Política

iran

Denuncien a les dues periodistes iranianes que van revelar el cas d’Amini

Les dues han estat denunciades per no portar el vel islàmic quan ahir van sortir de la presó en llibertat provisional

Nilufar Hamedi i Elahe Mohammadi, les dues periodistes que van revelar el cas de Mahsa Amini, han estat denunciades aquest dilluns per no usar l’obligatori vel islàmic quan van ser ahir alliberades sota fiança després de 17 mesos a la presó.

“La Fiscalia General i Revolucionària de Teheran obre un nou cas contra les dues periodistes alliberades aquest diumenge de la presó per no portar el vel islàmic després de la seva sortida temporal de la presó”, ha informat l’agència Mizan, pertanyent al Poder Judicial.

L’acusació s’ha presentat per la publicació en xarxes socials de fotos de les dues periodistes sense vel quan van ser posades ahir en llibertat de la presó Evin de Teheran, ha indicat Mizan, que no ha explicat qui ha presentat la denúncia.

Hamedi i Mohammadi van ser posades ahir en llibertat “provisional” sota fiança de 100 bilions de riales, equivalent a 178.000 euros, després que fossin condemnades a l’octubre a més de 12 anys de presó.

Hamedi va ser la primera periodista que va informar de la detenció d’Amini per no portar ben posat el vel islàmic i la seva posterior mort el 16 de setembre de 2022 i Mohammadi va cobrir l’enterrament de la jove de 22 anys, on van començar les protestes que van sacsejar el país durant mesos.

Condemnes

Hamedi, del diari reformista Shargh, va ser sentenciada a l’octubre a set anys de presó per cooperació amb els Estats Units i Mohammadi, del periòdic Hammihan, a sis anys pel mateix delicte, ha informat Mizan, l’agència del Poder Judicial.

A més, les dues informadores van ser sentenciades a cinc anys més per col·lusió contra la seguretat nacional i a un altre any entre reixes per difusió de propaganda contra la República Islàmica de l’Iran.

Les dues periodistes havien de complir la major de les penes, és a dir, set anys en el cas d’Hamedi, i sis en el de Mohammadi.

A més, se’ls va prohibir treballar per a mitjans de comunicació, l’afiliació a partits polítics i l’ús de xarxes socials durant dos anys.

Les dues informadores han apel·lat les sentències.

Gairebé un centenar de periodistes i fotògrafs van ser detinguts per fer el seu treball durant les mobilitzacions a l’Iran, d’acord amb el Comitè per a la Protecció de Periodistes, dels quals 80 informadors han estat posats en llibertat sota fiança.

La mort d’Amini va provocar fortes protestes que durant mesos van demanar la fi de la República Islàmica i només van desaparèixer després d’una repressió que va causar 500 morts, la detenció d’almenys 22.000 persones i en les quals van ser executats vuit manifestants, un d’ells en públic.

En els últims mesos el govern iranià està tractant de reimposar l’ús del vel, amb la presència de patrulles als carrers i un projecte de llei que endureix els càstigs per no cobrir-se el cabell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Lluís Llach votarà Puigdemont

barcelona
estat francès

Macron aposta davant Xi per una relació equilibrada entre la UE i la Xina

barcelona
escòcia

John Swinney serà el nou primer ministre escocès

barcelona
política

Veray afirma que votar al PP serveix per dir “no al procés i no a Sánchez”

girona
OLOT

La CUP defensa una “reforma integral” del sector agroalimentari

OLOT
BESALÚ

Junts es compromet a posar al dia i climatitzar els centres educatius

BESALÚ
Política

Tortosa municipalitzarà el pàrquing de la plaça Alfons XII

Tortosa

La CUP defensa “lleis que treguin l’habitatge de les urpes dels fons voltor”

salt
unió europea

La CE aposta per tancar el procediment contra Polònia per l’estat de dret

barcelona