La Fiscalia Superior de Catalunya ha emès un informe on s’oposa a l’indult, tant parcial com total, de l’expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació, més una multa de 36.000 euros, per prevaricació i falsedat en document oficial quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La fiscalia argumenta que Borràs no ha mostrat “el més mínim signe de penediment” ni un “propòsit decidit de no reincidir”, després de ser condemnada per “abús de poder” en un delicte de corrupció.

Amb l’informe, la Fiscalia es posiciona a la petició d’indult parcial que va fer el mateix tribunal sentenciador, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i a la petició d’indult total de l’escriptora i exdegana de l’ILC Margarida Aritzeta, presentada el 25 d’abril passat.

Així, el govern espanyol té sobre la taula dues peticions de perdó. La del propi tribunal que la va sentenciar, el TSJC, que és parcial (el perdó de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, per tant, dos anys i mig i evitaria entrar a un centre penitenciari), i la de Aritzeta, que és total. Mentre l’executiu espanyol tramita i analitza les peticions d’indult, el TSJC va suspendre el seu ingrés a presó, però va mantenir el d’inhabilitació i la multa, les dues condemnes van ser notificades personalment a Borràs el 4 d’abril passat.

De fet, la Fiscalia Superior de Catalunya, en data 26 de març d’aquest 2025, ja va comunicar que no s’oposava a la suspensió d’ingrés a presó de l’expresidenta del Parlament mentre no es resolia la petició d’indult.

Borràs va ser condemnada el març de 2023 pel TSJC, en sentència confirmada després pel Tribunal Suprem, a quatre anys i mig de presó, 13 d’inhabilitació i 36.000 euros de multa per prevaricació i falsedat documental per adjudicar a un conegut seu, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l’elaboració de diversos webs de la ILC, que va dirigir entre el 2013 i el 2018.

En l’escrit de la Fiscalia Superior de Catalunya conegut aquest dilluns i recollit per l’ACN, s’assegura que els fets condemnats són un “abús de poder” per “afavorir el lucre d’un amic en perjudici de tercers”. L’escrit recorda que “la corrupció es percep com un fenomen extraordinàriament perjudicial per a la societat que posa en perill la mateixa democràcia, ja que comporta un menyscapte de la confiança dels ciutadans en el govern i en les institucions públiques”. El ministeri públic recorda diversa legislació internacional, ratificada per l’Estat espanyol, per lluitar contra la corrupció.

L’escrit també assegura que la pena té dues grans finalitats preventives: la general, per a la població, i l’especial, per a la persona que ha comès el delicte. Diu que l’indult ha de ser “excepcional” i només quan la pena imposada ha complert les seves dues funcions principals. En el cas de Borràs, la fiscalia diu que ni ha passat molt de temps amb relació als fets ni la finalitat rehabilitadora ha deixat de ser necessària. Sobre el temps transcorregut, recorda que Borràs va presidir la ILC del 2013 al 2018 i que quan es van descobrir els fets va canviar diversos cops de càrrec aforat, cosa que va fer canviar els tribunals que l’investigaven. També va canviar el cos policial que la investigava per si els Mossos d’Esquadra li havien filtrat informació.

La fiscalia recorda que Borràs actualment fa classes a la UB, cosa que li permetria “reproduir conductes d’abús de poder, adoptar resolucions injustes, falsejar o alterar documents oficials o defraudar l’administració”, i posa d’exemple una sentència del Suprem contra un professor universitari per delictes similars. Per això, també s’oposa a l’indult de la inhabilitació per a càrrec públic, ja que com a professora, podria reincidir.

L’expresidenta de Junts sempre ha defensat la seva innocència assegurant que és víctima d’una persecució política i judicial per ser independentista i per això reclamava poder-se beneficiar de la llei d’amnistia. El Suprem, però, va confirmar la pena, al·legant que no se li podia aplicar l’amnistia perquè el seu cas no té a veure amb el procés d’independència.