Política

MONTSE BASSA I COLL

CAP DE LLISTA D’ERC AL CONGRÉS PER LES COMARQUES GIRONINES

“El PSOE no és el nostre amic, però cal negociar amb l’enemic”

Recorda que no van votar Sánchez, sinó que es van abstenir en la investidura, i situa l’autodeterminació i l’amnistia com línies vermelles per tornar a donar suport a un govern estatal d’esquerres

S’avé a retrobar la unitat estratègica amb Junts, la CUP i altres forces independentistes com Bildu i el BNG, per fer pinya al Congrés

Sense filtres.
Bassa (Torroella, 1965) va arribar al Congrés com a sòcia fundadora de l’Associació Catalana pels Drets Civils i la visibilitat com a germana i portaveu de l’exconsellera Dolors Bassa, amb un plus de llibertat que li han respectat: “Vaig entrar a ERC com a militant dient que seria coherent amb totes les meves idees i he tingut la sort que coincidim plenament. en el projecte i si mai hi hagués alguna cosa que pensés que no he de votar, no ho faria” Vol continuar combatent el “règim del 78” i l’extrema dreta
Si el PSOE no posa al centre de l’agenda la defensa de Catalunya, no tindran suport d’ERC

La cap de llista gironina d’ERC en les generals afronta la tercera cita amb les urnes després de la legislatura fallida del 2019, que va acabar amb la repetició electoral, i la següent, amb una investidura de Sánchez que els republicans van desbloquejar amb l’abstenció. Lamenta que la pandèmia hagi retallat temps i espais per fer més feina, i surt a defensar el resultat del novembre del 2019, quan van ser els més votats a la demarcació, amb dos diputats.

La campanya avança per ara sense grans atacs entre ERC i Junts, però sense gaire rastre d’unitat estratègica. Junts n’ofereix al Congrés un cop comenci la legislatura. La veu factible?
Amb una de les persones que més hem parlat aquests anys ha estat amb la Mariona Illamola, de Junts. Tots els acords en les matèries que he portat els hem parlat tant amb ella com amb la CUP. La unitat estratègica és important i necessària, però també la relació humana entre independentistes. Jo tinc clar que els enemics són els partits espanyols, però dins del grup de Junts, aquests anys amb el PDeCAT, han tingut diferències. Per mi, és fàcil si posem només dos temes en l’agenda comuna: el dret a l’autodeterminació, amb un referèndum, i l’amnistia per a tots els represaliats. En altres, és més complicat.
Quins?
Qüestions que tenen més a veure amb els drets socials. Però els números no enganyen: ERC ha aprovat el 89% de lleis i acords plantejats pel govern del PSOE i Sumar, negociant-les totes i presentant esmenes a la totalitat sempre que hem detectat, llei per llei i punt per punt, alguna possible invasió competencial. Junts ha acabat votant el 85% de coses a favor, igualment, però sovint sense cap voluntat de negociar ni possibilitat de treure’n res. Per això cal que anem tots a l’una.
Però vostès han quedat com els que van investir el president socialista...
En la primera legislatura fallida vam votar en contra de Sánchez. I en la segona, ens vam abstenir per donar una oportunitat al diàleg amb un govern en què hi havia Unides Podem, que donava suport clar a l’autodeterminació. Ara tenim clar que Sumar ni la defensa ni la defensarà mai. Però torno al gener del 2020, en aquella abstenció. Al cap de tres mesos estàvem confinats per la pandèmia, i només podíem decidir entre convalidar, fent-hi algunes aportacions, reials decrets que implicaven aconseguir ajudes econòmiques a empresaris, persones, coses que també ens afectaven, com a catalans, a qualsevol familiar o amic que estava abaixant persianes o necessitava mascaretes. I dient no a tot, hauríem fet créixer l’independentisme? Segurament no.
Ja ens hem oblidat de la pandèmia...
Segurament, però fa mal, com a germana de presa política, i no vull caure en el victimisme. Però després de quatre anys trepitjant presons, no vull deixar-ne passar cap a aquells repressors, i hi incloc els socialistes que no han permès l’amnistia.
El diàleg ha permès eliminar el delicte de sedició, però ara hi ha els “desordres públics agreujats”...
Ens diuen “botiflers”, però hem estat defensant el sit and talk i el diàleg que es demanava. Negociar amb l’enemic per mirar de treure algun profit per als nostres. Jo estic orgullosa que no tinguem presos polítics engarjolats. I sí, tinc clar que encara hi ha més de 2.000 persones represaliades, però ningú més no ha entrat a la presó. N’hi ha prou? No; per això volem seguir lluitant per debatre, per exemple, una llei d’amnistia que vam presentar amb Junts, la CUP i el PDeCAT, i que no va passar ni per la mesa del Congrés. El PSOE no és el nostre amic, però hi hem negociat perquè s’ha de parlar amb l’enemic.
L’escenari en la nova legislatura al Congrés pinta encara més magre?
Hem de posar-nos fites clares. Com aquests quatre anys, que s’han pogut aconseguir coses, però si no tens objectius definits ja no hi aniries, i et queda l’opció de fer tuits des del sofà. No és fàcil veure que tens més de 300 diputats en contra, davant tretze d’ERC, quatre de Junts i dos de la CUP. Si som més i estem coordinats, com amb la bona entesa que hem assolit amb Bildu, o els diputats del BNG, serem més necessaris.
Pel que fa a pactes possibles, allargarien el diàleg amb el PSOE. El veuen factible amb el PP sense Vox?
Si el PSOE no posa al centre de l’agenda la defensa de Catalunya, no tindrà el nostre suport, com tampoc vam fer el 2020. I amb la dreta mai hi pactarem. Mai no ho hem fet.
Amb el PNB hi podrien comptar més?
Ens han votat a favor de qüestions com ara l’amnistia. Però no són d’esquerres. S’entenen més amb Junts votant en contra de coses que generaven consens entre les esquerres independentistes. Estic a la comissió d’Educació i nosaltres defensem l’escola pública i laica, i ells en canvi no votaran en contra de les privades concertades. Però fora d’aquestes diferències, sisplau, anem plegats en temes nacionals
Com a torroellenca, el projecte d’energia eòlica marina davant del cap de Creus li divideix el cor?
No es pensi. Tinc molt clar que qualsevol projecte que afecti el territori s’hauria de poder fer, però decidint des d’aquí i amb consens, no pas des de Madrid. Per descartar el ramal de la MAT cap a Riudarenes, sortosament, ens n’hem sortit.
Acabem amb infraestructures. Quin balanç fa d’aquests quatre darrers anys?
Reformularia el final de la pregunta i ampliaria el balanç als darrers vint anys. És el temps que fa que l’N-II es podria haver desdoblat, o l’N-260. O que es podria haver resolt el corredor mediterrani i tenir el port de Palamós integrat en l’espai Schengen. Amb l’aeroport, hem aconseguit que es redactin projectes, però ja veurem si avancen. I el caos de rodalies, a l’R-11, sense anar gaire lluny. Aquest any, entre el gener i el maig, gairebé un de cada dos dies hi ha hagut incidències o retards. Per això no entenem que els gironins puguin votar el PSC, Sumar o el PP. I caldria que els votants, independentistes o no, ens fessin confiança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ULLASTRET

L’oposició demana l’anul·lació del ple de dimarts i posa en dubte l’habilitació de la secretària

ULLASTRET

Llicència per agarrotar

barcelona

Les claus d’un procés ple de vulneracions de dret

Puig Antich, història d’un crim d’estat

barcelona

El tràgic compromís d’un esperit rebel

Banyoles
guerra a gaza

Biden anuncia llançaments aeris d’aliments sobre la Franja

barcelona
política

La Comissió de Venècia avala la llei d’amnistia

barcelona
AMÈRICA LLATINA

L’Equador demana permís a Mèxic per detenir Glas a la seva ambaixada

barcelona
política

PSOE i Junts intenten blindar l’amnistia del brogit del cas Tsunami

barcelona