VALLÈS OCCIDENTAL
La comarca tanca les consultes amb el 14% de participació
MAJORIA Els 191 votants a Rellinars eleven la xifra total a 91.226, dels quals el 91% es decanta per la independència de Catalunya
Dels 21 municipis del Vallès Occidental, només Ripollet i Polinyà no van passar per les urnes
La consulta sobre la independència de Catalunya a Rellinars, que va tenir lloc de manera paral·lela a la de Barcelona, va tancar diumenge el pas per les urnes dels ciutadans del Vallès Occidental. Amb els 191 últims vots, la xifra final de participants és de 91.226, cosa que significa el 14% de la població, comptant-hi els majors de 16 anys i els immigrats. Tenint en compte el cens oficial –limitat als majors de 18 anys–, el percentatge puja fins al 14,9%.
El Tarragonès, el Baix Llobregat, el Segrià o el Baix Penedès van registrar participacions més baixes, i això que Terrassa i Sabadell són les dues ciutats més poblades, rere Barcelona, que van organitzar consulta, ja que a Badalona i a l'Hospitalet de Llobregat no van acabar quallant. Les votacions van tenir lloc durant vuit dates diferents, començant el 13 de desembre del 2009 a Castellar del Vallès, Castellbisbal, Gallifa, Sant Cugat del Vallès, Sentmenat i Ullastrell. Més tard va ser el torn de la resta de poblacions, amb les úniques excepcions de Polinyà i Ripollet. La major assistència percentual a les urnes va tenir lloc a les tres poblacions més petites de la comarca: Gallifa (51,4%), Ullastrell (38,7%) i Rellinars (31,8%), mentre que, en números absoluts, van destacar els 24.061 votants a Sabadell (el 13,87%) en relació amb els 20.168 de Terrassa (11,40%). Tot i això, la participació més baixa va ser la que es va registrar a Montcada i Reixach (7,84%), Rubí (8,92%) i Santa Perpètua de Mogoda (10,27%). En total, set de les 19 poblacions van superar el 20%, amb Castellar del Vallès molt a prop (19,49 %).
Un “sí” rotund
Pel que fa als resultats, 82.853 vallesans, el 91,1% del participants van votar a favor de la independència, mentre que s'hi van manifestar democràticament en contra 5.973 ciutadans (el 6,6%). Els percentatges de vots en blanc (1.735, l'1,9%) i nuls (408, el 0,4 %) van ser molt semblants als d'altres comicis. Matadepera (97,06%), Ullastrell (95,55%), Sant Llorenç Savall (95,37%) i Sentmenat (95,05%) són les localitats on el “sí” va ser aclaparador. En canvi, va sobresortir l'índex de persones contràries a la separació de Catalunya i Espanya a Cerdanyola del Vallès (12,85%), Gallifa (10,87%), Santa Perpètua de Mogoda (9,82%) i Rubí (9,79%).
Continuïtat en d'altres formats
Les plataformes ciutadanes encarregades d'organitzar les consultes han acabat la tasca per a la qual van ser creades, però moltes continuaran en d'altres formats per continuar incentivant el debat sobre la independència. De fet, algunes de les corresponents a la primera onada de votacions, com la de Castellar del Vallès, durant aquest temps han ofert la seva col·laboració a d'altres municipis. En el cas de Castellar Decideix, diumenge va encarregar-se d'un dels col·legis a Nou Barris, i la setmana passada l'assemblea va optar per refundar l'entitat amb el nou nom de Castellar per la Independència, amb l'objectiu d'organitzar xerrades, muntar actes i mantenir el contacte. A Sabadell, i més tenint present que l'entitat sempre s'ha dit Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell, el cas és semblant, tot i que ha canviat bona part de la junta. I a Terrassa, la plataforma s'havia de dissoldre perquè ho marcaven els estatuts, però també es volen muntar fòrums de debat via internet.
