Política

Els alcaldes fan pinya per exigir l'autodeterminació

Alcaldes i regidors d'una quarantena de municipis exclosos de la Constitució Espanyola signen un manifest perquè es convoqui un referèndum

Ho reclamaran al president de la Generalitat i del Parlament

Alcaldes i regidors d'una quarantena de municipis declarats “moralment exclosos” de la Constitució Espanyola es van reunir ahir al monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, per reclamar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Els representants municipals van acordar un manifest en què expressen la seva voluntat d'“empènyer de manera unitària” per avançar cap a la celebració d'una consulta sobiranista a nivell de país. Els alcaldes i regidors demanaran al president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya que liderin aquest procés, però ho faran un cop celebrades les eleccions catalanes d'aquesta tardor per no “incidir” en els comicis.

La trobada va ser convocada per l'alcalde del Port de la Selva, Genís Pinart, i hi van ser convidats els ajuntaments que s'han declarat fins ara “moralment exclosos” de la Constitució Espanyola en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. El Port de la Selva va ser el que va iniciar aquest acte d'“insubmissió” –tal com el van definir ahir– i a hores d'ara ja hi ha una setantena de pobles que s'hi han afegit.

El compromís de Sant Pere de Rodes –així han batejat el manifest els alcaldes– aposta per començar a dir “Adéu, Espanya”, citant Joan Maragall, davant un “marc jurídic espanyol que ha deixat ben clars els límits que posa a l'autogovern”.

En el discurs que va obrir la trobada d'alcaldes i regidors, l'alcalde del Port de la Selva va destacar que la fórmula del “moralment exclòs” de la Constitució ha funcionat i s'ha estès “com una taca d'oli. Genís Pinart va dir que la reunió d'ahir vol demostrar “la voluntat de no deixar-ho aquí i de coordinar-nos per continuar empenyent, junts, la defensa del dret a decidir”.

Els signants del manifest volen recollir el clam del milió i mig de persones que van ser a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona organitzada per Òmnium Cultural. També destaquen la força política dels municipis i de la societat, posant com a exemple les consultes iniciades a Arenys de Munt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat minimitza l’impacte de l’acord amb els comuns pels pressupostos

Barcelona

El PSC acusa Aragonès de voler imposar-los un cordó sanitari amb “l’excusa” de la seva posició contrària al referèndum

Barcelona

ERC seguirà negociant els pressupostos amb els comuns per “ajustar serrells”

Barcelona

Puigdemont, Comín i Ponsatí reclamen a Llarena que informi la Interpol sobre la suspensió de les euroordres

Madrid

Aragonès condiciona assistir a la Conferència de Presidents al fet que s’hi parli d’ampliar el fons Covid per al 2022

Barcelona

Puigneró, sobre els comuns: “No podem discriminar algú que vol aprovar uns pressupostos que porten el segell de JxCat”

BARCELONA

Albiach: “L’acord de pressupostos és un inici del que vindrà. S’han acabat les majories absolutes”

BARCELONA
LAURA BORRÀS
PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Si la majoria s’ha trencat, es refà, és un imperatiu”

Barcelona

La Xina silencia amb mà de ferro les denúncies del #MeToo

Tòquio