Política

Galícia

Assalt a la fortalesa del PP

Els gallecs tenen, per primer cop en una dècada, la possibilitat de fer fora del poder el Partit Popular

La dreta espanyola es juga mantenir el seu gran feu a l’Estat i el PSOE, tenir-hi influència

L’admissió de Feijóo, que va oferir a Puigdemont un indult condicionat, sacseja el segon tram de campanya

“Pot estranyar a molts, però hi ha molt de vot que oscil·la entre el PP i el BNG”, diu Miguel Anxo Bastos

Els últims anys, les eleccions autonòmiques a Galícia no despertaven gaire interès. La victòria del Partit Popular per majoria absoluta es donava per descomptada i la incògnita estava posada en els vaivens de l’oposició. Aquest cop, però, amb el president dels últims tretze anys, Alberto Núñez Feijóo, a Madrid i llançant una autèntica bomba política en plena campanya –admetent que en les converses amb Junts per a la seva fallida investidura va tenir la llei d’amnistia sobre la taula i va oferir a Puigdemont un indult amb condicions–, les enquestes pronostiquen una nit electoral distreta en què el totpoderós PP gallec pot perdre la majoria absoluta i, per tant, propiciar que el renascut Bloc Nacionalista Gallec (BNG) d’Ana Pontón conquereixi la Xunta de Galícia amb el suport dels socialistes i de Sumar i Democracia Ourensana si aquestes formacions aconsegueixen entrar al Parlament.

L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicada ahir, posa en perill l’hegemonia del PP, al qual atribueix un 42,2% del vot i entre 34 i 38 escons (la majoria absoluta està en 38 diputats); el BNG com a segona força pujaria (33,4% dels sufragis i entre 24 i 31 representants) en detriment del PSdeG-PSOE, que es quedaria amb el 18,1% de les butlletes i entre 9 i 14 diputats. Sumar assoliria el 2,8% dels vots i entre 0 i 2 escons, mentre que Vox (2,4%) i Democracia Ourensana (0,5%) oscil·larien entre 0 i 1 escons.

El BNG, a través de la seva líder, Ana Pontón, és la gran revelació de la campanya després d’haver aglutinat el sector del nacionalisme gallec que s’havia escindit, l’Anova de l’històric líder nacionalista Xosé Manuel Beiras, que ara dona suport a la que podria ser la primera dona a presidir la Xunta de Galícia.

La líder del BNG, però, no ho tindrà gens fàcil. Així com entre la resta de formacions polítiques hi ha hagut històricament moltes oscil·lacions en el nombre de vots i transvasaments de les unes a les altres, el PP s’ha mantingut, amb petits canvis, com una roca estable com a principal partit del país a molta distància de la resta.

El PP –explica a El Punt Avui Miguel Anxo Bastos, professor de ciència política i de l’administració de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC)– “és un partit amb molta presència al país amb molta capil·laritat” i a “l’electorat li agraden les polítiques moderades”. La formació conservadora –hi afegeix Bastos– té presència a totes les aldees, a totes les institucions, als clubs esportius, les esglésies i les tavernes. És un partit que coneix molt bé el país, present a tot arreu” la qual cosa fa que sigui “votable” per a un gran espectre de l’electorat gallec.

Sovint s’ha acusat el PP gallec de dur a terme pràctiques clientelistes per obtenir el suport dels votants. Fins i tot s’ha dit, en alguna ocasió, que el partit lloga autobusos per portar gent gran dels pobles a votar per ells. També s’ha denunciat, en altres ocasions, que havien anat a votar ciutadans que ja eren morts. Bastos assenyala que “hi pot haver clientelisme”, però aquesta no és la principal explicació de l’hegemonia del Partit Popular a Galícia. El PP, assenyala el politòleg de la USC, “és fruit del disseny de Manuel Fraga, que combina el centre nacionalista amb sectors de la dreta tradicional o centre nacionalista. És un partit que modula molt bé el país perquè no és gaire espanyolista, tampoc no és independentista i s’adapta molt bé al tarannà del país. Les enquestes diuen que en els entorns més identitaris la gent vota el PP en la mateixa proporció que el BNG”.

Molts analistes polítics gallecs discrepen de la percepció general que es té de fora de Galícia com un país conservador i de dretes, condició que explicaria l’hegemonia del Partit Popular. La doctora en comunicació i informació contemporània Sara Mandiá Rubal, escrivia en un article publicat a Nós Diario, l’únic diari en paper en llengua gallega, que Galícia “no és, necessàriament, de dretes”.

“El del Partit Popular sembla un vot estructural de país”, sosté Mandiá, que explica el lideratge d’aquesta formació “pel control dels mitjans de comunicació i el suport de les elits”. “En l’àmbit urbà, de les elits econòmiques, i en l’àmbit rural, de les elits socials.

“El suport a les sigles no és tant per la ideologia com per la influència en la comunitat, amb una forta presència en la vida quotidiana. És en situacions aparentment apolítiques (misses, esport, festes, àpats) com el partit s’ha fet hegemònic” a Galícia, escriu l’analista.

Lluitar contra tots aquests factors es presenta com una missió gairebé impossible, però el BNG sembla estar en disposició d’assaltar la fortalesa del PP amb èxit gràcies a un discurs moderat amb el qual pretén pescar vots a dreta i esquerra. “El BNG s’ha moderat. Pot estranyar a molts, però hi ha molt de vot que oscil·la entre el PP i el BNG. Són els dos partits del país. Aquí, a Galícia, és com una espècie de PNB o Convergència”, explica Miguel Anxo Bastos.

El partit de Pontón, però, ha de fer molts equilibris per acontentar, d’una banda, els militants de la formació, més nacionalistes i d’esquerres que la mitjana dels seus votants, i els ciutadans més reticents a grans canvis polítics. “El BNG, de vegades, és presoner del discurs d’esquerres, que li fa perdre vots. Moltes vegades està molt centrat en discursos de l’esquerra tradicional i això no l’afavoreix”, alerta el professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que posa com a exemple que la formació nacionalista sovint vota amb Sumar i Podem. “Per exemple, en la guerra d’Ucraïna sempre vota amb l’extrema esquerra. Això agrada als militants i als càrrecs, però si vol el vot de la gent ha d’anar amb compte.” “Els votants d’esquerra també tenen el PSOE.”

El secret, doncs, és picar pedra en la sòlida base electoral del PP, on hi ha una gran part de l’electorat galleguista, amb un fort sentiment identitari i que té el gallec com a llengua materna. “Si el BNG vol guanyar ha de prendre vots al PP”, resumeix Bastos.

La defensa de la identitat i la llengua gallegues és una bona estratègia del BNG per esgarrapar vots dels galleguistes del PP, que per més fidels que hagin estat històricament al seu partit, no veuen cap sentit al discurs espanyolista que fan els populars, ara liderats per Feijóo, i encara menys en les eleccions de Galícia, en què els votants de tots els partits volen que es parli de qüestions que els afecten directament com la feina i la sanitat, i no de la llei d’amnistia, ni del procés d’autodeterminació de Catalunya.

Ana Pontón ha jugat amb habilitat a exposar la pulsió del PP a parlar de temes de política estatal que interessen poc als gallecs i a remarcar, alhora, l’hostilitat dels populars amb la llengua gallega amb el rebuig frontal d’aquesta formació a una eventual oficialitat d’aquest idioma en les institucions europees. Per què el PP s’obstina a posar obstacles a la llengua pròpia dels gallecs (i de la majoria de votants del PP de Galícia)?, demana Pontón al candidat popular, el president en funcions, Alfonso Rueda, i, sobretot, als seus potencials votants.

Les eleccions de Galícia estan, com passa en tots els comicis, contaminades per la pugna entre els dos grans partits de l’Estat: el PSOE i el PP. El Partit Popular es juga molt en aquests comicis perquè hi ha en joc el poder al seu feu més important. De fet, si Feijóo n’és el líder és perquè va ser durant tretze anys president de la Xunta i els dirigents del partit van pensar que els convenia tenir com a president un home acostumat a guanyar eleccions, amb experiència en la gestió i amb aparença de moderat.

Després d’haver constatat la incapacitat del PP de governar a l’Estat espanyol perquè l’única aliança possible que pot formar és amb Vox i amb això no en té prou per sumar una majoria parlamentària, el gran actiu de la formació conservadora és el poder que acumula a les comunitats autònomes. Si cau Galícia, màxim emblema del poder territorial del partit, es pot escampar el missatge que el partit va a mal borràs.

Vox, testimonial

També són importants per al PSOE, a nivell estatal, les eleccions de Galícia, però més pel resultat que obtingui el PP que no pas pels resultats dels socialistes gallecs. El PSdeG no té cap possibilitat d’arribar a la presidència de la Xunta i, a tot estiarar, aspira a formar un govern d’esquerres amb el BNG. Les últimes enquestes, a més, pronostiquen una davallada de vot als socialistes en benefici dels nacionalistes, segurament per allò del vot útil.

Tot i això, els socialistes espanyols tenen grans esperances en els comicis gallecs per la possibilitat que caigui el gran bastió del PP, cosa que afebliria, encara més, el partit conservador amb un cop simbòlic a la terra de Feijóo.

Una de les grans particularitats de les eleccions de Galícia és la gairebé nul·la possibilitat que l’extrema dreta entri al Parlament, com hi és en la majoria de la resta de cambres, malgrat que l’últim CIS li vaticina entre 0 i 1 diputat. Vox és testimonial a Galícia, on només hi té un regidor, tot i que, segons Miguel Anxo Bastos, l’extrema dreta podria “tenir potencial a Galícia com en té a tot Europa”. “El que passa és que Vox fa el mateix discurs a Madrid que aquí.” A Galícia, diu Bastos, no té cap sentit parlar de la suposada amenaça dels immigrants “perquè no hi ha problemes d’immigració” o de menors no acompanyats. “Vox no s’adapta a la idiosincràsia del país” i els potencials votants prefereixen votar el PP perquè no surti el BNG, el gran protagonista de la campanya.

5
per cent
dels vots cal obtenir a cada circumscripció per entrar al Parlament de Galícia.

Alarma per la reculada lingüística

Raül Garcia Aranzueque

Les eleccions de Galícia arriben en un moment en què la llengua gallega viu una situació de reculada respecte del castellà, segons assenyalen les enquestes, cosa que ha fet que els nacionalistes hagin retret al PP la desatenció a la llengua pròpia. Segons les dades del cens del 2021 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el castellà s’ha situat, per primer cop, com la llengua utilitzada amb més freqüència a Galícia, davant del gallec, una dada que va encendre totes les alarmes.

Aquestes dades corroboraven el que ja mostrava l’enquesta estructural a les llars, també de l’INE, del 2018, que assenyalava que el 24,4% dels residents a Galícia parlen sempre en castellà, una xifra que el 2003 era del 19,66%.

El més preocupant, però, és que l’ús del gallec davalla, de manera molt significativa, entre la població més jove. D’acord amb l’enquesta del 2018, el 44,13% de la població d’entre 5 i 14 anys s’expressa sempre en castellà, un percentatge que és del 31,86% en la franja de població d’entre 15 i 29 anys. Si es comparen les dades amb les de l’enquesta feta el 2008, l’augment de l’ús del castellà és notable: 15,54 i 6,39 punts percentuals més que el 2008.

A més de l’ús, també ha baixat molt l’índex de coneixement del gallec entre els més joves. Segons el sondeig, el 2018 el 23,9% dels menors de quinze anys afirmaven que eren incapaços d’expressar-se en gallec, una xifra que suposa un augment de més de set punts respecte del 16,33% de persones de menys de quinze anys que el 2008 deien que no se sabien expressar en la llengua pròpia del país.

ALFONSO RUEDA PARTIT POPULAR

Lligat a Feijóo

Anna Balcells

Forjat professionalment a l’administració pública –primer a la local i després a l’autonòmica–, Alfonso Rueda Valenzuela (Pontevedra, 1968) té en les eleccions de diumenge el repte d’aconseguir per al PPdG una cinquena majoria absoluta consecutiva. El president en funcions de la Xunta arrossega l’estigma d’haver estat nomenat a dit per Núñez Feijóo el 2022, quan aquest últim va fer el salt a la política estatal, i ara té l’ocasió d’assolir la fita per mèrits propis a les urnes. Així ho va manifestar en convocar les eleccions, quan va dir que el “futur de Galícia es decideix amb un full de ruta redactat aquí, sense mediadors, ni hipoteques”. Però la veritat és que la irrupció en campanya de la suposada oferta d’indult a Puigdemont per part de Feijóo li pot complicar les coses. Corredor i aficionat a la bicicleta i a les motos, ha promès dur a terme una campanya tranquil·la i “en positiu”, en què es desplaça amb autobús i convida a canyes sense alcohol. Rueda és llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va tenir una primera feina com a comercial d’un banc per vendre fons d’inversió. Després d’una etapa com a secretari d’ajuntament, va passar a l’administració autonòmica ja sota la presidència de Fraga Iribarne i el 2006 va ser elegit secretari general del PPdG. El 2009, entrava al Parlament gallec com a diputat per Pontevedra i, uns mesos després, era nomenat conseller de Presidència de la Xunta, càrrec des del qual va anar escalant fins a la vicepresidència (2012) i, finalment, la presidència. Casat amb una companya d’universitat, és pare de dues filles. És fill d’un antic senador d’Alianza Popular i renebot de l’escriptor galleguista Ramón de Valenzuela.

JOSÉ R. GÓMEZ BESTEIRO P. SOCIALISTA

Retorn al primer pla

Anna Balcells

Nascut el 1967 a Lugo, José Ramón Gómez Besteiro tindrà l’ocasió, ara sí, de concórrer a les urnes com a cap de llista del PSdG-PSOE a les autonòmiques. Ja va ser triat una vegada per la militància socialista com a candidat per liderar l a Xunta, el 2016, però poc després va haver de dimitir en ser-li imputats diversos càrrecs de corrupció en el marc de la investigació judicial operación Pulpo. Aquestes imputacions s’afegien a unes altres pel cas Garañón. Les acusacions el van mantenir apartat de la primera fila de la política fins que van ser finalment arxivades el 2021 i el 2022. Amic personal de Pedro Sánchez, a qui va donar suport en la lluita que va enfrontar l’actual inquilí de La Moncloa amb l’aleshores direcció del PSOE, va començar el seu renaixement polític amb el nomenament de delegat del govern a Galícia, el març de l’any passat. Poc després, va renunciar al càrrec per presentar-se a les eleccions generals de juliol com a cap de llista del PSOE per Lugo. Al Congrés, va ser el primer diputat a expressar-se en gallec davant la cambra en virtut de la modificació del reglament intern per permetre-hi l’ús de les llengües cooficials, mentre Sánchez l’incloïa a l’equip negociador de la seva investidura. Després de rebutjar l’oferta d’assumir un ministeri, va anunciar que es presentava a les primàries del PSdG per elegir candidat a la Xunta als comicis del 18 de febrer. Aficionat a la cuina i al bàsquet, aquest fill de revisor d’autobús i de mestressa de casa, es va llicenciar en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la i va treballar d’advocat abans de començar la seva carrera política com a regidor de Lugo. És pare de dos fills.

ANA PONTÓN BLOC NACIONALISTA GALLEC

La gran protagonista

Anna Balcells

Nascuda el 1977 a Chorente, parròquia de Sarria, un poble de l’interior de la província de Lugo, Ana Pontón Mondelo és l’autèntica protagonista de les eleccions de diumenge. Si el PP perd la majoria absoluta al Parlament gallec, tindrà l’oportunitat de convertir-se en la primera presidenta dona i nacionalista gallega de la Xunta. Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat de Santiago de Compostel·la, va militar ben aviat a les joventuts del BNG, del qual ha arribat a ser la màxima dirigent. Va entrar al Parlament gallec com a cap de llista del Bloc el 2016, quan, remuntant les enquestes, va obtenir sis escons per a la seva formació. Quatre anys després, en les autonòmiques del 2020, reforçaria el seu lideratge en aconseguir el millor resultat de la història del BNG, amb 19 diputats. Consumava així el sorpasso al PSdG i es convertia en la cap de l’oposició a Núñez Feijóo. El seu mèrit ha estat donar una nova vida al BNG després de les traumàtiques escissions internes. En aquest sentit, ha firmat un acord amb Anova, la formació fundada per l’històric exdirigent del BNG Xosé Manuel Beiras –escindit del partit fa dotze anys i teixidor d’aliances amb l’esquerra estatal vinculada al 15-M– per concórrer plegats a les eleccions. Pontón va créixer en un petit nucli rural, la tercera de quatre germans. La seva mare es cuidava de la casa i l’explotació ramadera familiar i el pare treballava en una fàbrica de ciment. Jugadora de bàsquet durant la seva joventut, de més gran es va aficionar al ioga. Avui és mare d’una nena de 4 anys i la candidata més ben valorada dels comicis, amb possibilitats de fer història si Rueda punxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni ja ha pogut veure el cadàver

Barcelona
País Basc

Urkullu convoca les eleccions per al 21 d’abril

Barcelona
Rússia

El govern espanyol desconeixia que el pilot rus residia a l’Estat

Barcelona
estat espanyol

El jutge Pedraz investigarà l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podem

barcelona

Cinc representants d’IdC de la Selva aniran a la trobada estatal

santa coloma de farners
OTAN

Mark Rutte obté el suport dels EUA i el Regne Unit per liderar l’Aliança

Barcelona
rússia

Kara-Murza insta els russos a no rendir-se després de la mort de Navalni

barcelona
política

Collboni dona per fet que el pressupost s’aprovarà al ple de març i diu que continuarà parlant “amb tothom”

barcelona