Política

Recuperen les restes òssies de 26 soldats republicans a Bovera

Les restes s’han exhumat en dues fosses associades a un hospital d’evacuació de soldats ferits

El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat les restes de 26 soldats de l’exèrcit republicà, enterrades durant la Guerra Civil en dues fosses. Es tracta de soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, arran de l’avanç de les tropes franquistes, entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l’ocupació definitiva de tot Catalunya, segons ha fet públic aquest diumenge la conselleria.

Les tasques d’exhumació es van dur a terme al juliol i a l’agost en les fosses situades al cementiri de Bovera, on s’hi han trobat restes de 14 soldats, i en un indret anomenat Casilla, que comunica el municipi amb Flix, on se n’han localitzat 12.

Ara, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l’objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs d’excavació a Bovera, que van ser catalogats de prioritats en el Pla de fosses del 2023, s’ha de completar a l’hivern amb una prospecció en una zona afectada pel canal Segarra-Garrigues, a Coll Roig, un cop es tanqui el reg.

Primers resultats

Les dues fosses intervingudes estan associades a la rereguarda republicana i estan relacionades amb un hospital d’evacuació de soldats ferits a la batalla de l’Ebre, establert al mas del Senyor de Bovera.

De la intervenció al cementiri, s’ha documentat que els soldats presentaven traumatismes perimortem associats a un context bèl·lic, també s’hi han trobat evidències de tractaments mèdics, com ara amputacions o tubs de drenatge, que constaten el seu pas per l’hospital.

Pel que fa a la intervenció de la Casilla, amb restes de 12 soldats inhumats, a més dels traumatismes perimortem, també s’han localitzat nombroses bales que van impactar contra els soldats. Aquesta evidència corroboraria el relat segons el qual els soldats republicans que eren en aquest lloc de triatge, proper al mas, van ser sorpresos i afusellats per un contingent de soldats rebels. Així mateix, entre els materials recuperats, destaquen una xeringa d’ús mèdic i una insígnia de la sanitat republicana. Aquests elements podrien estar associats a un metge que, d’acord amb les fonts orals, fou assassinat juntament amb els soldats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona