pineda de mar
L'Alt Maresme: resoldre les infraestructures de l'aigua
Acabar els projectes de les rieres, posar en funcionament la depuradora a Pineda i arranjar la façana marítima són les propostes que més es repeteixen en els programes de la zona
L'Alt Maresme concentra el més alt nombre de poblacions amb un atur més elevat. En el primer lloc de la llista que ocupa Pineda amb més d'un 22% de desocupació s'uneixen Tordera (19,3%), Calella (19%), Malgrat de Mar (18,4%) i Palafolls (16,9%). Aquestes xifres condicionaran, doncs, l'eix vertebrador dels programes electorals de les candidatures de la zona, que han posat especial interès a cercar propostes per impulsar els motors econòmics tradicionals del territori com són el turisme i el comerç i en menor mesura la indústria. L'altre plat de la balança on les candidatures de l'Alt Maresme posen tot el pes són els serveis socials i l'interès per optimitzar dos conceptes: garantir ajuda a tothom qui la necessiti i gestionar fins a l'últim cèntim aquesta ajuda.
Projectes de l'aigua
Tot i que no és temps de sembrar grans projectes, perquè la terra eixuta de la crisi no ho permet pas, la resolució d'obres inacabades o pendents molt lligades al territori i que correspon executar a altres administracions sí que es continuaran defensant. És el cas de la depuradora de l'Alt Maresme, que ha de donar servei a Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls i que hauria d'entrar en funcionament a l'estiu, encara que sigui amb la meitat de prestacions promeses o també de les estacions de depuració d'aigües residuals promeses a les urbanitzacions de Tordera i que a dia d'avui dormen el son dels justos. El Maresme, comarca marcada per les avingudes d'aigua, encara té pendent d'acabar algunes actuacions significatives com la de Malgrat de Mar o la d'Arenys de Munt, que haurà de millorar la canalització. Arenys de Mar arrossega la canalització del Bareu, un dels darrers projectes del famós pla de rieres del Maresme, però ha quedat pendent de les retallades.
L'ampliació de la depuradora dels dos Arenys i Canet de Mar també és una obra reivindicada, ja que la instal·lació va néixer petita i no dóna l'abast. L'obra tot i que és una de les inversions estel·lars prevista pel Consell Comarcal ha quedat de moment aparcada davant la manca de recursos provinents de l'Agència Catalana de l'Aigua. Tampoc no hi ha data pel desviament de les aigües residuals que provinents d'Arenys de Munt haurien d'anar a parar a l'estació depuradora sense passar per Arenys de Mar. Aquest projecte és urgent a causa dels continus vessaments d'aigües fecals a la riera d'Arenys cada vegada que es trenca el col·lector.
La façana marítima
En els debats i mítings que comencen avui, bona part de les forces polítiques també recordaran les propostes que no s'han materialitzat en matèria de façana marítima. Calella cerca mitjans econòmics per millorar la seva façana, Pineda vol acabar el tram pendent, a Malgrat li urgeix un canvi de fesomia per potenciar la zona turística i el passeig que ha d'unir Arenys i Canet ha patit un altre endarreriment “sine die”, per no parlar del que l'hauria d'unir amb Caldes d'Estrac.
En temps de vaques magres, els interessos comuns prenen un altre sentit i les aliances entre municipis són més ben rebudes. Tant és així que diferents forces polítiques de l'Alt Maresme ja han començat a sondejar els companys dels municipis veïns per proposar serveis mancomunats aplicant una economia d'escala obligada per la manca de recursos. Tot i això, serveis com els busos interurbans o la recollida de residus urbans tornaran a posar-se sobre la taula per justificar-ne la viabilitat.
Pel que fa a projectes més locals i que segur que marcaran el discurs polític en aquests propers quinze dies, Calella cerca solucions a la manca flagrant d'aparcaments; Pineda posa els ulls en una ampliació física i d'usos del polígon industrial; Malgrat vol acabar d'afinar una mobilitat interior que no acaba de funcionar; Tordera creu que la promesa d'inversió d'Inditex ha d'esperonar l'arribada de més firmes; Sant Iscle busca gestionar els recursos al mil·límetre per garantir els serveis a la ciutadania; Sant Cebrià vol continuar el camí encetat amb les reformes a les urbanitzacions com també ho vol fer Palafolls i a Sant Pol li urgeix poder veure la televisió; Santa Susanna ha de tirar endavant el Centre Cívic; Canet de Mar no s'oblidarà del futur de l'Odeon; Arenys de Mar té damunt la taula el futur de les Clarisses o com acabar d'implantar la recollida selectiva; Arenys de Munt, el futur mercat i acabar bé la riera, i a Caldes el passeig o la futura escola.
LA FRASE
El turisme és el futur econòmic
L'Alt Maresme concentra l'oferta de places hoteleres de la comarca i s'ha convertit en una important destinació turística. La nova marca Costa de Barcelona vol potenciar aquest destí i per això també es fan esforços per promocionar altres atractius a part del sol i la platja. L'oferta complementària de natura, gastronomia i turisme familiar vol ser un reclam en aquest sentit. El darrer estudi elaborat per Catalunya Caixa, apuntava que només el turisme i la indústria podrien salvar de la crisi la comarca després que el sector de la construcció i de l'obra pública hagin tocat fons. Així la comarca que havia crescut a costa de segones residències de Barcelona, s'ha estancat. L'estudi vaticinava també que el 2010 era l'any de la sortida de la recessió i aquest el de la remuntada.
