L'home del Dragon Khan

A Joan Carretero li devem la gran metàfora del Dragon Khan quan era conseller del govern tripartit. “El govern està instal·lat en un Dragon Khan, i va pujant i baixant a cop de merder mediàtic”, va dir. Tenia raó. Però se'n va haver d'anar cap a casa al cap de res. I és que tenir raó a vegades no és cap garantia. El problema no és que Carretero parli clar –jo crec que ho fa massa i tot– sinó que és monosil·làbic, de frases massa curtes, i això fa que no administri bé les respostes. Li sobra contundència i li falta diplomàcia, i la Rut Carandell no li pot apagar tots els incendis que ell va encenent. Aquests dies li he sentit a dir que tenim un Parlament “de fireta” i que el seu únic interès és anar-hi a proclamar la independència. Però Carretero no surt a cap enquesta. I si finalment hi hagués un miracle i Reagrupament hi fos, la pregunta és què hi faria, en un hemicicle de fireta i on tot sol no podrà proclamar la independència. És el problema de ser massa contundent, i de no traçar cap camí del mig. Perquè ell és el tot o res. No tenir pèls a la llengua va molt bé per donar titulars als periodistes –i ho agraïm– però a vegades passa que en voldríem saber més. La meva sensació és que Reagrupament (més enllà de reagrupar els ressentits de diferents formacions) jugava una carta molt clara, independentista i desacomplexada, i que li podia sortir bé, però que no arrelarà. I no serà només per culpa de Laporta. Curiosament, en una conjuntura en què el país es torna cada cop més independentista, Carretero –i altres– poden fer un mal paper. La sort –ho ha dit ell mateix– és que és un dels pocs polítics catalans que té feina assegurada. O sigui, que si el país s'equivoca i ell no surt, continuarà fent de metge.