Òmnium Contundent

Si el lema d'Òmnium Cultural, que ahir complia cinquanta anys justos, és “llengua, cultura, país”, Muriel Casals, va aprofitar l'efemèride i l'acte festiu per deixar clar que l'entitat que ella ara presideix serà més bel·ligerant que mai en la defensa d'aquesta trinitat. Atacs a la cultura, a la immersió lingüística, a la llengua, al país? Òmnium adoptarà les mesures que calgui i instarà accions judicials. Que l'actual política fiscal ofega aquest país? “Accions coherents viables per dur a terme accions d'objecció fiscal”. I treballar per la independència, per un referèndum seriós d'independència que es pugui guanyar, on el “sí” sigui majoritari. Molta feina? A Òmnium la feina no l'espanta, després de mig segle d'anar, com la presidenta va recordar, un pas endavant. Muriel Casals, que sembla una dona fràgil i no ho és gens, ahir es va vestir d'un roig encès de dalt a baix per donar més èmfasi a les seves paraules i més força a la seva figura. La carn pot ser feble però l'esperit és fort.

L'acte, que es va celebrar a l'Auditori de Barcelona, va tenir tres moments especialment emocionants. Un, l'homenatge als familiars dels fundadors de l'entitat: Maria Rosa Jorba, vídua de Joan B. Cendrós; Maria Font, vídua de Lluís Carulla, Joan Riera Julià, fill de Pau Riera Sala; Joan Maria Vallvé Ribera, fill de Joan Vallvé Creus, i Xavier Millet Tusell, fill de Fèlix Millet Maristany. Tots van rebre una edició facsímil del document notarial que l'any 1961 certificava la fundació d'Òmnium. Després que Carles Duarte hagués posat veu a la història de l'entitat, l'altre gran moment va ser l'exhibició de la pancarta que diumenge va fer un any va encapçalar la manifestació en contra de la sentència de l'Estatut i a favor del dret a decidir, organitzada per Òmnium i que va aplegar més d'un milió de persones.

Finalment, i abans del discurs de la Casals, van pujar a l'escescenari els membres de les delegacions que Òmnium té pel territori. Van ser molt aplaudides les representacions de Perpinyà i l'Alguer. En Francesc-Marc Àlvaro que era al meu costat, em va indicar: “Amb més força hauríem d'aplaudir la de l'Hospitalet”.

Commemoràvem cinquanta anys d'Òmnium, de les seves classes de català, dels premis d'Honor, de la Nit de Santa Llúcia, del Premi Sant Jordi, del Freedom for Catalonia, de totes les activitats que Òmnium ha dut a terme, però el present és el present i el futur és el futur i present i futur van acabar tenint tot el protagonisme, com no pot ser d'una altra manera en una entitat que és viva: el record del primer aniversari de la manifestació del milió i la seva projecció cap al futur, va superar el cinquantè de l'entitat organitzadora. Els segadors, i crits d'independència.

Entre el públic, el govern, polítics no de tots els colors perquè faltaven els que se n'exclouen, representants sindicals, d'ajuntaments, d'entitats... I en Pep Guardiola prop de la Muriel. Si hi ha en Pep tenim molt de guanyat.