POLÒNIA
Els polonesos ja voten en les presidencials, claus per al futur del país
Els electors decidiran si avalen o no el gir liberal i europeista del primer ministre Donald Tusk
Més de 32.000 col·legis electorals a Polònia han obert aquest diumenge a les 7 del matí per rebre els prop de 29 milions de ciutadans amb dret a vot, que han de decidir si el seu president per als pròxims cinc anys serà el candidat liberal i proeuropeu Rafal Trzaskowski o l’ultraconservador nacionalista Karol Nawrocki, informa Efe.
La jornada es desenvolupa sota un estricte “silenci electoral”, iniciat la mitjanit de divendres a dissabte, que prohibeix completament la publicació d’enquestes, la difusió de missatges polítics i qualsevol tipus d’agitació relacionada amb els comicis fins al tancament dels col·legis, a les 9 del vespre (hora catalana).
S’espera que la participació electoral sigui similar o fins i tot superior al 67,3 % assolit en la primera volta del 18 de maig, en què Trzaskowski, que té el suport del govern liberal i de centredreta de Donald Tusk, va superar amb el 31,36% dels vots Nawrocki (29,54%), candidat recolzat pel principal partit de l’oposició, Llei i Justícia (PiS).
L’escrutini es preveu molt disputat. El resultat determinarà si l’actual govern podrà dur a terme reformes vitals, especialment en l’àmbit de la justícia, que havien estat bloquejades pel president sortint, Andrzej Duda.
A diferència d’altres sistemes parlamentaris, el president polonès conserva atribucions estratègiques: comanda les forces armades, influeix en la política exterior i pot vetar lleis aprovades pel Sejm, la cambra baixa. Tot i que el Parlament pot anul·lar aquest veto amb una majoria de tres cinquenes parts, la coalició de Tusk no disposa dels vots necessaris. Si guanya Trzaskowski, es podrien eliminar tots aquests obstacles que afronta el govern de Tusk, que podria avançar amb el seu projecte de reforma institucional.
Una victòria de Nawrocki podria significar una “guerra total” amb el govern i situar Polònia en una trajectòria de conflicte amb Europa, ja que prioritzaria les relacions bilaterals amb Washington per damunt de la unitat de la Unió Europea.