Política

tot recordant

Antònia Abelló, feminista i nacionalista

Escriptora, periodista i música compromesa en la defensa dels drets de les dones i dels catalans

Tal dia com avui de fa 40 anys va morir Antònia Abelló Filella, una dona culta i il·lustrada, nacionalista i feminista.

Natural de Reus (1913), va créixer en una família treballadora. Va estudiar a l’Escola d’Aprenents de Reus i, més endavant, gràcies una beca de l’Ajuntament, va poder entrar al Conservatori del Liceu, on va destacar com a pianista. Per altra banda, tenia una clara vocació per l’escriptura. Va col·laborar com a articulista i reportera al diari Foment de Reus i va publicar relats curts en la secció de literatura de les revistes Estudis i l’Heraldo de Reus. Va ser la primera dona a obtenir el carnet de l’Associació de Periodistes de Reus. A través dels seus escrits, mostrava un pensament ideològic feminista i catalanista. Compromesa amb els ideals independentistes i reivindicant un model de dona més activa políticament. També va fer grans elogis a persones com Pau Casals, Francesc Macià, Rovira i Virgili i Ventura i Gassol.

Des dels 19 anys va ser membre del Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà (FNR), adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va participar de forma molt activa en les campanyes electorals, va seguir les tensions entre el govern espanyol i el Parlament de Catalunya i va donar suport als represaliats pels fets d’octubre de 1934. La vinculació que va anar agafant amb el partit va fer que l’any 1936 entrés a treballar a la Generalitat de Catalunya com a secretària del conseller de Treball.

Abelló va decidir no anar a l’exili i en acabar la Guerra Civil va patir de primera mà la repressió del regim feixista. Va ser detinguda el juny de 1939 i jutjada en un consell de guerra. El resultat de la sentència va ser la presó perpètua, i en el sumari es va esmentar àmpliament la seva trajectòria periodística i l’activisme polític. Així que el 6 de setembre de 1939 va ingressar a la presó de dones de Tarragona. Hi va estar fins al 2 de juliol de 1941, quan li van atorgar una reducció de condemna i va ser posada en llibertat condicional. Durant la reclusió va escriure un dietari titulat La sala llarga, que va dur a la llum Carme Puyol l’any 2009. Però aquella presó li va marcar un abans i un després. Les seves il·lusions polítiques van quedar molt afeblides i no li van permetre de tornar a treballar de la seva professió. Va haver-se de guanyar la vida en un magatzem de fruita seca en una sedera de Reus.

Amb la mort del dictador va sortir d’aquest llarg silenci. Va tornar a escriure i es va mantenir fidel a ERC. El març de 1984 va ser enterrada a Reus, embolcallada amb una senyera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona