Política

política

Tots es culpen per la sequera

El govern en fa responsable 12 anys de paràlisi d’obres i l’oposició li retreu que fa set anys que forma part de l’executiu

El PSC i Junts volen garantia d’aigua per a tots els sectors però ningú gosa reclamar obertament el transvasament de l’Ebre

Si hem de fer cas de les acusacions mútues entre el govern i l’oposició en el ple del canvi climàtic i sequera d’ahir al Parlament, la culpa és de tots els governs, els de Pujol, Montilla, Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès. Perquè en una cosa estan d’acord: l’emergència s’ha hagut de declarar perquè el país s’està quedant sense aigua de nou –15 anys després de l’última crisi hídrica– i tant el president Pere Aragonès com el cap de l’oposició socialista, Salvador Illa, advertien en els seus discursos que, si no plou, Catalunya afrontarà “mesos molt difícils”. Com fa temps que és evident en els debats mediambientals, el govern d’ERC es troba enmig de dos models i rep foc encreuat dels dos cantons.

La CUP i En Comú Podem (ECP) van obrir foc perquè el ple monogràfic l’havien sol·licitat ells. Per aquests grups, “és mentida que els recursos com l’aigua són inesgotables”, el país ha fiat el progrés al turisme i als serveis “mentre perdem l’agricultura i la ramaderia extensiva”, en paraules de la portaveu d’ECP, Jéssica Albiach. Amb el seu model econòmic, els governs de la Generalitat han portat el país cap a la fractura entre dues realitats: “territoris col·lapsats” per la massificació urbana davant de “territoris buits per abandonament”. No es van estar d’acusar el PSC i Junts de voler noves dessaladores “per seguir perpetuant l’ús i abús de l’aigua” en projectes proclius al turisme com ara el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Albiach va acusar ERC de ser conscient del “disbarat” d’aquests projectes però no atrevir-se a rebutjar-los i d’haver arribat tard a la crisi de sequera quan “fa anys que són al govern”.

El president Aragonès va lamentar que s’hagi arribat a l’emergència hídrica com a conseqüència d’“anys de sequera d’inversions” i “manca de previsió”. Va demanar als partits “sentit de país” per apostar per les energies renovables i l’autosuficiència en l’abastament d’aigua i, per fer-ho possible, “visió de futur” per no tornar a aturar inversions en dessaladores i regeneració d’aigua: “No es poden tornar a frenar encara que comenci a ploure molt com desitgem. No cometem errors del passat.” El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va defensar un cop més que el govern no ha esperat que plogués perquè va aprovar el Pla Especial de Sequera el 2021 i, per exemple, en els darrers tres anys s’han produït 80 hm³ d’aigua regenerada. “Alguna cosa devem haver fet els anys 2020, 2021 i 2022”, va justificar.

El govern, però, va rebre després de l’altra banda ideològica de la cambra, on el PSC, Junts, Ciutadans o el PP, al costat de la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic, defensen que Catalunya ha de tenir garantida tota l’aigua que necessiti per desenvolupar-se econòmicament. Cap es va atrevir a reivindicar el transvasament de l’Ebre a Barcelona, que reclamen col·legis professionals i patronals però socialistes i Junts van advertir que “el país pagaria car destruir teixit productiu” segons les restriccions que es facin, en paraules d’Illa, i que no es pot culpabilitzar el turisme quan representa el 12% del PIB català, en paraules del diputat de Junts Salvador Vergés. Pel PSC, s’ha de garantir l’aigua que calgui amb les dessaladores i les plantes de regeneració d’aigua depurada i Illa va cridar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el govern a “posar-se d’una vegada per totes les piles” i avançar-se amb accions a la demanda d’aigua dels propers mesos per garantir-la. El PSC, per exemple, va demanar al govern “flexibilitat” en l’aplicació del Pla Especial de Sequera, que “no pot ser una camisa de força”, en paraules d’Illa –la socialista Sílvia Paneque va demanar no aplicar linealment a les empreses la restricció del 25% de consum d’aigua perquè “és injust per a aquelles que han fet inversions per reduir el consum” els darrers anys.

Però, fins aquí, la sintonia d’aquests grups. El PSC no s’havia estat de recordar que no només el govern d’ERC arriba tard a la sequera, sinó que CDC i Junts han governat una dècada sense fer les infraestructures necessària per disposar d’aigua. La resposta de Vergés (Junts) va ser recordar que, el 2010, el govern de Mas es va trobar amb un dèficit de 1.500 milions a l’ACA que havia deixat el govern de Montilla (PSC). En aquesta qüestió, Dani Cornellà (CUP) va recordar a Vergés que CDC i Junts van presidir el govern del 2010 al 2021 i, després de superar el deute de l’ACA, tampoc van impulsar l’ampliació de la dessalinització ni la regeneració d’aigua depurada.

A més, Junts va retreure a l’executiu republicà “l’autèntic despropòsit” de l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, que finalment finançarà l’Estat amb un crèdit que li haurà de retornar la Generalitat i que “acabaran pagant els ciutadans”. D’“espanyolitis” va acabar acusant Vergés el govern d’ERC per anar a “pidolar a Madrid” els diners per a la Tordera i la portada d’aigua de la dessaladora de Sagunt. Junts va reivindicar, un cop més, poder de decisió sobre els rius catalans de la conca de l’Ebre i això vol dir també poder decidir “sobre l’ampliació dels regadius als Monegros” aragonesos. Vergés no va dubtar a suspendre el conseller Mascort en la gestió d’agricultura i ramaderia, sequera i energies renovables, “que ens portaran amb la MAT des de l’Aragó”, tres suspensos que li van retornar en forma de bumerang quan el portaveu d’ERC, Eugeni Villalbí, li va retreure que la planificació ambiental, hídrica i energètica ha estat en mans de CiU i Junts durant 30 anys i el 2023 Catalunya encara es veu obligada a afrontar una crisi ecològica, hídrica i energètica per la manca de planificació i inversió en aquests sectors durant aquell llarg període.

LES FRASES

Demano sentit de país per preparar-nos en renovables i autosuficiència en l’abastament d’aigua
Pere Aragonès
president de la Generalitat
No hem esperat mai que plogués. Hem regenerat 80 hm³ d’aigua. Alguna cosa devem haver fet
David Mascort
conseller d’acció climàtica
El país no està preparat per fer-hi front. Els governs no han fet els deures els darrers 10 anys
Salvador Illa
president del g. p. del psc
L’ampliació de Tordera és un despropòsit. Pagarà Madrid a crèdit, que vol dir els catalans
Salvador Vergés
diputat de junts
La gran mentida del model és que tenim territoris col·lapsats per la massificació i territoris buits
Jéssica Albiach
presidenta del g. p. en comú
En crisi climàtica es mantenen els creuers, el trànsit urbà i les firmes de l’Íbex ens fan les renovables
Dani Cornellà
diputat de la cup


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Alemanya

Daniela, el penúltim capítol de la RAF

Berlín
Meritxell Serret i Aleus
Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

“La negociació amb el govern espanyol situa el conflicte polític català en l’àmbit internacional”

Girona
Xavi Palau
Portaveu del PP i cap de l’oposició a la Paeria de Lleida

“Som segona força perquè hem sabut escoltar la gent”

lleida
Fèlix Larrosa
Paer en cap de Lleida

“Lleida ha d’assumir el rol de capital regional”

lleida
Girona

El PSC critica que no s’ha demanat ajuts per millorar la xarxa d’aigua

Girona
pròxim orient

El G7 condemna l’atac iranià i amenaça amb mesures contra Teheran

barcelona

L’atac iranià a Israel dispara l’alarma d’una guerra a gran escala a la regió

barcelona
Palamós

El PP proposa facilitar la innovació tecnològica al sector pesquer

Palamós
estats units

Comença a Nova York el primer judici penal contra Trump

barcelona