Política

LA CRÒNICA

Falten dues setmanes

Falten dues setmanes per a les eleccions i els directors de les campanyes van de cul. No saben si estan ben col·locats en la cursa d'obstacles, sense àrbitres, controls i classificació. És com a les etapes del desert del ral·li París-Dakar, en que no hi ha ni carreteres ni senyals i el GPS posiciona el pilot, però no els altres competidors. “Anem bé!”, anima el director, sense saber si el missatge reïx entre els electors i si és entenedor per als nombrosos exemplars d'inòpia política. Hi ha precedents.

A les generals de 1977, la Guàrdia Civil amb l'arma camuflada i de paisà, va controlar els actes polítics públics en què no hi havia policia. En un míting d'UDC a Ripoll, un vehicle amb megafonia va pentinar el territori. Els crits de “la democràcia en llibertat arriba al Ripollès!” i “la democràcia crida a les urnes!”, eren el leitmotiv. Els oradors eren Anton Cañellas, Montserrat Minobis i jo mateix, cap de llista. Poc temps abans de començar, un subjecte em preguntà: “¿El encargao?”. “Diga”, vaig contestar. “¿La interfecta del escenario es la democracia?”, va demanar. Vaig quedar clavat! En dir-li que no, inquirí “¿Estará aquí más tarde?”. En negar-ho, va dir-li a la parella: “Mira que se lo he dicho al sargento: «¿Como va a venir a Ripol la susodicha sujeta?» ¡Vámonos!” I se'n van anar. En no ser-hi la democràcia, no hi havia problema: els altres no érem perillosos. No vaig saber si riure o plorar.

Els candidats es troben en una cruïlla: “He d'endurir el discurs o l'he d'endolcir?”. “He de rebatre els sopars de duro que han deixat anar els contrincants?”, diuen fent elucubracions. Saben prou bé que la política no és una ciència. Hi ha qui creu que és un joc; qui opina que és “una altra cosa”; altres opinen que és un ofici i un mitjà de vida i molts consideren que, si hi ha sort, és una bicoca. Per als que els va malament, una putada, i els que escalen fins al cim, el resultat lògic fruit de la seva intel·ligència. Per als del primer graó, una lloriguera d'envejosos. Per als que s'ho miren des de fora, l'escenari d'un teatre d'òpera en què canten, ballen, toquen, encenen i apaguen llums i munten i desmunten, sota la batuta d'un director. És la realitat política als ulls de cadascú. Tot és relatiu!

El candidat ha de saber que, si és elegit, una cosa és formar part del grup que constitueix el govern; l'altra ser diputat de l'oposició i haver d'esperar. La tercera és no sortir elegit, tenir un sentiment de frustració i obtenir un trofeu: quatre capses de targes amb la inscripció “Pep Pi Brancat – Diputat per Girona – Parlament Català”. Un no pot doctorar-se en política i, d'altra banda, les memòries d'expresidents són poc bagatge. No hi ha problema: la democràcia (no sempre) posa les coses a lloc. O potser, com a Ripoll, no hi acudirà. Winston Churchill va dir el 1965 al parlament anglès: “La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics”. El gran estadista gairebé sempre tenia raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Veneçuela

El Senat espanyol insta a reconèixer Edmundo González com a president veneçolà

Barcelona
Pròxim Orient

L’Assemblea General de l’ONU exigeix a Israel la fi de l’ocupació de Palestina

Barcelona
Pròxim

Israel anuncia “una nova fase” de la guerra, amb el focus posat al nord

Barcelona

Aproven la quarta edició dels pressupostos participatius amb cent mil euros

VILAFANT

Illa farà una gira per l’Estat per bastir “ponts” amb la resta d’autonomies

barcelona
Política

Junts recupera l’alcaldia de Santa Eugènia de Berga amb una moció de censura contra ERC

Santa Eugènia de Berga
Guerra a Europa

Ucraïna destrueix un gran arsenal rus amb un atac de drons

Barcelona
Pròxim Orient

Almenys vint morts en una segona onada d’explosions d’aparells sense fils al Líban

Barcelona
unió europea

Els Països Baixos demanen deixar de complir el pacte migratori de la UE

barcelona