals; i les paperetes, en una segona, tot i que també es poden descarregar per internet, un element nou. Llavors, es pot votar presencialment als consolats, que tindran preparats els sobres i paperetes, entre el 15 i el 20 de juliol, o bé per correu postal fins al 18 de juliol. Alhora, també poden votar des de Catalunya pel sistema postal si hi són, però s’ha de dir a l’oficina de correus.

Malgrat que les eleccions les organitza l’Estat, el Departament d’Acció Exterior ha apostat per la publicitat i les sessions telemàtiques per informar, però també ha respost una quarantena de consultes escrites. “Els efectes de l’eliminació del vot pregat es veuran, sobretot, a partir de l’any que ve perquè ara ha agafat molta gent a contrapeu”, diu Caballaria, i recorda que en les autonòmiques a l’Estat només hi ha hagut un increment del 3% de la participació exterior. Interrogat sobre possibles noves reformes, recorda la marxa enrere d’Alemanya i els Països Baixos respecte al vot electrònic i que han consolidat el model tradicional, que dona “més garanties”.

La modificació de la llei electoral sobre el vot exterior resol diverses peticions, però en desatén d’altres. Els consolats ara estan obligats a publicar els resultats, però diverses veus recorden que molts no ho van fer en les autonòmiques del 28-M i lamenten manca d’ambició per anar més enllà.

La periodista experta en vot exterior Mireia Domènech, que viu a Suïssa, destaca l’èxit que es puguin descarregar i imprimir les paperetes des de casa, però critica que no s’hagi fet el pas que el certificat censal també es pugui descarregar: “Seguim depenent de papers que surten de Catalunya cap a l’altra punta del món per tornar al lloc de partida”, lamenta, i hi afegeix que “no s’ha facilitat prou el vot exterior”, que depèn del correu postal quan hi ha molts països de l’Amèrica llatina on van “molt malament” i hi ha gent que viu a més de mil quilòmetres del consolat. La llei, però, sí que deixa fora d’òrbita les empreses de missatgeria privada, ja que ara es va amb valisa diplomàtica, però no fa dos passos que creu necessaris: el vot delegat, model que funciona a França i el Regne Unit “amb bons resultats”, o el vot electrònic, que diu que és el futur. “És absurd ser el hub tecnològic del sud d’Europa i no apostar pel vot electrònic”, assevera; es pregunta: “Per què amb Pujol es feien proves i ara ja no?” També recorda el que ha costat aconseguir les fites actuals, però demana anar més enllà.

Jordi Gairin, català resident a Luxemburg des de fa 22 anys, formava part de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, que ha fet campanya pel canvi en el vot exterior. “El problema que hem tingut és que el meu vot no ha estat recomptat sovint perquè no arribaven a temps”, sosté. De fet, explica que un cop, com a interventor, va poder comprovar el fenomen. Ara, però, els terminis s’eixamplen: es vota abans, s’envien tres dies més d’hora i es recompten cinc dies després dels comicis, no tres com abans: per tant, es guanyen vuit dies. Relata que a Luxemburg el procediment per votar és molt senzill perquè el consolat és a prop i el correu funciona molt bé; per tant, amb el vot pregat no tenia gaires problemes. Però lloa la millora actual: “Se’ns ha retornat un dret fonamental.”

Sergi Marzábal, resident a Melbourne, Austràlia, és l’impulsor de Catalans al Món i del web Vull Votar, per reclamar el dret de vot dels catalans a l’estranger. Ha viscut la problemàtica del dret de sufragi des de països com ara Mèxic, Irlanda, els EUA, el Brasil i els Països Baixos. “A Mèxic, el consolat no t’agafa mai el telèfon i has de fer sis hores per anar-hi”, diu. També defensa el vot electrònic com a solució i posa l’accent en els residents temporals, que han de votar per correu per força i que a l’Amèrica del Sud o Àfrica això no funciona. Un dels elements que posa sobre la taula és la manca de traçabilitat i control del vot, ja que tot queda molt en mans dels funcionaris, els consolats i les juntes electorals: “Jo no sé mai si he votat, quan fico el meu sobre ja no sé res més”, afirma. També recorda que una vegada va poder presenciar el moment del recompte en la junta provincial i va veure com mil vots van anar a la brossa perquè es consideraven “no-vots” per defecte de forma, i això no queda comptat enlloc. “S’ha millorat molt en l’enviament, però no en el control”, diu.

En aquestes eleccions, un dels punts febles que Marzábal assenyala són les errades que han fet des del govern estatal, que va posar un enllaç per descarregar les paperetes que al principi no funcionava i problemes en les traduccions al català de les instruccions, farcides de faltes d’ortografia i amb imprecisions notables respecte a la versió castellana per les quals ha hagut de consultar Acció Exterior. Alhora, Mireia Domènech recalca que ha mancat una campanya de comunicació potent i destaca errors sonats com ara el del consolat de Jakarta (Indonèsia), que va enviar un correu als residents amb la data dels comicis passats.

D’errors greus d’altres èpoques n’hi ha que criden l’atenció: en les eleccions estatals del 9-N del 2019, 200 vots provinents d’Hamburg per a la circumscripció de Barcelona van anar a Madrid i a la inversa, i els vots catalans es van perdre. Li va passar a la Mireia Domènech també el 2019, quan per una tempesta els seus vots van anar fins a la ciutat alemanya i es van acabar perdent. Ara molts d’aquests problemes es resolen, però caldrà veure com funciona i si la participació torna als estàndards anteriors a la introducció del vot pregat.