Política

Tot recordant

Joan Baptista Basset, heroi valencià de la guerra de Successió (1705-1714)

Va comandar el batalló de catalans que van ajudar l’exèrcit anglès a prendre i controlar Gibraltar (1704)

Tal dia com avui fa 296 anys va morir reclòs a la ciutat de Segòvia Joan Baptista Basset i Ramos, capdavanter dels maulets i general de l’exèrcit austriacista. Les seves gestes el fan recordar com un heroi. Se n’han escrit poemes i cançons i, l’any 2005, Acció Cultural del País Valencià va col·locar una placa en honor seu al fossar de les Moreres de Barcelona.

Va néixer en el si d’una família d’artesans el 1654 a Alboraia (País Valencià). Es va formar com a militar i va participar en les revoltes de la Segona Germania contra el virrei de València. Posteriorment a la derrota, es va exiliar i unir a l’exèrcit imperial de l’arxiduc Carles. Va combatre a Milà i a Hongria, i el 1704, quan Carles d’Àustria va confiar a l’almirall anglès George Rooke la missió de conquerir Gibraltar, Basset va ser escollit per comandar el batalló format per 400 catalans, valencians i balears. Va ser un batalló clau per conquerir el penyal. Van ser els primers a desembarcar-hi i ho van fer a la platja que avui es coneix amb el nom de Catalan Bay. Després de tres dies de setge, el governador de Gibraltar es va rendir. Els 4.000 habitants que hi vivien van abandonar el penyal i Basset va exercir transitòriament com a governador local. El Tractat d’Utrecht va deixar finalment Gibraltar en mans britàniques.

Després de Gibraltar, l’exèrcit austriacista va mobilitzar-se fins a Dénia i València. En totes dues ciutats l’arxiduc Carles va ser proclamat rei i Basset, nou general de les armes del regne. Quan Carles va sortir cap a Barcelona per també ser reafirmat rei i jurar les constitucions, Basset es va quedar a València. Va capitanejar la revolta valenciana contra Felip V esdevenint cap dels maulets i va organitzar la defensa de Xàtiva (febrer del 1706). Després de la derrota del 25 d’abril del 1707 a Almansa, Basset va ser l’encarregat de defensar les comarques catalanes del sud, i en iniciar-se el setge de Barcelona (juliol del 1713) va ser nomenat comandament en cap de l’artilleria de la ciutat i del cos d’enginyers. Va desenvolupar el tir d’esclat enlaire amb granada de metralla, anomenada bomba de fragmentació, i va formar part del consell de guerra de l’1 de setembre del 1714. Després de la capitulació, va ser capturat i fortament represaliat. Va passar per diverses presons fins a arribar a la de Segòvia. La seva salut va acabar greument perjudicada i el 1725 va ser alliberat amb la condició de no poder sortir de la ciutat. Va morir al carrer i sense res tres anys més tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

L’Eurocambra demana un alto el foc “immediat” i sense condicions a Gaza

barcelona
política

Aragonès alerta en l’homenatge a Puig Antich que “l’amenaça de feixisme és real”

barcelona
Política

L’Audiència de Barcelona reobre la causa contra Colau per subvencions a entitats

BARCELONA
política

Turull es recupera d’una segona operació després de l’infart de dilluns

barcelona
estats units

El líder de la majoria republicana al Senat plegarà al novembre

barcelona
unió europea

Encalla a la UE la llei que obliga les grans empreses a respectar els drets humans

barcelona
política

El Congrés activa les comissions de Pegasus, l’Operació Catalunya i el 17-A

barcelona
regne unit

Enric recorrerà contra la decisió sobre la seva seguretat en territori britànic

barcelona
GIRONA

El Govern invertirà 178,6 milions d’euros a la demarcació el 2024

GIRONA