Política i polítiques

Hi ha més coses a la vida, més enllà de les paraules. No nego la importància dels discursos i les opinions. Però també existeixen els fets. Un exemple d’això és quan el pacient arriba a casa del doctor i li diu que sent un dolor al pit, com si fos al fons d’una piscina; o com si fos una punxada intensa; o com si... Les paraules intenten explicar el dolor... És un relat. Però tots sabem i coneixem que el dolor existeix.

Llegeixo als mitjans de comunicació que Isabel Díaz Ayuso diu paraules com llibertat, no trobar-se la parella o, ara últimament, fa referència constant a la fruita. Un cert periodisme de la “declaració” ho recull. Fins i tot, ho emmarca en un escenari que és explicat com un conflicte. Aquest diu això i aquell, allò. I, no obstant tot això, el dolor existeix.

La falta d’oportunitats, el deteriorament de l’escola pública, l’augment de la inseguretat al carrer, la força dels discursos d’odi contra la diversitat, l’atur, el preu de l’habitatge. Les ciutats es remouen de dolor, però l’espectacle de la comunicació únicament parla de paraules i paraules i paraules. La política, d’aquesta manera, es converteix en un espectacle, quan ha de ser una recerca de solucions.

Els discursos polítics potser contribueixen a allunyar els representants de la ciutadania quan es fan referència a si mateixos, quan el joc és entre partidaris d’aquest grup i els de l’altre. Si s’hi afegeix hipermilitància o exageració, la cosa pot empitjorar encara més. Per això, és tan important, en lloc de fer política, que pot ser politiqueria, centrar-nos a intentar fer polítiques. Les polítiques són la resposta a la següent pregunta: què fem per millorar la vida de les persones?

La regidora Bea Esporrín, fa uns dies, va acabar un treball exhaustiu, que va permetre demostrar que el tripartit de Salellas a l’Ajuntament de Girona no havia convocat la comissió per al ple d’ordenances tal com calia fer-ho. No hi havia els informes necessaris perquè els regidors poguessin votar amb prou coneixement. Era impossible fer-ho. S’havia vulnerat el nucli essencial de la participació. Els serveis de secretaria de l’Ajuntament de Girona van concloure que la justícia declararia les ordenances nul·les.

Quina era la notícia? Les paraules del PSC? O que els serveis neutrals de l’Ajuntament de Girona informessin per escrit que les ordenances de Girona serien declarades nul·les davant de qualsevol tribunal? Aquest diu això i aquell, allò. Existeix un enunciat, però també existeix un enunciant. En aquest cas, una institució: l’Ajuntament de Girona. En un moment i un lloc concrets, la nostra ciutat, avui, la qual és evident que hauria de tenir un govern més transparent. Això és important per al conjunt de la gent. Polítiques.