Els difícils equilibris de Rubalcaba

Que difícil que ho té Alfredo Pérez Rubalcaba! Té totes les enquestes en contra i no pot continuar amb el discurs de Zapatero, que el portaria a caure al precipici.

Ha d'aportar un nou aire. Un relat nou, però sense trair l'encara president del govern espanyol. I saber fugir de la realitat, que la política està plena de traïdors. Rubalcaba tampoc pot trair la vella guàrdia del PSOE. Des de sempre li ha donat suport i en moments clau l'ha designat el seu representant al govern estatal i interlocutor amb l'actual lampisteria socialista.

En la seva cartera de deures figuren equilibris que són ben difícils d'equilibrar. D'una banda, ha de mobilitzar els socialistes catalans i, de l'altra, convèncer CiU que el pitjor escenari per al nacionalisme català seria que el PP obtingués la majoria absoluta. Té el repte de fer creure a Mas i Duran que encara és possible un pacte parlamentari entre el PSOE i CiU. Rubalcaba es va entrenar fa uns dies en un sopar al Palau de la Generalitat amb la cúpula convergent. Curiosament, l'endemà només va prendre un cafè amb dirigents socialistes.

Per ara, el candidat del PSOE es decanta per creure que CiU només té futur amb un acord parlamentari amb els seus. Lluny del pacte pressupostari per aprovar els comptes catalans que han segellat la federació i el PP. Un acord de “sexe sense amor”, com el definia un veterà periodista als passadissos del Parlament. Val a dir que els pactes a Madrid dependran, com sempre, exclusivament, de l'aritmètica electoral.

En vista d'aquest panorama, Rubalcaba esdevé un corredor de fons que es veu capaç de fer pujar la moral dels socialistes, guanyar un cara a cara amb Rajoy i estar molt disposat a anar a parar a l'oposició amb la cara ben alta.